El personatge era una noia muda, d’uns vint-i-cinc anys, baixeta i molt prima. Era molt poca cosa com un escuradents.

Anava vestida sempre de lila i rosa, amb una llarga cabellera que li arribava fins al cul, tenia el cabell ros, brillant i arrissat com una cua de cavall. Tenia les celles molt gruixudes de color ros i les pestanyes eren tan llargues com els cabells del serrell.

Tenia molts grans per tota la cara com si li hagués agafat la varicel·la, i uns llavis tan gruixuts quasi com els dits de la mà. I les dents que era la part del cos que li agradava més les tenia sempre súper netes.

Al coll hi portava un collar que mai es treia. Era una cinta negra molt apretada.

Era molt fredolica i sempre portava els seu abric llarg que estava tot apedaçat de portar-lo tant. I el seus botons que eren vermells ara són de color negre.

Les seves sabates eren unes botes que no tenien cordons perquè com que era tan pobra i no tenia diners per comprar-se unes botes noves.

Les botes li anaven petites i el dit gran del peu sortia molt i estava molt brut. Portava un bolso molt brut on hi portava tot el menjar o les restes de menjar que es trobava a les escombreries. I el seu vehícle o transport era el seu patinet que li va agafar a un nen.

Ella vivía a les afores de un poble en una cabanya feta amb palots.

La noia es deia Estela Felipe Brutus.

Hi havia una vegada ja fa molts anys, que es va enterrar una princesa. A l’acabar de casar-se es va morir. El poble desesperat va buscar uns successors per evitar una més gran desgràcia.

I van tindre uns altres Reis i una adorable Princesa. Va arribar el dia en que la Princesa es va haver de casar perquè aquest era el destí de la seva filla, ja que si no es casava el regne ja no seria per a ells. Pero la princesa va dir: jo no em vull casar! I la princesa va respondre cridant que no es volia casar, va fer un bon rembombori.

Van passar dos mesos. I de sobte van anar a l’esglèsia per assajar, i el noi que s’havia de casar amb la Princesa era molt “patós” i no li sortia res bé. I de sobte va marxar corrents cap al cementiri. I va arribar un moment que, de sobte, li va posar l’anell a una branca, però no era una branca qualsevol, sinó el dit de la antiga PRINCESA. La novia cadàver va aparèixer enmig d’una fumerada i el noi se’n va anar corrents. Però la princesa el perseguia i espantat, li diu: qui ets? què vols? perquè em persegueixes! – va dir el noi. No saps que m’acaves de posar el anell al dit! – va dir la princesa morta.

Va passar un temps, més o menys uns quatre mesos i la Princesa se va haver de casar-se obligadament amb un qualsevol. El dolent se volia casar amb ella per la fortuna i els reis per la fortuna del altres.

Mentrestant la novia cadàver va decidir casar-se amb el noi que li haiva posat l’anell al dit. Van decidir casar-se al món real. La Princesa els va veure i va anar a l’esglèsia, i quan va arribar el moment la novia cadaver volia que el noi es casés amb aquella noia i no amb ella. I de sobte va aparèixer el noi dolent, que s’havia de casar amb la noia per poder quedar-se amb els seus diners. La nòvia cadàver el va mirar i li va dir: tu, tu vas ser el que em va matar! I el dolent va dir: – Elisabet ets tu! I de sobte va agafar el vi enverinat per poder casar-se amb l’Elisabet. Es va beure el vi enverinat i es va tornar lila perquè ja estava mort. Després va continuar la boda. Aquesta historia ja sa acavat.

Hi havia una vegada uns aliens-gerrers que volien destruir el planeta Terra. El seu líder els va dir el nom d’una escola que havien de destrossar.

Van enviar uns alienígenes dels més dolents a l’escola que es deien “Nintendo DS” i el van matricular. A partir d’aquest moment és quan va començar la destrossa.

Quan va arribar al planeta Terra la seva nau es va convertir en una casa i se’n va anar cap a l’escola amb la motxilla… però no portava les coses escolars com llapissos i bolígrafs, sinó armes! El Nintendo DS semblava un alienígena indefens. Tenia un cap molt gros, i un cos petit verd com la gespa.

El primer dia d’escola es va fer amic de tots. A la classe de geometria quan la senyoreta va dir “treieu el regle”, l’alien va pitjar un botó i van sortir tot de petards, músics de joguina, tiradors de bales i serpentines de colors per tot arreu.

L’home de la senyoreta era policia i li va regalar una pistola i va tirar tres trets: pam! pam! pam! Tota la classe destroçada amb els pupitres pel terra, els vidres trencats, tots, menys on s’asseia en Nintendo DS que no es va moure ni un segon. Després va dir que si no us haguessiu mogut no hauria passat res! En Nintendo DS va treure una llibreta on hi deia geometria i va escriure: fet.

A Música va treure la flauta i quan va començar a tocar, totes les coses de la classe el van començar a seguir i inclòs els vidres i les persones com el “Flautista d’Hamelí” i va tornar a treure la llibreta i va tornar escriure: fet.

A llengua, a mates i a naturals van començar terratrèmols. Va caure tot i tot es va trencar. Només quedava una classe per destrossar la de Belles arts. Van anar a la classe i van començar a dibuixar un prat, després va demanar música i van possar cassete del seu planeta, i va fer la cançó:” Pinturaa,pinturaa, magrada la pintuuraa, pinzells i pintuures poseu-vos a pintar-ho toot”. Els pinzells i les pintures es van moure tots sols i van pintar tota l’escola fins i tot els mestres.i va destroçar tota l’escola.
Va clavar la vandera del seu planeta a dalt de la escola i després es va ensorrar tota la escola, tothom es va acomiadar del NintendoDS i es va tornar al seu planeta i li van donar una medalla d’or de conqueriments a la terra.

Biel Badia
5é
2-6-08

Era un dia com cada dia, als bosc dels follets, un dia amb molta calor! I com sempre tots estàvem ben avorrits menys l’inspector, el seyor Xen, que estava fent un nou invent!

Quan els follets ho vam saber tots vam anar corrents a veure què era, i l’inspector, de sobte va exclamar:
-Tatxan! El meu nou invent, es diu DIVERPARC !!!

Ens vam quedar de pedra, ens va dir que era un invent perquè no s’avorrissin els follets, i tots vam fer:
-Visca! Ja no ens avorrirem més !

El dia següent ho vam voler provar, però ens va dir l’inspector Xen que encara faltava una setmana per a que tot estigués a punt. Deia que era el millor invent que havia fabricat a la seva vida, i costava molt de fer, per això tardava tant temps.

Quan finalment ho va haver a cabat i tots ho vam poder provar ens ho vam passar molt bé! Hi havia una catifa voladora, un invent com el dragon Khan,  un altre similar al  Tutuki-splaix i n’hi havia un que era com una noria! Totes les atraccions eren súper divertides!