Category Archives: 6. L’època de l’imperialisme

L’ESCLAT DE LA GUERRA

Davant la situació de pre- guerra que es vivia a Europa durant moltes dècades es van produir grans quantitats d’armament i es van signar diverses aliances.  

La Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. (Tot i que no va entrar en el conflicte fins al 1916 al costat de la Triple Entesa.

La Triple Entesa (1907): França, Rússia i Gran Bretanya. Durant la guerra diversos aliats es van unir a aquesta aliança militar: Sèrbia, Grècia, Montenegro, Romania, Bèlgica, Portugal iItàlia. Bèlgica s’havia declarat neutral però els alemanys la van invair per encerclar França.

Els països europeus que van ser neutrals a la I G.M. (Primera Guerra Mundial) van ser: Espanya, els Països Baixos, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia i Islàndia.

Causes del conflicte:

– La rivalitat entre les les potències colonials. Per exemple al Marroc, on Alemanya es volia imposar a França i Gran Bretanya.

-Les Lluites per posseir l’hegemonia continental (França i Alemanya) o el control de les rutes marítimes (Gran Bretanya i Alemanya).

-Conflicte dels Balcans:  iteresos divergents de les potències europees i dels països de la zona.

La rivalitat i les tensions entre els països europeus va originar una cursa d’armaments i d’aliances que preparava l’esclat de la guerra.

Àustria declara la guerra a Sèrbia perquè el 28 de juny de 1914 és assassinat a Sarajevo (Bòsnia ocupada pels austríacs) el príncep Francesc Ferran, hereu de l’imperi, per un estudiant relacionat amb els nacionalistes serbis.

Rússia intervé per protegir Sèrbia i Alemanya (aliada d’Àustria) declara la guerra a Rúsia i a França. Després va entrar Gran Bretanya i d’altres països.

La Gran Guerra


La Primer a Guerra Mundial va ser anomenada la Gran Guerra pel nombre de víctimes i per percentatge de la població mundial implicada. Va ser un punt d’inflexió en la història dels conflictes bèl•lics i va donar pas a una nova era: el món és una aldea global.
La Revolució Industria i la posterior colonització de diversos territoris va provocar una competició per ser primera potència mundial. Alemanya competia amb França des que a la guerra francoprusiana (1871) havia guanyat Alsàcia i Lorena. Més tard volia tenir més presència al Nord d’Àfrica on tenia més presència Anglaterra i França.
El control de les rutes marines feia segles que estava en mans de Gran Bretanya, i això no convenia a l’emergent Alemanya. Aquest conflicte d’interessos feia preveure un enfrontament entre aquestes potències.
Conflicte dels Balcans: La península balcànica estava composta per diversos països que havien aconseguit la independència a finals del XIX: Gècia, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària. L’imperi austrohongarès volia dominar la regió i s’enfrontava a protestes del pobles que encara tenia sota el seu control. Volia atacar Sèrbia perquè pensava que era el país que donava suport aquestes protestes. Rússia tenia interessos estratègics en enfrontar-se a Àustria: el domini de l’estret del Bòsfor i dels Dardanels, i en defensar Sèrbia com a poble eslau.

Conseqüències de la colonització

Positives/Negatives

* Introduccions d’avenços tecnològics: ports, canals, ferrocarrils, ponts, línies telefòniques…

– Localitzades segons els interesos dela metròpoli.

* Conreu de noves terres.

– En benefici de la Metròpoli. Abandonament de conreus propis i substitució per grans plantacions de cacau, cafè, cotó o cautxú.

* Creació d’indústries.

– Desaparició de l’artesania que no pot competir amb la indústria.

* Introducció de mesures higièniques: hospitals, vacunes afavoreixen la baixa mortalitat i el creixement demogràfic.

– Desequilibri (sobretot a Àfrica) entre el creixemnt de la població i el creixement de la producció d’aliments: SUBALIMENTACIÓ CRÒNICA.

* Construcció d’escoles: alfabetització.

– Aculturització, vida urbana, ritme de treball intens, desaparicií de l’estructura familiar, funció dels ancians, etc. Pèrdua d’identitat de les cultures indígenes (més a Àfrica que a l’Àsia)

* Missions i missioners ajudaven a indigenes.

– Intenten imposar el cristianisme i els valors occidentals.

* Introducció de l’economia monetària i de mercat, desconeguda per als indígenes.

– Endarreriment econòmic respecte a la metròpoli.

L’ORGANITZACIÓ COLONIAL.

Fa 150 anys gran part d’Àfrica, Àsia i l’Oceà Pacífic encara eren desconeguts per al europeus.Viatges científics i exploracions geogràfiques: francesos i britànics. Livingston i Stanley van recorrer i cartografiar Àfrica central.Superioritat militar, i tècnica van permetre una fàcil ocupació després van reclutar tropes entre els nadius per posar-les al seu servei. 

Tipus de colònies: 

Colònies d’explotació: comptaven amb un gobernador, comandaments militars i un gran nombre de funcionaris de la metròpoli. Exemple: l’Índia. Plantacions café, sucre, cacau, cautxú, coure, carbó, or, diamants. 

Colònies de poblament. Clima i/o despoblament, i riquesa natural afavoria migració. Comptaven amb un govern autònom. Els britànics denominaven dominis a aquests territoris. Per exemple: Canadà, Austràlia i Nova Zelanda. 

Protectorats: Tenien un govern indígena però amb forta influencia de la metrópoli. Marroc era un protectorat de França i Espanya. Un altre exemple va ser el d’Egipte que es va convertir en un protectorat britànic per poder explotar el canal de suez. 

L’ imperialisme i les seves causes.

A les darreres dècades del segle XIX es va produir la Segona Revolució Industrial. Es va anar substituint el carbó com a font d’energia en favor de l’electricitat (la dinamo es va inventar l’any 1869) i del petroli (l’automòbil es va inventar el 1885). La revolució en els transports: ferrocarril, tramvia, automòbils, vaixells diesel… , els nous sistemes de comunicació: telèfon, ràdio, telègraf…, la invenció de la il·luminació, el desenvolupament de la indústria metal·lúrgica (acer inoxidable, alumini), la indústria química (adobs, pesticides) i les noves formes de producció ( en sèrie) i d’organització industrial (càrtels, holdings, monopolis) van donar lloc a un importantíssim  creixement econòmic d’alguns països.Aquesta situació va ocasionar un període de prosperitat i pau que s’estengué fins al primer terç del segle XX.

Estats Units i Japó es van unir a Gran Bretanya en aquests segons revolució. Però també ho van fer altres països europeus que es van aprofitar de la seva  superioritat tècnica i financera per colonitzar territoris d’Àsia i Àfrica, principalment. (explotar els recursos i dominar políticament)

CAUSES DE LA COLONITZACIÓ.

Econòmiques:  Nous mercats on vendre i invertir, i obtenció de primeres matèries a bon preu.

Demogràfiques:  Creixement demogràfic europeu s.XIX, causant de conflictes que es resolien amb l’emigració.

Polítiques: La competència política i militar va fer que s’intentessin controlar els punts estratègics (ports, estrets) i les àrees geogràfiques d’interès econòmic.

Ideològiques: el nacionalisme d’alguns estats defensava que tenien la “missió” d’estendre els seus dominis i la seva cultura a la resta de la humanitat per ser superior a les altres. Jules Ferry va dir a la cambra de diputats francesa el juliol de 1885: “Les races superior tenen un dret sobre les races inferiors, i també hi tenen un deure: civilitzar-les”.