El rossinyol
Rossinyol
Rossinyol, canta i refila
de ta veu amb lo fil d’or.
Notes i notes enfila
d’alegria i de tristor.
(…)
Trobador de la boscúria,
jo com tu só enyoradís,
ta dolcíssima cantúria
me transporta al paradís.
A un rossinyol de Vallvidrera
Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
Trobador del mes de maig,
rossinyol refila i canta,
mes no deixes eixos cims
per los vergers de la plana;
no hi vingues a la ciutat
que hi una gent molt ingrata:
diu que estima als aucellets
diu que en son cor los regala,
mes als que canten millor
los posa dintre la gàbia.
Jacint Verdaguer. Barcelonines
Us animo a enviar comentaris al bloc.
flor. Nodreix l’amor
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa flor;
menysprea el pas de tota complacència
que no et vinga per via del dolor.
No esperis altre do que el de tes llàgrimes
ni vulles més consol que els teus sospirs:
la paraula millor la tens a l’ànima,
i el bes més dolç te’l daren els zefirs.
Mai seria l’aimada en sa presència
com és ara en la teva adoració.
Nodreix l’amor de pensaments i absència,
i així traurà meravellosa
1946
A UNA NOVA AMIGA
Avui només de nostra coneixença
tinc el cor fresc com el celler del mas,
i tota la meva ànima s’agença
d’haver-te dut recolzadeta al braç.
Jose Maria Segarra
L’ÀNIMA DE LES FLORS
Aquelles dues flors que hi posades al mig del caminal,
qui és que les hi deu haver llençades?
Qui sia, tant se val.
Aquelles dues flors no estan pas tristes,no, no: riuen al sol.
M’han encantat així que les he vistes posades a morir,
mes sense dol.
“Morirem aviat, lluny de la planta,
-elles deuen pensar.
José Aparicio
La ginesta
La ginesta altre vegada
la ginesta amb tanta olor
És la meva enamorada
que ve al temps de la calor.
Per a fer-li una abraçada
he pujat dalt del serrat
JUAN MARAGALL
A un rossinyol de Vallvidrera
Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,
l’enyorament de la pàtria,
los misteris de la nit,
les llums de la matinada,
ton amor entre les flors,
ton niuet entre les branques,
ta mainadeta que viu
de cançons i de becada.
El amor
NO HAGAS CON EL AMOR,
LO QUE UN HACE UN NIÑO
CON SU GLOBO,
QUE AL TENERLO LO IGNORA,
Y AL PERDERLO LO LLORA…
Cap poema
(Joana Raspall)
El poeta voldria fer un poema.
Diria la frescor del parc en calma…
la sentor de la gespa… de les roses…
el brogit dels infants… i les xerrades
dels ocells enniuant-se dalt dels arbres.
Asun
Rossinyol, bon rossinyol,
he sentida la teva arpa,
l’he sentida un dematí
de Vallvidrera a Valldaura,
fent rodolar-hi tos cants
com perles dintre de l’aigua:
cantaves l’amor a Déu,