Ja fa 4 anys que Joao Pereira da Souza, un pescador jubilat de Rio de Janeiro, va trobar a Dindim, un pingüí de Magallanes, recobert de petroli i varat a la platja. L’home, de 71 anys d’edat, el va acollir a casa seva, restablint la salut de l’au, i la va retornar al mar. Si bé ja es sorprenent, encara ho és més el fet de que l’animal el visiti cada any des de llavors. Els biòlegs creuen que amb el canvi climàtic i la necessitat de menjar, els pingüins de Magallanes com Dindim migren milers de quilòmetres al nord. Aquest viatge de més de 8.000 Km que va fer Dindim el podria haver deixat exhaust i desorientat. Després, l’au va relacionar al pescador com a un integrant de la família i el visita cada any com a resulta del comportament natural dels pingüins amb aquestes situacions. El pescador diu estimar a Dindim igual que un fill i assegura que és un sentiment recíproc.

Vídeo del fet (Anglès)

Fig1.https://www.sciencenews.org/article/four-elements-earn-permanent-seats-periodic-table

S’han afegit quatre elements a la taula periòdica. Aquests elements completen la setena fila de la TP actual.

Quins són? El ununtrium (Z=113), el ununpentium (Z=115), el ununseptium (Z=117) i el ununoctium (Z=118) encara que  només existeixen durant fraccions de segon i no se’ls coneixen aplicacions pràctiques.

 
Fig.1 i Fig.2:Wikimedia Commons.Fig 3:http://www.elementsdatabase.com/Ununseptium-Uus-117-element/Fig4:http://www.redbubble.com/shop/ununoctium+stickers

Aquests quatre elements han sigut creats al laboratori.

Per més informació: IUPAC i La Vanguardia.

He trobat aquest interessant reportatge on parla sobre una plantació a l’espai. Sembla que han aconseguit plantar una Zinnia, de la qual es poden alimentar els astronautes; cosa que donaria lloc a missions d’una durada més llarga.

Per a tota la informació: http://www.20minutos.es/noticia/2650428/0/primera-flor/crece/estacion-espacial-internacional/

Astrònoms del California institute of technology (Caltech) descobreixen un possible 9è planeta al Sistema Solar, que podria ser deu vegades més gran que el nostre planeta i està més enllà de plutó.

La troballa es deu a un moviment que tenen els planetes nans que fan sospitar de l’existència d’aquest planeta, encara que no s’ha pogut observar directament (sobretot degut a la distància).

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=6poHQ2h00ZA#action=share[/youtube]

Per més informació aquí.

L’animal que teniu a la imatge és un tardígrad, un animal entre els anèl·lids i els artròpodes de no més de 1,5 mil·límetres de longitud que habita, literalment, a tot el món, des dels pols a l’Himalaya, passant per les profunditats oceàniques més abismals o l’Equador.

Està considerat oficialment com l’animal més resistent del món gràcies a la seva capacitat d’adaptació. Suporta més de 100 graus positius i més de 200 en negatiu. Suporta també grans quantitats de pressió i, fins i tot, radiació.

De fet, és l’únic animal que ha sobreviscut a l’espai, fet que va ser demostrat experimentalment el 2007.

L’animal suporta aquestes condicions entrant ràpidament en estat de criptobiosi. La criptobiosi és un procés en el qual tots els sistemes metabòlics es detenen fins que les condicions climàtiques tornen a la normalitat.

Recentment, l’Institut d’Investigació Polar de Japó (NIPR), ha aconseguit descongelar un d’aquests animals microscòpics que portava més de 30 anys en aquest estat. El tardígrad s’havia trobat a l’Antàrtida el 1987 i va començar el seu procés de descongelat el maig de 2014. La mateixa agència ha afirmat haver descongelat un altre animal similar però amb només 9 anys de congelació.

Als següents enllaços trobareu més informació sobre l’animal i la notícia:

Notícia a “El Mundo” (Castellà)

Pàgina de l’animal a la Viquipèdia

Tothom coneix les cada cop més famoses impressores 3D i les seves infinites utilitats, que van des de petites peces de plàstic fins a menjar. Doncs els investigadors de la Universitat Tecnològica de Zúrich estan treballant amb aquest magnific invent que, tot i que sembli recent, es va inventar fa uns 20 anys. La diferència són les innumerables tintes que podem trobar avui dia.
Aquests investigadors, liderats per Matti Kesti, investigador finlandès encarregat de desenvolupar aquesta biotinta, tenen programades les primeres proves d’aquesta biotinta, composta de cèl·lules de cartílag extretes d’una biòpsia i biopolímer, un material sintètic i compatible amb l’ésser humà, aquest mateix any,esperen poder fer operacions d’aquí uns 5 anys.
El mateix Matti Kesti assegura que d’aquí 20 anys es podran reemplaçar organs sencers impressos amb distintes tintes.
Us deixo més informació als següents enllaços:

Notícia a “El Mundo” (Castellà)

Altres usos de la Impressora 3D

Pesaba como un avión Boeing 737 y medía solamente 37 metros de largo porque aún se encontraba en fase de crecimiento. Los restos de un dinosaurio gigante hallados en Argentina dieron la vuelta al mundo en 2014 porque se trataba de uno de los esqueletos más grandes jamás encontrados, si bien algunas fuentes sostienen que es el mayor. Donde es seguro que bate un récord de tamaño es en el Museo de Historia Natural de Nueva York, que desde este viernes exhibe una gigante réplica al público: el joven titanosaurio será la estrella de la famosa colección de fósiles del centro.

Un fémur que fue encontrado en la Patagonia argentina formará parte de los cinco fósiles originales del titanosaurio expuesto, según explicó el Museo. Construirlo llevó más de seis meses en Canadá con la tecnología de impresoras en 3D en base a 84 huesos encontrados. De ese fémur se acordaba ayer el paleontólogo Diego Pol en declaraciones a AFP. “Es muy emocionante cuando estás descubriendo el sedimento que enterró a un animal hace 100 millones de años y eres la primera persona que coge ese fémur y los lleva a la superficie por primera vez”.

Los primeros restos de este nuevo titanosaurio, que aún carece de nombre, fueron aparecieron en 2005 y en 2009 se encontraron otros 200 huesos en muy buen estado de conservación que permitió obtener el esqueleto más completo de su especie. La maqueta está expuesta en Nueva York con el cuello hacia abajo porque erguido no cabrían en las enormes instalaciones del museo de ciencias más popular del mundo.

Imatge Original———————- Imatge Daltónica. (http://m.ratingcero.com/notas/115396-como-se-ve-el-mundo-los-daltonicos)

El Químic John Dalton (1.766-1.844) patia Daltonisme, de fet fa ser el primer malalt en qui es va estudiar aquesta malaltia i d’aquí el nom.

Dalton tenia la teoria que ell veia el món amb un filtre blau, el vermell i el blau no tenien diferència.

Aquest científic, que ja sospitava de la seva malaltia, va deixar dit que després de la seva mort, estudiessin els seus ulls i així va ser.

Per més informació clica aquí.