Ja podeu veure Via 3 al bloc. Esperem que us agradi el nostre film!
A continuació trobareu el text de presentació del nostre curtmetratge que vàrem fer a la Filmoteca de Catalunya el dia de l’estrena.
 |
 |
 |
 |
Hola, som 11 alumnes de 3r i 4t de l’INS Joan d’Àustria i és el nostre primer any que participem en Cinema en curs. Aquí no hi és el Tajinder perquè va marxar fa dos mesos al seu país, la Índia. Un record per ell perquè va treballar molt amb nosaltres en les pràctiques experimental i central.
Abans del curtmetratge ens va ser molt útil tot el treball previ. Els Minuts Lumière, i les pràctiques del segon trimestre, especialment la Central. Vem començar parlant de la idea principal, quin tema volíem tractar en la nostra pel.li. I van surgir moltes opinions: amors i desamors, sol.lituds, malalties, nouvinguts, integració, etc. Finalment vem decidir tractar la relació d’enyorança dels fills cap als pares o mares que no sempre estan a casa. I vem matisar sentiments i emocions: tristesa, ràbia, indiferència, enyorança, rebuig, alegria, esperança, euforia, etc. Volíem que la pel.lícula evolucionés en general de tristesa a alegria.
Elaborar el guió va ser molt difícil i llarg. Ens costava consensuar(posar-nos d’acord) tot el grup, finalment ho vem aconseguir tot i que durant el rodatge hem anat fent modificacions amb idees noves que ens semblaven a tots molt bones. La màquina ja començava a rutllar sola. Per exemple: vem canviar el final perquè volíem acabar la pel.li amb el tema de l’amistat. També ens vam plantejar durant el rodatge la possibilitat que finalment la mare no arribés i deixés el seu fill un altra vegada sol.
La nostra companya Laia ens va propasar la localització a l’estació de França. Ens va portar unes fotos i de seguida ens va convèncer. Hi va ajudar inconscientment el fet de veure a classe la pel.li de la Invención de Hugo de Martin Scorsese? L’Omar ens va suggerir rodar al Parc de St Martí molt a prop del nostre insti, un lloc molt tranquil i agradable entre autopistes, avingudes i AVES.
Creiem que els fragments que hem vist de diferents cineastes ens han ajudat molt a entendre les categories per poder-les aplicar a la nostra pel.li. Així ha estat amb: mirades (a Ciutat 24 i Mamma Roma), el món interposat (a Cafè Lumiere), distàncies (a la Sol.litud del corredor de fons), i en general com es relaciona el personatge amb el món (a Tòquio sonata i El lladre de bicicletes).
Hem intentat respectar les regles de joc i al final ens han ajudat. La durada de la pel.li ens ha obligat a ser molt sintètics i escollir segons el que realment volíem explicar. Finalment hem entès que amb el llenguatge cinematogràfic es poden expressar moltíssimes coses snese utilitzar tant el llenguatge parlat.
Hem sigut molt estrictes amb dues questions: la llum i el so. Ens aixecàvem ben d’hora, ben d’hora per trobar la llum que ens agrada. I alguns de nosaltres ens hem especialitzar una mica amb el treball del so, sempre intentant treure el màxim de profit: campanes, megafonia i ambient d’estació, claus i llibre sobre la taula, rellotges, mòbils, un món de sons que ens han ben acompanyat. Hem disfrutat molt amb el treball de muntatge. Contínuament podíem inventar noves maneres d’expressar la nostra història. Hem tingut molts dubtes que hem anat solucionant entre tots. Tenim cap a 5 hores de material filmat.
Moments màgics:
1. La màgia de divendres tarda. Sovint ens costava rodar bé els plans. Havíem de repetir I repetir perquè quedés encara més bé. Per tant fèiem sessions de rodatge molt i molt llargues. Gairebé sempre era així menys un divendres a a tarda, a l’estació de França: tot l’equip de rodatge es va posar les piles i vem coincidir tots amb una bona sintonia. El resultat és que amb una hora vem filmar un munt de plans.
2. Finalment el darrer dia de rodatge a l’estació, després de donar-li moltes voltes, vem decidir que sí, que la mare arribava i sortia a la pel.li. Però d’on trèiem una mare? Així la Sra. Elena, la senyora que interpreta la mare d’en Marc, va ser “caçada” per l’Olaya i la Laia davant de l’estació . Vam estar amb ella uns 45 minuts per rodar els plans necessaris. El nostre més sincer agraïment per la seva ajuda.
Ens ha sorprès, ens ha agradat,3 aspectes:
1. L’amabilitat i la col.laboració de les persones adultes que ens anàvem trobant en els rodatges durant tot el curs. Els ànims que ens donaven.
2. La quantitat de coses que hem après del món del cinema: aspectes tècnics, artístics, creatius, de treball en equip. Ara ja no veiem les pel.lis igual que fa 9 mesos.
3. I la quantitat de coses que hem après del món que no és només del cinema: a tenir paciència, a ser crítics, a ser responsables, a ser agraïts, a defensar i argumentar les nostres idees, a saber cedir, a ser autònoms, a que l’esforç també té recompensa, a que tothom en un treball de grup pot sumar, a perdonar-nos, a ajudar-nos, a estar satisfets de la feina ben feta.
Esperem que a vosaltres també us hagi agradat.
Us donem les gràcies a tots vosaltres per haver-nos escoltat. També donem les gràcies al Pablo per haver-nos ajudat durant tot el curs i per ensenyar-nos a fer valdre’ns per nosaltres mateixos. I al nostre honorable tutor, l’Enric, per tenir tanta paciència amb tots nosaltres i saber-nos ajudar en tots els problemes. Resumint: sou indescriptibles.
