El nostre llibre de Medi portava arraconat un exercici que proposava fer al llarg del curs un Diccionari digital amb paraules treballades a cada unitat.
Vàrem començar a fer-lo al tema 2 i com que va tenir bona acollida, hem decidit continuar-lo fent la resta de temes i penjar-lo al bloc.

Algunes propostes formatives i/o lúdiques d’ús podrien ser:

– Una persona llegeix una definició i l’altre a d’encertar quina paraula és. Anar canviant alternativament.

– Imprimir l’arxiu, retallar les definicions i tornar a ordenar-les alfabèticament sense mirar. Després es corregeix mirant el bloc.

– Repassar les definicions i veure quines paraules o significats no s’entenen del tot i buscar al diccionari o fer una lectura guiada amb l’adult.

PARAULES A DIA 25-11-14 (Cada vegada que ho actualitzi la data canviarà)

Aire: Mescla de gasos (nitrogen, oxigen, argó, anhídrid carbònic i altres gasos rars) que forma l’atmosfera terrestre.

Atmosfera: La capa gasosa que envolta alguns cossos celestes, especialment la que envolta la Terra. Està formada per una mescla de gasos que formen l’aire.

Meteoròleg: Persona que estudia la meteorologia, es a dir, la ciència de les lleis que regeixen els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera per saber com es produeixen la pluja, la neu, etc.

Núvols: Conjunt de partícules d’aigua o glaç formades per la condensació en l’atmosfera.

Oxigen: Element químic i gas no metàl·lic que no fa olor, ni té color i que forma part de l’aire (és el segon gas més abundant), de l’aigua i de la majoria de compostos. Els éssers vius respiren oxigen. El símbol de l’oxigen és O.

Precipitacions: És l’aigua que procedeix de l’atmosfera i que cau sobre la superfície terrestre en forma líquida (pluja) o sòlida (neu o pedra).

Temps atmosfèric: Conjunt de tots els fenòmens que tenen lloc a l’atmosfera d’un planeta, generalment l’atmosfera terrestre. També se’n diu de l’estat de l’atmosfera en un lloc i un moment determinat.