Presentació del film a la Filmoteca
Text de presentació del nostre film Dibuixant il·lusions a la Filmoteca de Catalunya:
Hola jo sóc l’Alice i us parlaré del guió, el Benja us parlarà de la concepció global i la planificació, la Júlia del rodatge i l’Anne S. del muntatge.
Estem molt contents d’estar aquí i de fer Cinema en curs perquè és molt divertit i hem après molt.
Aquest any volíem fer un film alegre però quan ens vam posar a pensar en possible idees a partir de situacions quotidianes que ens afecten. Era molt difícil fer tot el film alegre i intens emocionalment. Llavors vam començar a fer un llistat de possibles situacions amb molta emoció i finalment ens vam decidir sumar dues idees que ens agradaven a tots:
-La mare del personatge porta sis mesos fora de casa per feina
-El personatge rep la notícia que anirà a visitar un familiar.
No volíem que hi hagués diàleg i ens va costar pensar com fer-ho perquè s’entengués la història. I vam pensar en els bitllets d’avió perquè s’entengués que la mare estava a fora i que l’anaven a visitar a Alemanya.
Havíem acabat el guió i havíem de pensar en les escenes que filmaríem, la concepció global del film. Vam començar pensant en possibles escenes per l’inici del film. Van sorgir un munt d’idees i ens vam quedar amb tres idees: l’escena del port del principi, la de la casa (a la meitat de la pel·lícula) i la del cotxe al final.
A l’escena del port ens vam centrar en les categories: “Obrir la seqüència amb el món” i “Mirades”.
En l’escena del cotxe ens vam inspirar en l’extret “Lost in translation”.
Després d’aquestes primeres escenes, va sorgir una nova idea per després de la casa. Fer aquí la segona regla del joc: després de que el personatge llegeix els bitllets, veuríem varis plans del món i després tornaríem a ella corrent pel carrer a través d’una panoràmica del món al personatge. Ens vam inspirar en “Ningú no sap”, quan els nens surten al carrer.
Com la Lídia estava eufòrica després de veure els bitllets, vam pensar que corregués pel Parc de la Ciutadella, com l’extret a “La solitud del corredor de fons”.
Tot seguit vam definir la resta d’escenes. Vam fer molta atenció a la llum, el so, el color, la profunditat de camp, el moviment i altres paràmetres.
Altres extrets que ens han ajudat a l’hora de fer la pel·lícula són:
“El gust de les cireres” (per mirades), “Elephant” de Gus van Sant pel tràveling de la casa, “Ningú no sap” per quan va corrent i també pels avions que apareixen al llarg del film.
Quan va arribar l’hora del rodatge, teníem planificades les escenes més importants i les altres les vam improvisar a partir de la concepció global.
Vam rodar durant tres dies. El primer dia vam gravar al port fins a les 20:30h de la nit per poder filmar el capvespre. Aquell dia va ser bonic i dur. Bonic perquè hi havia una llum molt especial que ens anava molt bé per l’emoció del personatge i vam poder fer molts plans del món; i dur perquè feia molt de fred. Per sort, el pare de la Inés ens va portar abrics per a tots.
Al parc de la Ciutadella volíem que la llum fos clara, amb colors vius, perquè la protagonista estava alegre. Però just el dia de rodatge el sol marxava i venia i havíem d’esperar que sortís el sol per poder rodar cada pla. També hi havia molts nens i vam haver de gravar sons ambients a part.
Rodar l’escena de la casa va ser divertit. Sobretot rodar el tràveling de la protagonista com el de “Elephant”. Vam posar el trípode sobre un plataforma de rodes amb un diccionari i cinta adhesiva perquè no es mogués. El més difícil va ser que anés recte. Una persona estirava la plataforma amb una corda per davant i dues persones empenyien pels costats.
Vam muntar durant 3 dies i passàvem de 3 en 3 persones. Les escenes que van ser més difícils de muntar van ser les següent:
La de la Ciutadella. Teníem molts plans d’arbres i els havíem de fer més curts per transmetre l’alegria del personatge. Va ser molt divertit posar la música i que els plans quedessin bé amb el ritme de la música.
Al port ens passava el mateix. Teníem molts plans del món i era complicat de posar-los. Així que vam anar decidint quins posàvem a l’inici del film i quins posàvem per mirades.
Pel que fa al cotxe, teníem tot el trajecte filmat. Vem anar tallant trossets del que ens agradava i després pensar quan muntàvem al personatge i quan el món.
Pel que fa al so, alguns ambients no ens agradaven, però va ser divertit trobar-ne de nous i canviar-los.
Per decidir el títol ens van donar un paper a cadascú. Ens van deixar uns minuts i el vam escriure. Els vam posar en comú i vam anar descartant títols fins que van quedar només somnis, il·lusions i avions. Vam pensar com fer d’“avió” una paraula poètica i vam dir dibuixant pel fum que deixen els avions al cel. Així que teníem dos opcions o Dibuixant il·lusions o Dibuixant somnis. I va quedar Dibuixant il·lusions.
Deixa una resposta