Descripcions d’espais buits
Comencem el curs amb fotografies i quadres de grans artistes d’espais buits. A partir de descripcions d’aquestes imatges, que els mestres de l’escola hem preparat, els alumnes les han dibuixat tal i com se les han imaginat. Després hem constrastat els diferents dibuixos i la foto real. Ens ha sorprès molt les interpretacions tan diverses que cadascú ha fet d’un mateix text. I després ens animarem a fer les nostres primeres fotografies d’espais buits!
La fotografia ens mostra un paisatge de platja de tardor i/o d’hivern. Els núvols tenen diferents tonalitats de grisos, així com també l’aigua del mar. Això ens indica que hi ha hagut o pot haver-hi una tempesta. El que si sabem és que hi ha hagut una crescuda de la marea, que ha sobrepassat les casetes on es canvien els banyistes. Quan la marea ha baixat, ha estovat la sorra fent que les casetes de la dreta quedin enfonsades, mentre que les del davant, estiguin colgades de sorra. El colors vius de les casetes trenca amb la resta del paisatge, tot donant-li un punt de llum a la fotografia. Es veuen també tres elements diferenciats per línies horitzontals com són les casetes, la sorra i el mar. Aquesta uniformitat es veu trencada per la línia perpendicular que formen les casetes de la dreta. Després d’un estiu ple de gent amb molt de moviment, ara tot reposa en calma, només trencat per la remor de l’agua de la mar, el vent i la possible pluja.
La fotografia ens mostra un paisatge de costa.
Pel color del cel i de l’herba que es veu en primer pla, podem dir que està feta a la tardor. Hi ha tres plans interposats en aquesta fotografia. El primer pla ens mostra les herbes seques que tracen una línia horitzontal que les separa del mar, que està en segon pla. El tercer pla és el cel, que també queda separat del mar per una línia horitzontal.
La calma del mar, el cel serè i l’absència de moviment de les plantes, fa que l’espectador percebi una sensació de tranquil·litat, silenci, sol·litud…
La fotografia ens mostra un espai buit, solitari i d’abandó, on sembla que el temps s’hagi aturat. Això es veu reflectit pel fons de les lones que tanquen l’atracció, la manca de manteniment, un terra desgastat i amb taques d’humitat per les goteres d’una teulada malmesa, els ferros de l’estructura del sostre semblen rovellats, però el que transmet amb més força aquesta sensació, és el cotxe de la dreta sol en un racó. Sembla que la resta de cotxes els hagin recollit perquè encara funcionaven mentre que aquest, com que no es pot aprofitar el deixem. L’enquadrament de la foto fa que es vegi part del sostre de la instal·lació, això fa que s’accentuï més que és un espai tancat, donant la sensació d’abandonament i solitud del cotxe.
La fotografia ens mostra un gran espai buit. Sembla que anteriorment hi hagi hagut una activitat (exposició de quadres, pintures,…) ja que hi ha cadires que estan en el seu lloc i d’altres que han estat bellugades per tal d’estar més a prop de l’activitat que s’hi realitzava. Les cadires, les baranes laterals i les columnes verticals, marquen una profunditat de camp molt gran. Ens indiquen que l’edifici té una llargada considerable. Trenca l’harmonia de les línies la imatge de l’escala, ja que va de dreta a esquerra i, d’esquerra a dreta de la imatge en diagonal. El fet que la diagonal vagi de dalt a baix, dóna la sensació que l’autor vol que baixem per aquesta escala. Com si fóssim les úniques persones que estem dins aquest edifici. El que més sorprèn, és que només hi hagi una finestra a mà dreta per tot l’edifici. La resta de la llum, entra per la part del sostre vidriada.
La fotografia ens mostra una casa antiga on hi apareixen dos espais interposats. El primer espai és on hi ha una estufa de llenya o carbó, una taula amb plats i menjar al damunt, una cadira i un calendari on sembla que el temps s’hagi aturat. També podem deduir que hi ha una finestra a la dreta, ja que s’hi veu molta claror. Per tant, podem deduir que l’estança es fa servir de menjador. En segon terme, veiem la part de la cuina, una estança fosca i a l’esquerra, un altre espai que pot ser un dormitori. L’autor fotografia part del sostre per donar la sensació que la casa o el pis són de dimensions reduïdes. Les habitacions queden molt ben definides per les línies paral·leles que marquen la paret i el sostre.
En aquesta pintura es poden identificar quatre espais interposats. El primer espai és el de la sala on la llum entra pel darrera de la persona que observa el quadre. El segon espai no es veu. S’intueix que hi ha una altra estància ja que la porta de la dreta és oberta. El tercer espai és el que queda entre la primera sala i la darrera. Hi ha poca llum ja que deu ser un espai de pas. També podem identificar una dona que va vestida de negre a la part dreta de l’estança. El quart espai és la sala del fons. És la més llunyana però és la que té més llum natural. La sensació que ens dóna aquest quadre és silenci i solitud, ja que si ens fixem bé, les úniques peces de mobiliari que hi ha, són una cadira i un quadre que hi ha a la primera estança. Els colors utilitzats són l’ocre, els grisos i el negre.
Deixa una resposta