El personatge era una noia muda, d’uns vint-i-cinc anys, baixeta i molt prima. Era molt poca cosa com un escuradents.

Anava vestida sempre de lila i rosa, amb una llarga cabellera que li arribava fins al cul, tenia el cabell ros, brillant i arrissat com una cua de cavall. Tenia les celles molt gruixudes de color ros i les pestanyes eren tan llargues com els cabells del serrell.

Tenia molts grans per tota la cara com si li hagués agafat la varicel·la, i uns llavis tan gruixuts quasi com els dits de la mà. I les dents que era la part del cos que li agradava més les tenia sempre súper netes.

Al coll hi portava un collar que mai es treia. Era una cinta negra molt apretada.

Era molt fredolica i sempre portava els seu abric llarg que estava tot apedaçat de portar-lo tant. I el seus botons que eren vermells ara són de color negre.

Les seves sabates eren unes botes que no tenien cordons perquè com que era tan pobra i no tenia diners per comprar-se unes botes noves.

Les botes li anaven petites i el dit gran del peu sortia molt i estava molt brut. Portava un bolso molt brut on hi portava tot el menjar o les restes de menjar que es trobava a les escombreries. I el seu vehícle o transport era el seu patinet que li va agafar a un nen.

Ella vivía a les afores de un poble en una cabanya feta amb palots.

La noia es deia Estela Felipe Brutus.