En aquest apartat s’adjunten com a exemple alguns dels treballs desenvolupats a partir de l’ús a l’aula dels materials Del cinema a la publicitat. Totes elles han estat implementades en la matèria d’Educació Visual i Plàstica de l’ESO i en la de Cultura Audiovisuals del Batxillerat de l’Institut Castell d’Estela d’Amer.
I tu, quantes marques anuncies? 2n d’ESO
UNITATS 2 I 3 – Tema del testimonial i la publicitat indirecte.
Partint de la tècnica del testimonial i del fet que molts famosos signen constractes publicitaris per consumir determinades marques, en aquesta proposta es vol reflexionar sobre aquest tema amb els alumnes tot aproximant-nos al fet que ells també fan publicitat de moltes marques comprant productes que basen els seus disseny en els logos. Primer es treballa amb els materials de la UNITATS 2 i 3 i posteriorment s’inicia una discussió a l’aula a partir de les preguntes ‘I tu, quantes marques anuncies?’, ‘Per què ens agrada vestir logos?’, ‘A qui interessa que portem els logos ben visibles?’, ‘Estem fent publicitat indirecte?’ i mostrant la imatge d’una empresa que volia utilitzar una nova estratègia de publicitat contractant joves perquè portessin calcomanies de logotips estampades al front.
Després de la discussió es demana als alumnes que intentin explicar aquest fenomen a través de recursos publicitaris, fent com una mini campanya per a fer reflexionar a la resta d’alumnes de l’institut sobre aquest fet. Es treballa amb tècniques de fotografia, imatge retocada per ordinador o dibuix. Talment com si es tractés d’una instal.lació artística, calia pensar la seva ubicació i la interacció amb els destinataris, així com el tipus de missatge que es vol donar.
Aquí teniu un exemple de campanya en forma de fris fotogràfic penjat a la paret.
Emmascarant-nos d’estrelles per a desemmascarar les estrelles. 1r batxillerat
UNITAT 7 – Sobre els rostres del cinema a la publicitat.
Aquesta activitat realitzada amb els alumnes de Cultura Audiovisual pretenia treballar diferents estètiques del retrat fotogràfic, entre elles la més potenciada a Hollywood i molt utilitzada en publicitat. Es partia de l’obra de Cecile Beaton a partir dels materials de la Unitat 7, i de la proposta artística de Cindy Sherman a Untitled Film Stills. Els alumnes, coneixedors de tots els aspectes tècnics sobre fotografia, realitzaven una activitat de recerca d’informació sobre els fotògrafs esmentats i potseriorment havien de crear una sèrie fotogràfica basant-se en una de les estètiques treballades.
Els dos exemples que podem veure en aquestes pàgines parteixen d’una visió crítica de l’estètica glamourosa del retrat fotogràfic dels famosos i de la publicitat. El primer treballa l’estil Cindy Sherman per repetir rols femenins construïts pels media, sobretot a partir de la publicitat. El segon vol retratar el típic rol d’una mestressa de casa però utilitzar una estètica no comuna que ens trenca completament la lògica del personatge.
La llum i el rostre. Sessió d’il.luminació. 1r de Batxillerat
UNITAT 7 – Sobre la utilització de la il·luminació per modelar els rostres.
Aquesta activitat realitzada amb els alumnes de 1r de Batxillerat de Cultura Audiovisual i més avançat el curs amb els alumnes de 4t d’ESO d’EVP, treballa el paper de la fotografia tant en el cinema com en la publicitat, posant l’atenció en l’ús de la il·luminació per modelar els rostres. Es parteix de tots els exemples de la UNITAT 7, de comentaris de fragments cinematogràfics i d’anuncis gràfics que els alumnes han recollit i portat a l’aula. Després es passa a un pla més pràctico-tècnica i es realitza amb els alumnes una sessió fotogràfica de rostres per a treballar els efectes de la il.luminació. En la pràctica s’han utilitzat:
-Aula completament fosca.
-Càmera réflex digital i trípode.
-Monitor de televisor per a connectar la càmera perquè tots vegin el que s’està fent.
-Roba per al fons de color blanc i roba per al fons de color blanc trencat.
-3 o 4 llums d’escriptori tipus flexo (si es tenen focus o material més especialitzat)
-Placa de pórex o cartro blanc gran (1mx1m o 1’5mx1’5m) per rebotar la llum.
-Gasa, paper semitranslúcid, d’altres papers transparents de colors o filtres.
-Esquema sobre les formes de propagació de la llum (directe, rebotada, difussa)
-Esquema sobre la co·locació dels llums.
A la sessió es mostra com la llum pot modificar els volums, els colors i els contorns dels rostres. També es reitera el vocabulari tècnic (llum dura, llum tova, llum ¾ de contra…) i es procura que els alumnes vagin provant les opcions amb els diferents llums. Les tasques són rotatives (càmera, ajudant de càmera, foquistes, model, encarregat dels cables, del pórex… Finalment els alumnes han de fer les mateixes proves a casa seva amb les possiblitas que ofereixi la seva càmera fotogràfica i presentar una sèrie de 3 retrats.
Estètiques del retrat fotogràfic
Treball de recerca: 1r de Batxillerat de Cynthia Quinto (en procés)
UNITAT 7 – Sobre els paràmetres estètics del retrat fotogràfic.
Aquest treball de recerca del Batxillerat proposat per l’alumna Cynthia Quinto és un estudi comparatiu de fotògrafs que han retratat en blanc i negre figures conegudes de l’àmbit cultural. La Cynthia vol fer un estudi i posada en pràctica dels diferents recursos i paràmetres fotogràfics que ha utilitzat cada un dels autors. Teòric perquè el treball constarà d’una part de comentari sobre les seves obres i d’uan altra on l’alumne farà una sèrie de retrats utiltizant els mateixos recursos de cada un d’ells. Finalment proposarà una sèrie de creació pròpia que vagi més enllà del ja proposat pels fotògrafs. El treball està en procés i es presentarà a inicis d’octubre del curs 2012-2013.
Els dos extrems del retoc fotogràfic en el retrat
Treball de recerca: 1r de Batxillerat de Laia Giménez (en procés)
UNITAT 7 – Sobre els recursos del retoc fotogràfic aplicat a la publicitat i a l’art.
Atenent a la gràn presència de l’ús del retroc fotogràfic en els rostres dels anuncis la Laia Giménez, alumna de 1r de Batxillerat a inciat un treball que vol indagar en l’aplicació dels dos extrems de la correcció del rostre: el més cultivat que vol netejar els rostres de qualsevol marca del pas del temps, mostrar pells finíssimes i volums perfectes com símbol de la bellesa i la joventud i, en l’altra extrem el retoc que envelleig que exagera tota marca, tota rruga o tota imperfecció, tècnica utilitzada en els últims temps per fotògrafs contemporanis com a revolsiu estètic contrari al liping facial. El treball està en procés i es presentarà a inicis d’octubre del curs 2012-2013.
Moure la càmera: del cinema a la publicitat. 1r de Batxillerat ( i 4t d’ESO)
UNITAT 8 – Sobre el recurs dels moviments de càmera en el cinema i la publicitat
Aquest treball realitzat amb els alumnes de 1r de Batxillerat i parcialment amb els de 4t d’ESO treballa un dels paràmetres del cinema com són els moviment de càmera. Partim d’extrets cinematogràfics i d’exemples de rodatges per saber com es mou la càmera i de quina manera els moviments són escollits pel cineasta a l’hora d’evocar sensacions o sentiments. Un cop treballats els exmeples els alumnes han de buscar exemples de talls de pel.lícules, vídeoclips o espots en els quals lels moviments de càmera tinguin un paper importants per a construir les sensacions o les idees que es volen evocar.
Es miren exemples com els esmentats a la UNITAT 8 i d’altres extrets cinematogràfics. Alguns exemples són:
O Roberto Rossellini, Viaggio a Italia
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=LsyBaEVAObU [/youtube]
O Alfred Hitchkock, Encadenats
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=MQFoOhd6xpg[/youtube]
O Quentin Tarantino, Kill Bill
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=p2YelaGi5kM [/youtube]
O Gus van Sant, Paranoid Park
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=HF7B7JXgaLQ[/youtube]
Un cop fet aquest procés per grups els alumnes van realitzar un espot amb la finalitat de conscienciar a la resta d’alumnes sobre la necessitat de preservar el pati de l’institut net. La premisa bàsica de l’espot era que els moviments de càmera havien de tenir un paper preponderant a l’hora de donar forma a la idea creativa. Presentem tres exemples comentats pels alumnes:
Espot 1: Juga net
A través de plans plens de girs i tràveling molt ràpids ens imaginem a un grup de nois i noies jugant a futbol amb llaunes fins que al final la llauna va a parar a fins la porteria on està ple de papers i d’altra brosa. (Ariadna Corney, Cynthia Quinto, Paula)
Espot 2: Tu tries el teu paisatge
Aquesta està concebut a partir d’un pla seqüència d’un gir que circula des de la punta d’un arbre, baixa per les grades de ciment del pati fins a situar-se a nivell de terra per continuar circulant enmig dels peus de grups d’alumnes envoltats de papers i restes de l’esmorzà. El pla s’acaba quan apareix la mà d’una alumna que agafa l’anvàs d’un suc i el tira a la paperera. El pla s’acompanya d’una música lenta i sostinguda. (Clara Carranza, Laia Giménez, Júlia i Zaida Linares)
Espot 3: Rebobina
Aquest espot juga a exagerar els sorolls que fan els envasos dels aliments de l’esmorzar abans de ser tirats a terra (suc, llauna…), mentre un alumne intenta encertar per tirar l’envàs d’un suc al contenidor fet que se’ns mostra a través de girs i de rebobinar la situació. (Aleix Vidal, Ferran Valenzuela, Zaray Espinosa)
Recursos:
A internet
La Rentadors, programa d’anuncis de TV3.
Canal comunica, portal educatiu sobre publicitat.
Aulamèdia, articles sobre publicitat i educació.
Los mejores anuncios, espai amb anuncis classificats.