Caterina Albert Paradís nasqué a la població gironina de l’Escala a l’Alt Empordà l’any 1869 i hi visqué fins l’any de la seva mort, el 1966. La seva obra inclou poesia, teatre i novel·la. Conreà la pintura i
col·laborà en les primeres recerques arqueològiques del poblat grec i romà d’Empúries.
Es mantingué fidel als esquemes literaris propis del modernisme ( en la seva primera època) i del naturalisme, encara que a ella mai no li agradà que l’etiquetessin en un estil determinat, ja que ella mateixa afirmava no tenir ni mestres ni apriorismes.
“Solitud” és la seva gran novel·la, en ella ens explica la trajectòria d’una dona humil que fa d’ermitana a les muntanyes del Pirineu. Un dona, la Mila, vista per una dona escriptora, Caterina Albert que a través de l’ermitana, aporta la visió femenina a la literatura on, fins aleshores, s’ havien narrat moltes vivències femenines vistes per autors : Eugènie Grandet, Madame Bovary, Anna Karenina … totes elles dones pertanyents a un món més privilegiat que no pas el de la Mila.
L’autora de “Solitud” va emprar un pseudònim masculí , el de Víctor Català, i ho va fer per temor a què les seves obres fossin menystingudes si les signava amb el seus nom i cognoms autèntics. Després d’assolir un èxit internacional, aquesta novel·la influencià, sens dubte, altres escriptores catalanes que també han dibuixat protagonistes femenines a través de les seves obres literàries.
Una gran autora la Caterina Albert!