Presentació del film a la Filmoteca

Text de presentació del nostre film Dibuixant il·lusions a la Filmoteca de Catalunya:

Hola jo sóc l’Alice i us parlaré del guió, el Benja us  parlarà de la concepció global i la planificació, la Júlia del rodatge i l’Anne S. del muntatge.

Estem molt contents d’estar aquí i de fer Cinema en curs perquè és molt divertit i hem après molt.

Aquest any volíem fer un film alegre però quan ens vam posar a pensar en possible idees a partir de situacions quotidianes que ens afecten. Era molt difícil fer tot el film alegre i intens emocionalment. Llavors vam començar a fer un llistat de possibles situacions amb molta emoció i finalment ens vam decidir sumar dues idees que ens agradaven a tots:

-La mare del personatge porta sis mesos fora de casa per feina

-El personatge rep la notícia que anirà a visitar un familiar.

No volíem que hi hagués diàleg i ens va costar pensar com fer-ho perquè s’entengués la història. I vam pensar en els bitllets d’avió perquè s’entengués que la mare estava a fora i que l’anaven a visitar a Alemanya.

Havíem acabat el guió i havíem de pensar en les escenes que filmaríem, la concepció global del film. Vam començar pensant en possibles escenes per l’inici del film. Van sorgir un munt d’idees i ens vam quedar amb tres idees: l’escena del port del principi, la de la casa (a la meitat de la pel·lícula) i la del cotxe al final.

A l’escena del port ens vam centrar en les categories: “Obrir la seqüència amb el món” i “Mirades”.

En l’escena del cotxe ens vam inspirar en l’extret “Lost in translation”.

Després d’aquestes primeres escenes, va sorgir una nova idea per després de la casa. Fer aquí la segona regla del joc: després de que el personatge llegeix els bitllets, veuríem varis plans del món i després tornaríem a ella corrent pel carrer a través d’una panoràmica del món al personatge. Ens vam inspirar en “Ningú no sap”, quan els nens surten al carrer.

Com la Lídia estava eufòrica després de veure els bitllets, vam pensar que corregués pel Parc de la Ciutadella, com l’extret  a “La solitud del corredor de fons”.

Tot seguit vam definir la resta d’escenes. Vam fer molta atenció a la llum, el so, el color, la profunditat de camp, el moviment i altres paràmetres.

Altres extrets que ens han ajudat a l’hora de fer la pel·lícula són:

“El gust de les cireres” (per mirades), “Elephant” de Gus van Sant pel tràveling de la casa, “Ningú no sap” per quan va corrent i també pels avions que apareixen al llarg del film.

Quan va arribar l’hora del rodatge, teníem planificades les escenes més importants i les altres les vam improvisar a partir de la concepció global.

Vam rodar durant tres dies. El primer dia vam gravar al port fins a les  20:30h de la nit per poder filmar el capvespre. Aquell dia va ser bonic i dur. Bonic perquè hi havia una llum molt especial que ens anava molt bé per l’emoció del personatge i vam poder fer molts plans del món; i dur perquè feia molt de fred. Per sort, el pare de la Inés ens va portar abrics per a tots.

Al parc de la Ciutadella volíem que la llum fos clara, amb colors vius, perquè la protagonista estava alegre. Però just el dia de rodatge el sol marxava i venia i havíem d’esperar que sortís el sol per poder rodar cada pla. També hi havia molts nens i vam haver de gravar sons ambients a part.

Rodar l’escena de la casa va ser divertit. Sobretot rodar el tràveling de la protagonista com el de “Elephant”. Vam posar el trípode sobre un plataforma de rodes amb un diccionari i cinta adhesiva perquè no es mogués. El més difícil va ser que anés recte. Una persona estirava la plataforma amb una corda per davant i dues persones empenyien pels costats.

Vam  muntar durant 3 dies i passàvem de 3 en 3 persones. Les escenes que van ser més difícils de muntar van ser les següent:

La de la Ciutadella. Teníem molts plans d’arbres i els havíem de fer més curts per transmetre l’alegria del personatge. Va ser molt divertit posar la música i que els plans quedessin bé amb el ritme de la música.

Al port ens passava el mateix.  Teníem molts plans del món i era complicat de posar-los. Així que vam anar decidint quins posàvem a l’inici del film i quins posàvem per mirades.

Pel que fa al cotxe, teníem tot el trajecte filmat. Vem anar tallant trossets del que ens agradava i després pensar quan muntàvem al personatge i quan el món.
Pel que fa al so, alguns ambients no ens agradaven, però va ser divertit trobar-ne de nous i canviar-los.
Per decidir el títol ens van donar un paper a cadascú. Ens van deixar uns minuts i el vam escriure. Els vam posar en comú i vam anar descartant títols fins que van quedar només somnis, il·lusions i avions. Vam pensar com fer d’“avió” una paraula poètica i vam dir dibuixant pel fum que deixen els avions al cel. Així que teníem dos opcions o Dibuixant il·lusions o Dibuixant somnis. I va quedar Dibuixant il·lusions.

Localitzacions dels minuts

Hem començat a fer les fotos de les localitzacions dels nostres minuts.

 Ens agrada fer la cuina de la nostra escola. Tomàs i Nabil

 Hem triat el Mercat de Santa Caterina. Homero i Benja

 He triat l’escola de circ de  l’Ateneu de Nou Barris. Nico

Som la classe dels garrofers

Som els nens i nenes de 5è, ens hem fet  aquesta foto de grup en el Parc del Guinardó.  Hem anat a veure els garrofers perquè hem triat aquest arbre com a nom per la nostra classe.  Volem penjar aquesta foto en el bloc de cinema  per presentar-nos.  Ens ho estem passant molt bé fent aquest projecte de cinema i estem aprenen moltes coses.

Descripcions d’espais buits

Comencem el curs amb fotografies i quadres de grans artistes d’espais buits. A partir de descripcions d’aquestes imatges, que els mestres de l’escola hem preparat, els alumnes les han dibuixat tal i com se les han imaginat. Després hem constrastat els diferents dibuixos i la foto real. Ens ha sorprès molt les interpretacions tan diverses que cadascú ha fet d’un mateix text. I després ens animarem a fer les nostres primeres fotografies d’espais buits!

La fotografia ens mostra un paisatge de platja de tardor i/o d’hivern. Els núvols tenen diferents tonalitats de grisos, així com també l’aigua del mar. Això ens indica que hi ha hagut o pot haver-hi una tempesta. El que si sabem és que hi ha hagut una crescuda de la marea, que ha sobrepassat les casetes on es canvien els banyistes. Quan la marea ha baixat, ha estovat la sorra fent que les casetes de la dreta quedin enfonsades, mentre que les del davant, estiguin colgades de sorra. El colors vius de les casetes trenca amb la resta del paisatge, tot donant-li un punt de llum a la fotografia. Es veuen també tres elements diferenciats per línies horitzontals com són les casetes, la sorra i el mar. Aquesta uniformitat es veu trencada per la línia perpendicular que formen les casetes de la dreta. Després d’un estiu ple de gent amb molt de moviment, ara tot reposa en calma, només trencat per la remor de l’agua de la mar, el vent i la possible pluja.

La fotografia ens mostra un paisatge de costa.

Pel color del cel i de l’herba que es veu en primer pla, podem dir que està feta a la tardor. Hi ha tres plans interposats en aquesta fotografia. El primer pla ens mostra les herbes seques que tracen una línia horitzontal que les separa del mar, que està en segon pla. El tercer pla és el cel, que també queda separat del mar per una línia horitzontal.

La calma del mar, el cel serè i l’absència de moviment de les plantes, fa que l’espectador percebi una sensació de tranquil·litat, silenci, sol·litud…

La fotografia ens mostra un espai buit, solitari i d’abandó, on sembla que el temps s’hagi aturat. Això es veu reflectit pel fons de les lones que tanquen l’atracció, la manca de manteniment, un terra desgastat i amb taques d’humitat per les goteres d’una teulada malmesa, els ferros de l’estructura del sostre semblen rovellats, però el que transmet amb més força  aquesta sensació, és el cotxe de la dreta sol en un racó. Sembla que la resta de cotxes els hagin recollit perquè encara funcionaven mentre que aquest, com que no es pot aprofitar el deixem. L’enquadrament de la foto fa que es vegi part del sostre de la instal·lació, això fa que s’accentuï més que és un espai tancat, donant la sensació d’abandonament i solitud del cotxe.

La fotografia ens mostra un gran espai buit. Sembla que anteriorment hi hagi hagut una activitat (exposició de quadres, pintures,…) ja que hi ha cadires que estan en el seu lloc i d’altres que han estat bellugades per tal d’estar més a prop de l’activitat que s’hi realitzava. Les cadires, les baranes laterals i les columnes verticals, marquen una profunditat de camp molt gran. Ens indiquen que l’edifici té una llargada considerable. Trenca l’harmonia de les línies la imatge de l’escala, ja que va de dreta a esquerra i, d’esquerra a dreta de la imatge en diagonal. El fet que la diagonal vagi de dalt a baix, dóna la sensació que l’autor vol que baixem per aquesta escala. Com si fóssim les úniques persones que estem dins aquest edifici. El que més sorprèn, és que només hi hagi una finestra a mà dreta per tot l’edifici. La resta de la llum, entra per la part del sostre vidriada.

La fotografia ens mostra una casa antiga on hi apareixen dos espais interposats. El primer espai és on hi ha una estufa de llenya o carbó, una taula amb plats i menjar al damunt, una cadira i un calendari on sembla que el temps s’hagi aturat. També podem deduir que hi ha una finestra a la dreta, ja que s’hi veu molta claror. Per tant, podem deduir que l’estança es fa servir de menjador. En segon terme, veiem la part de la cuina, una estança fosca i a l’esquerra, un altre espai que pot ser un dormitori. L’autor fotografia part del sostre per donar la sensació que la casa o el pis són de dimensions reduïdes. Les habitacions queden molt ben definides per les línies paral·leles que marquen la paret i el sostre.

En aquesta pintura es poden identificar quatre espais interposats. El primer espai és el de la sala on la llum entra pel darrera de la persona que observa el quadre. El segon espai no es veu. S’intueix que hi ha una altra estància ja que la porta de la dreta és  oberta. El tercer espai és el que queda entre la primera sala i la darrera. Hi ha poca llum ja que deu ser un espai de pas. També podem identificar una dona que va vestida de negre a la part dreta de l’estança. El quart espai és la sala del fons. És la més llunyana però és la que té més llum natural. La sensació que ens dóna aquest quadre és silenci i solitud, ja que si ens fixem bé, les úniques peces de mobiliari que hi ha, són una cadira i un quadre que hi ha a la primera estança. Els colors utilitzats són l’ocre, els grisos i el negre.