CEIP Riera de Ribes i IES Can Puig A 2008-2009

29/10/2008

Avui els alumnes de Can Puig han explicat qui eren els Germans Lumière i què era el cinematògraf. Després hem vist algunes vistes Lumière: 

L’arribada del tren a l’estació

La Sortida de la fàbrica (les tres versions filmades)

L’enganxall del camió

Les dones netejant la roba 

Després hem sortit per grups a filmar un “simulacre” de Minut Lumière. Mentre un grup filmava els altres hem escrit un text sobre personatges que hem vist a les vistes Lumière.

Les dones que renten Una de les dones que està rentant la roba al riu es queixa perquè li fa mal l’esquena, “ui cada dia fer la mateixa postura em trenca l’esquena”, “va que queda poc per acabar”… “Estic destrossada!!! Ja no puc més!!! Que algú em substitueixi!!! Això es un pal demà no vindré a rentar ni una sola cosa. Estic cansada. No m’agrada aquesta feina!!!!”

El tren El porta-maletes baixa les maletes dels viatgers,  porta dos dies fent aquesta feina i troba a faltar el seu país on hi són la seva dona i els seus tres fills. Ha hagut de marxar d’allà per poder guanyar més diners per mantenir la seva família. Ja no ho suporta i ja té suficients diners, decideix  pujar il·legalment al tren. Després de cinc dies arriba a Rússia  on hi té tota la família. Com és ric es fa construir un cinema a casa.

 ELS MINUTS LUMIERE vistos per Miguel, Pau, Glòria i Júlia: La sortida de la fàbrica ens ensenya una fàbrica de treball de pedres (escultures). L’arribada del tren, ens ensenya el moment en que descarreguen les pedres del tren. L’enganxall d’un camió ens ensenya el carro carregant les pedres i portant-les a la fàbrica. Dones netejant la roba ens ensenya com el carro amb les pedres passa per allà de camí cap a la fàbrica que està al costat del riu.

Som els alumnes de l’escola Riera de Ribes, en aquest cas hem triat la foto nosaltres,els del taller de cinema, per tant, surt una foto de la nostra classe, la de 6é però generalment totes són com aquesta o semblants.

L’altra foto és del pati dels grans, concretament feta des de el camp de futbol. A la dreta de la foto,si us fixeu es veu un passadís que porta al pati dels petits, el de la esquerra al dels grans.

Al pati dels grans tenim una mena d’hexàgon amb gronxadors, concretament dos cercles per penjar-se,una mena d’escala, una barra per baixar y una barra per fer volteretes. També una taula de ping-pong.

El camp de futbol des d’on hem fet la foto i una pista bastant gran on hi han quatre cistelles de futbol.   PAU I MIGUEL

La natura de l’escola

El bosc té molts colors,

sobretot a la tardor.

A l’estiu fa calor,

però el hivern està nevat.

A la primavera tot floreix,

el bosc s’ha despertat

i tot content s’ha quedat.

OLIVIA I JUDIT

 

Des d’ aquí hem fet una foto de la cistella de bàsquet, de la taula de ping-pong del parc i de les finestres de les classes de 1r a 3r i de les de dalt des de 4t a 6é.

En aquesta foto hem ensenyat la part de dalt de la muntanyeta que tenim al pati.


Aquesta és una de les classes del pis de dalt, és la de 4tA.

Això es el travesser de una porteria de futbol ,darrere es veu l’altra porteria. Quan és l’hora del pati molts nens/es venen a aquesta pista a jugar a futbol. A la dreta es veu la pujada del bosquet, a l’esquerra es veu una nena i al costat dret hi ha una paret amb una cistella de basquet. I al final a l’esquerra es veu una taula de ping-pong ,un hexàgon i un banc.

Això és el menjador de l’escola, els nens/es d’infantil dinen a les dotze però els nens/es de primària dinen a la una, menys els de 6è i 5è que dinen a les dues. OT I CARLES

Ja hem començat els tallers conjunts: nois i noies de 1r de batxillerat amb nens i nenes de 5è i 6è de primària. Aquests treballs amb alumnes d’edats diferents acostumen a deixar-nos sensacions molt intenses i molt enriquidores. De les quatre hores que hem compartit en la primera sessió, n’hem pescat aquest moment:

 

LES NOSTRES PRIMERES PRÀCTIQUES FOTOGRÀFIQUES

GRUP A

  

L’AMFITEATRE. Pau Pujol (CEIP Riera de Ribes)

Fa sis anys l’escola es va començar a construir. Abans en el lloc de l’escola hi havia un bosc, que es va haver de talar per poder construir l’escola. Però el bosc, era molt bonic, de manera que només és va haver de talar la part on hauria d’anar l’edifici de d’escola, una mica de pati i les dues pistes, la de futbol i la de bàsquet. A la part de dalt del pati, quedava una bona part de l’antic bosc. De nom el vam batejar com a “el bosquet”.Al bosc, creixien moltes plantes salvatges que feien casi inaccessible. De manera que vam decidir fer torns de pares i mares els diumenges per arreglar el Bosquet. Ens va quedar molt bonic. Hi havia un lloc especialment bonic; era com una mena de forat dintre del terra envoltat de pins. I ens suggerir una idea. Estava ple de rocs força grossos. Els vam arraconar cap a un costat, vam fer una mica de forat i ho vam omplir de pedres. Va que dar perfecte. I també li vam donar un nom; L’Amfiteatre”. Pau Pujol

LA TARDOR. Glòria Puerta (CEIP Riera de Ribes)

Que maca

que és la lluna

sota el núvol de tardor.

Quant marxa el sol,

tot el cel

queda amb claror,

es nota l’arribada

  de la tardor.

                                            Cauen

                                             les fulles dels arbres,

                                              volen com avions.

                                              Fa una pluja

                                              molt tranquil·la

                                            quant el vent

                                             se sent de lluny.

                                           Glòria Puertas

Tomàs (CEIP Riera de Ribes

 M’endinso amb l’heura pel forat del pany.

Quin vent m’ha dut a la porta del bosc?

No hi ha senyals als arbres dels tocom.

El desig ha esfullat el cel sense resposta.

Al nou convit, un envelat de pluja!

Escampats sobre l’herba, pels ravals d’aquest vi,

la sal del joc i el pebre de l’amor

,i el teu cos i el meu cos recapte de la festa.

Qui ens ha parat la taula amb tovalles de grana?

Quin trenta de febrer de quin sol? Quin planeta?

Quina mar mig s’albira des del castell de cartes?

La foscor dóna cobri a l’averany més fosc.

Camí d'enlloc, de tornada d'enlloc

t’estimo, exiliada al perquè dels poetes.

                                       Maria Mercè Marçal

Christian (CEIP Riera de Ribes)

L’esglèsia per alguns és l’edifici més important del poble.

L’església marca l’hora, i també és la casa de Deu. Cada dissabte hi va molta gent a escoltar la mica, a fer la comunió, o el bautisme. CHRISTIAN

Pau (CEIP Riera de Ribes)

M’agrada aquesta foto per que es pot veure el arbre,com es va enfilant, el troç de sota es més vell i més gros i es veu com arriba fins a les branques més noves, també he volgut representar alguna forma de vida admirant això. Pau M.

Xavier (CEIP Riera de Ribes)

El canvi de color de les fulles d’aquesta planta és molt bonic i enfocar aquesta amb els arbres de darrera i els peus de darrera també. Veient crèixer aquesta petita planta i també la llum de darrera del sol. Xavier C.

LES TORRES, Aina Català (CEIP Riera de Ribes)

Les torres són molt maques, perquè donen vistes al mar i a Sitges, també perquè tenen diferents formes. Són bastant altes i grosses. Aina Català.

Les fotos de la Clara:

Les fotos de la Júlia:

Les fotos del Jonatan:

La foto del Miguel: