La paraula Jo és creguda,
es pensa que és important,
l’única i fonamental.
Vol anar sempre en majúscula,
i si no, no hi vol anar.
(Per voler, tot ho voldria,
fins un barret en el cap.)
Com tot cregut, fa el ridícul
més espantós i cabdal.
Cap paraula no és més que altra:
totes s’esborren igual.
Marc Granell
Sortint de l’escola
després de jugar,
em poso a fer els deures
abans de sopar.
Llibreta de llengua,
la repassaré!
i les Matemàtiques
també les faré!
Els rius i muntanyes
els he de saber!
Els noms dels planetes,
el llistat sencer!
Ai mare, mareta!
podem sopar ja?
Tinc la panxa buida
i el cap com un bombo
de tant estudiar!
Lola Casas