Avui hem començat a muntar i ens ha semblat increïble com el muntatge dels plans que havíem gravat anava agafant ritme, anava concordant i acabava tenint un gran significat.

Hi ha hagut moments on ens ha costat posar-nos-en d’acord però al final sempre concordàvem amb el que el Dani deia. Arribava un moment on tot el que pensàvem que no serviria per res es transformava i quedava com si fos un vertader film. Després del cansat rodatge on teníem torns de sol a sol, ja veig que dóna resultat i val la pena. Jugàvem amb els diferents efectes i hem acabat passant una bona estona.

Ens hem inspirat en una seqüència d’ “interior exterior” de Pier Paolo Passolini, Mamma Roma, on un noi ens transmetia moltes sensacions dins una petita casa. El noi mirava a l’exterior i, a mi, m’envaïa una sensació d’angoixa. En canvi, hem buscat aquest efecte per a explicar més bé on se situa l’escena, per posar l’argument a dins de casa i per donar profunditat a la escena.

En definitiva, d’aquí sortirà un bon film final!