L’Alcorà diu que és Déu o Al·là qui fa que les coses passin. L’acció divina en el món apareix d’una forma constant, a la que anomenem Llei. Així, segons la perspectiva de l’Alcorà les lleis científiques són les “sunnatallah”, que vol dir ‘el costum de Déu’. Déu actua en tot l’univers constantment, d’una manera invariable que apareix com a Llei, creant i recreant constantment tots els fenòmens. L’Alcorà, per tant, no desmenteix la ciència, sinó que la posa en el lloc i la funció originals; en paraules del gran científic Albert Einstein “la ciència descobreix el llenguatge de Déu”.

Per exemple, l’aleia següent parla del dia i de la nit, de la vida i de la mort com a efectes d’aquesta acció constant:

Tu fas que la nit entri en el dia i que el dia entri en la nit. Tu treus al viu del mort i al mort del viu. Tu proveeixes sense mesura a qui vols.

Alcorà, 3:27

(Escolta l’aleia al següent enllaç:  http://tanzil.net/#3:26  )