Author Archives: aegea

La Revolució Industrial. Causes.

La Revolució industrial va ser un canvi ràpid i profund en l’economia de la societat europea que passà d’estar basada en l’agricultura i l’artesania, fonamentar-se en la indústria i la producció mecanitzada:

Economia agrària i artesana——–Economia indústrial i mecanitzada.

Aquest canvi sobtat es va iniciar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII i es va extendre per tota Europa en només cent anys.

Les màquines van fer substituir el treball manual. Per fer funcionar les màquines i els ferrocarrils es  va fer servir una nova font d’energia: el vapor.

La societat es va estructurar en dues classes socials: la burgesia i el proletariat (els obrers). Va aparèixer un nou sistema econòmic anomenat el capitalisme que es basava en la propietat privada i en la lliure iniciativa.

CAUSES:

1.-Revolució de mogràfica: (Europa l’any 1750 tenia 187 milions d’habitans, l’any 1850 comptava amb 266)

– Augment producció aliments.

– Millores en la higiene i en la medicina

– Disminució mortalirat i increment natalitat (40 por mil)

L’esperança de vida passa de 38 anys a final del XVIII a 50 al final del XIX,

2. Revolució agrícola:

– Maquinària agrícola: segadores, trilladores, sembradores.

– Conreu de plantes farratgeres per al bestiar i desaparició del guaret

– Introducció de nous conreus com el blat de moro o la patata.

L’ESCLAT DE LA GUERRA

Davant la situació de pre- guerra que es vivia a Europa durant moltes dècades es van produir grans quantitats d’armament i es van signar diverses aliances.  

La Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. (Tot i que no va entrar en el conflicte fins al 1916 al costat de la Triple Entesa.

La Triple Entesa (1907): França, Rússia i Gran Bretanya. Durant la guerra diversos aliats es van unir a aquesta aliança militar: Sèrbia, Grècia, Montenegro, Romania, Bèlgica, Portugal iItàlia. Bèlgica s’havia declarat neutral però els alemanys la van invair per encerclar França.

Els països europeus que van ser neutrals a la I G.M. (Primera Guerra Mundial) van ser: Espanya, els Països Baixos, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia i Islàndia.

Causes del conflicte:

– La rivalitat entre les les potències colonials. Per exemple al Marroc, on Alemanya es volia imposar a França i Gran Bretanya.

-Les Lluites per posseir l’hegemonia continental (França i Alemanya) o el control de les rutes marítimes (Gran Bretanya i Alemanya).

-Conflicte dels Balcans:  iteresos divergents de les potències europees i dels països de la zona.

La rivalitat i les tensions entre els països europeus va originar una cursa d’armaments i d’aliances que preparava l’esclat de la guerra.

Àustria declara la guerra a Sèrbia perquè el 28 de juny de 1914 és assassinat a Sarajevo (Bòsnia ocupada pels austríacs) el príncep Francesc Ferran, hereu de l’imperi, per un estudiant relacionat amb els nacionalistes serbis.

Rússia intervé per protegir Sèrbia i Alemanya (aliada d’Àustria) declara la guerra a Rúsia i a França. Després va entrar Gran Bretanya i d’altres països.

La Gran Guerra


La Primer a Guerra Mundial va ser anomenada la Gran Guerra pel nombre de víctimes i per percentatge de la població mundial implicada. Va ser un punt d’inflexió en la història dels conflictes bèl•lics i va donar pas a una nova era: el món és una aldea global.
La Revolució Industria i la posterior colonització de diversos territoris va provocar una competició per ser primera potència mundial. Alemanya competia amb França des que a la guerra francoprusiana (1871) havia guanyat Alsàcia i Lorena. Més tard volia tenir més presència al Nord d’Àfrica on tenia més presència Anglaterra i França.
El control de les rutes marines feia segles que estava en mans de Gran Bretanya, i això no convenia a l’emergent Alemanya. Aquest conflicte d’interessos feia preveure un enfrontament entre aquestes potències.
Conflicte dels Balcans: La península balcànica estava composta per diversos països que havien aconseguit la independència a finals del XIX: Gècia, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària. L’imperi austrohongarès volia dominar la regió i s’enfrontava a protestes del pobles que encara tenia sota el seu control. Volia atacar Sèrbia perquè pensava que era el país que donava suport aquestes protestes. Rússia tenia interessos estratègics en enfrontar-se a Àustria: el domini de l’estret del Bòsfor i dels Dardanels, i en defensar Sèrbia com a poble eslau.

Conseqüències de la colonització

Positives/Negatives

* Introduccions d’avenços tecnològics: ports, canals, ferrocarrils, ponts, línies telefòniques…

– Localitzades segons els interesos dela metròpoli.

* Conreu de noves terres.

– En benefici de la Metròpoli. Abandonament de conreus propis i substitució per grans plantacions de cacau, cafè, cotó o cautxú.

* Creació d’indústries.

– Desaparició de l’artesania que no pot competir amb la indústria.

* Introducció de mesures higièniques: hospitals, vacunes afavoreixen la baixa mortalitat i el creixement demogràfic.

– Desequilibri (sobretot a Àfrica) entre el creixemnt de la població i el creixement de la producció d’aliments: SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA.

* Construcció d’escoles: alfabetització.

– Aculturització, vida urbana, ritme de treball intens, desaparicií de l’estructura familiar, funció dels ancians, etc. Pèrdua d’identitat de les cultures indígenes (més a Àfrica que a l’Àsia)

* Missions i missioners ajudaven a indigenes.

– Intenten imposar el cristianisme i els valors occidentals.

* Introducció de l’economia monetària i de mercat, desconeguda per als indígenes.

– Endarreriment econòmic respecte a la metròpoli.

L’ORGANITZACIÓ COLONIAL.

Fa 150 anys gran part d’Àfrica, Àsia i l’Oceà Pacífic encara eren desconeguts per al europeus.Viatges científics i exploracions geogràfiques: francesos i britànics. Livingston i Stanley van recorrer i cartografiar Àfrica central.Superioritat militar, i tècnica van permetre una fàcil ocupació després van reclutar tropes entre els nadius per posar-les al seu servei. 

Tipus de colònies: 

Colònies d’explotació: comptaven amb un gobernador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris de la metròpoli. Exemple: l’Índia. Plantacions café, sucre, cacau, cautxú, coure, carbó, or, diamants. 

Colònies de poblament. Clima i/o despoblament, i riquesa natural afavoria migració. Comptaven amb un govern autònom. Els britànics denominaven dominis a aquests territoris. Per exemple: Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. 

Protectorats: Tenien un govern indígena però amb forta influencia de la metrópoli. Marroc era un protectorat de França i Espanya. Un altre exemple va ser el d’Egipte que es va convertir en un protectorat britànic per poder explotar el canal de suez. 

L’ imperialisme i les seves causes.

A les darreres dècades del segle XIX es va produir la Segona Revolució Industrial. Es va anar substituint el carbó com a font d’energia en favor de l’electricitat (la dinamo es va inventar l’any 1869) i del petroli (l’automòbil es va inventar el 1885). La revolució en els transports: ferrocarril, tramvia, automòbils, vaixells diesel… , els nous sistemes de comunicació: telèfon, ràdio, telègraf…, la invenció de la il·luminació, el desenvolupament de la indústria metal·lúrgica (acer inoxidable, alumini), la indústria química (adobs, pesticides) i les noves formes de producció ( en sèrie) i d’organització industrial (càrtels, holdings, monopolis) van donar lloc a un importantíssim  creixement econòmic d’alguns països.Aquesta situació va ocasionar un període de prosperitat i pau que s’estengué fins al primer terç del segle XX.

Estats Units i Japó es van unir a Gran Bretanya en aquests segons revolució. Però també ho van fer altres països europeus que es van aprofitar de la seva  superioritat tècnica i financera per colonitzar territoris d’Àsia i Àfrica, principalment. (explotar els recursos i dominar políticament)

CAUSES DE LA COLONITZACIÓ.

Econòmiques:  Nous mercats on vendre i invertir, i obtenció de primeres matèries a bon preu.

Demogràfiques:  Creixement demogràfic europeu s.XIX, causant de conflictes que es resolien amb l’emigració.

Polítiques: La competència política i militar va fer que s’intentessin controlar els punts estratègics (ports, estrets) i les àrees geogràfiques d’interès econòmic.

Ideològiques: el nacionalisme d’alguns estats defensava que tenien la “missió” d’estendre els seus dominis i la seva cultura a la resta de la humanitat per ser superior a les altres. Jules Ferry va dir a la cambra de diputats francesa el juliol de 1885: “Les races superior tenen un dret sobre les races inferiors, i també hi tenen un deure: civilitzar-les”. 

L’enfrontament entre absolutisme i liberalisme.

El rei Carles IV tenia por de que les idees liberals de la Revolució Francesa arribessin a espanya. Per això va declara la guerra als francesos (1793-1795). Però com que no van poder véncer el  ministre Manuel Godoy va començar a practicar una política exterior totalment oposada. Va signar el tractat de Fointanebleau el 1807 per aliar-se a Napoleó contra Gran Bretanya. Va permetre que les tropes franceses entressin a la península per atacar Portugal.

El descontentament popular va provocar la dimissió del ministre i l’abdicació de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. Napoleó no accepta aquests situació i imposa al seu germà Josep Bonaparte com a nou rei d’Espanya.

La Guerra del Francés (1808- 1814)

Es van crear juntes a tota la península per dirigir la resistència i el 2 de maig de 1808 es va produir un aixecament popular a Madrid seguit a molt altres llocs contra les tropes franceses.

A Catalunya al juny de 1808  ja s’havia creat la Junta Suprema de Catalunya. que va aconseguir la victoria a la batalla del Bruc.

L’any 1812 gran part de l’exercit francés va ser destinat al front de Rússia. Les constants revoltes i l’ajuda rebuda pels anglesos (Wellington), van forçar a Napoleó a signar el tracata de Valençay pel qual Ferran VII recuperava la corona d’Espanya.

La Constitució de 1812.

La Junta central, que no reconeixia a Josep I Bonaparte,  va convocar una reunió de Corts a la ciutat de Cadis (1812). Es van erigir en representant de la nació espanyola i van erdactar una constitució. Va ser aprovada el 19 de març de 1812. Reflectia els principis bàsics del liberalisme polític:

-Sobirania nacional.

-Divisió de poders .

-Sufragi universal masculi.

-Declaració àmpla de drets.

També van aprovar lleis que pretenien acabar amb l’Antic Règim però els conservador volien tornar a la situació previa al 1808.

La restauració de l’absolutisme.

14 05 2009

Ferran VII “el Desitjat” torna a Espanya el 1814 es nega a jurar la Constitució de 1812. Dóna un cop d’estat, clausura les Corts, anul·la constitució i imposoa l’Antic Règim. L’oposició lliberal són detinguts, alguns executats (Mariana Pineda) i d’altres s’han d’exilar.

TRIENNI LIBERAL. (1820-1823)

La majoria dels pronunciaments anaven fracassant, però l’any 1820, el coronel Riego, aconsegueix obtenir el poder i obliga el rei a acatar la Constitució, decretar una amnistia i convocar eleccions. Les noves Corts restauren reformes de Càdis d’abolició de l’Antic Règim.

Es crea la Milícia Nacional, voluntaris armats que defensen l’ordre liberal.

Ferran VII demana ajuda a la Santa Aliança (Rússia, Prússia, Àutria i Gran Bretanya). Aquesta encarrega a França que intervingui (on governava el borbó Carles X que ho va fer fins a 1830 que es va coronar

Unificacions d’Itàlia i Alemanya

El territori que ocupa l’actual Itàlia estava dividida en sis estats independents. Austria però s’havia annexat les dues regions del nord (el Piemont i la Llombardia) que eren les més riques. De manera que la unificació semblava difícl. Però l’any 1859 Cavour, cap del govern piamontès va iniciar una guerra amb Àustria i vaaconseguir l’annxió de la Llombardia. Alhora Garibaldi encapçalava diversos aixecaments populars que tenien com a objectiu la unificació dels territoris de la peninsula. L’any 1861 el primer parlament italià va nomenar Víctor Manuel rei d’Itàlia. Ja només restava el Veneto en mans austríaques, però l’any 1966 el van abandonar. La unificació es va completar l’an 1870 un cop annexats els estats pontificis i es va nomenar Roma la capital del nou estat.

El cas d’Alemanya va ser molt semblant. El territori que ocupa l’actual Alemanya dividit en nombrosos petits estats (36) i patien la  gran rivalitat entre les dues potències germàniques: Àutria i Prúsia.

Prúsia va encapçalar el procés d’unificació:

1. Va crear la unió duanera (deixant fora a Àustria),

2. Una revolució liberal va crear un Parlament i va oferir  la corona de tota Alemanya al rei de Prússia (que va rebutjar)

3. El canceller de Prússia, Otto von Bismarck encapçala guerres contra Àustria i França i aconsegueix unificar tots els estats sota el rei de Prússia i l’any 1871 es proclama Guillem I kàiser del II imperi (Reich) alemany.