Quan anem de Barcelona a Sant Cugat amb el ferrocarril, tot just travessem el túnel de Vallvidrera se’ns apareix un nou paisatge: turons a banda i banda de la vall, esquitxats de cases que evoquen les diverses èpoques en què s’han anat ocupant. També hi veiem moltes taques de bosc i, de tant en tant, alguna masia habitada. Tot plegat dins un ambient frescal i humit. Els berenadors que ens anem trobant al llarg del recorregut, ja fa anys que s’han integrat en aquest paisatge. De ben segur que són un bocí de la història de totes aquelles persones que han passat en aquests escenaris moments bons.
La banda sonora d’aquest espai és un brogit constant de veus, de la música animada que sona als berenadors, del passar dels cotxes…i quan arriba la primavera, del cant dels ocells.

Els espais més humanitzats
Entre els ocells, els més freqüents són les mallerengues, la merla o el pit-roig que es mostren ben confiats davant la nostra presència. A mitjan març, els pins pinyers de Vil•la Joana reben la visita d’un sorollós inquilí. Es tracta del colltort, un petit picot de cant penetrant que aprofita tota mena de cavitats per niar. Fins i tot ho fa a les caixes niu que pengen al voltant del Centre d’informació del parc. Una altra observació important la podem fer a l’estació de tren de Les Planes, on cada primavera les orenetes cua blanca tornen per a niar. També resulta engrescador veure els esquirols mentre rosseguen pinyes, especialment a l’hora de la fresca.
Guia de Natura del Parc de Collserola. Consorci del Parc de Collserola. Barcelona.