La Revolució Industrial. Causes.

La Revolució industrial va ser un canvi ràpid i profund en l’economia de la societat europea que passà d’estar basada en l’agricultura i l’artesania, fonamentar-se en la indústria i la producció mecanitzada:

Economia agrària i artesana——–Economia indústrial i mecanitzada.

Aquest canvi sobtat es va iniciar a Anglaterra a mitjans del segle XVIII i es va extendre per tota Europa en només cent anys.

Les màquines van fer substituir el treball manual. Per fer funcionar les màquines i els ferrocarrils es  va fer servir una nova font d’energia: el vapor.

La societat es va estructurar en dues classes socials: la burgesia i el proletariat (els obrers). Va aparèixer un nou sistema econòmic anomenat el capitalisme que es basava en la propietat privada i en la lliure iniciativa.

CAUSES:

1.-Revolució de mogràfica: (Europa l’any 1750 tenia 187 milions d’habitans, l’any 1850 comptava amb 266)

– Augment producció aliments.

– Millores en la higiene i en la medicina

– Disminució mortalirat i increment natalitat (40 por mil)

L’esperança de vida passa de 38 anys a final del XVIII a 50 al final del XIX,

2. Revolució agrícola:

– Maquinària agrícola: segadores, trilladores, sembradores.

– Conreu de plantes farratgeres per al bestiar i desaparició del guaret

– Introducció de nous conreus com el blat de moro o la patata.

L’ESCLAT DE LA GUERRA

Davant la situació de pre- guerra que es vivia a Europa durant moltes dècades es van produir grans quantitats d’armament i es van signar diverses aliances.  

La Triple Aliança (1882): Alemanya, Àustria-Hongria i Itàlia. (Tot i que no va entrar en el conflicte fins al 1916 al costat de la Triple Entesa.

La Triple Entesa (1907): França, Rússia i Gran Bretanya. Durant la guerra diversos aliats es van unir a aquesta aliança militar: Sèrbia, Grècia, Montenegro, Romania, Bèlgica, Portugal iItàlia. Bèlgica s’havia declarat neutral però els alemanys la van invair per encerclar França.

Els països europeus que van ser neutrals a la I G.M. (Primera Guerra Mundial) van ser: Espanya, els Països Baixos, Suïssa, Dinamarca, Noruega, Suècia i Islàndia.

Causes del conflicte:

– La rivalitat entre les les potències colonials. Per exemple al Marroc, on Alemanya es volia imposar a França i Gran Bretanya.

-Les Lluites per posseir l’hegemonia continental (França i Alemanya) o el control de les rutes marítimes (Gran Bretanya i Alemanya).

-Conflicte dels Balcans:  iteresos divergents de les potències europees i dels països de la zona.

La rivalitat i les tensions entre els països europeus va originar una cursa d’armaments i d’aliances que preparava l’esclat de la guerra.

Àustria declara la guerra a Sèrbia perquè el 28 de juny de 1914 és assassinat a Sarajevo (Bòsnia ocupada pels austríacs) el príncep Francesc Ferran, hereu de l’imperi, per un estudiant relacionat amb els nacionalistes serbis.

Rússia intervé per protegir Sèrbia i Alemanya (aliada d’Àustria) declara la guerra a Rúsia i a França. Després va entrar Gran Bretanya i d’altres països.

La Gran Guerra


La Primer a Guerra Mundial va ser anomenada la Gran Guerra pel nombre de víctimes i per percentatge de la població mundial implicada. Va ser un punt d’inflexió en la història dels conflictes bèl•lics i va donar pas a una nova era: el món és una aldea global.
La Revolució Industria i la posterior colonització de diversos territoris va provocar una competició per ser primera potència mundial. Alemanya competia amb França des que a la guerra francoprusiana (1871) havia guanyat Alsàcia i Lorena. Més tard volia tenir més presència al Nord d’Àfrica on tenia més presència Anglaterra i França.
El control de les rutes marines feia segles que estava en mans de Gran Bretanya, i això no convenia a l’emergent Alemanya. Aquest conflicte d’interessos feia preveure un enfrontament entre aquestes potències.
Conflicte dels Balcans: La península balcànica estava composta per diversos països que havien aconseguit la independència a finals del XIX: Gècia, Sèrbia, Romania, Montenegro, Bulgària. L’imperi austrohongarès volia dominar la regió i s’enfrontava a protestes del pobles que encara tenia sota el seu control. Volia atacar Sèrbia perquè pensava que era el país que donava suport aquestes protestes. Rússia tenia interessos estratègics en enfrontar-se a Àustria: el domini de l’estret del Bòsfor i dels Dardanels, i en defensar Sèrbia com a poble eslau.