Hi havia una vegada ja fa molts anys, que es va enterrar una princesa. A l’acabar de casar-se es va morir. El poble desesperat va buscar uns successors per evitar una més gran desgràcia.

I van tindre uns altres Reis i una adorable Princesa. Va arribar el dia en que la Princesa es va haver de casar perquè aquest era el destí de la seva filla, ja que si no es casava el regne ja no seria per a ells. Pero la princesa va dir: jo no em vull casar! I la princesa va respondre cridant que no es volia casar, va fer un bon rembombori.

Van passar dos mesos. I de sobte van anar a l’esglèsia per assajar, i el noi que s’havia de casar amb la Princesa era molt “patós” i no li sortia res bé. I de sobte va marxar corrents cap al cementiri. I va arribar un moment que, de sobte, li va posar l’anell a una branca, però no era una branca qualsevol, sinó el dit de la antiga PRINCESA. La novia cadàver va aparèixer enmig d’una fumerada i el noi se’n va anar corrents. Però la princesa el perseguia i espantat, li diu: qui ets? què vols? perquè em persegueixes! – va dir el noi. No saps que m’acaves de posar el anell al dit! – va dir la princesa morta.

Va passar un temps, més o menys uns quatre mesos i la Princesa se va haver de casar-se obligadament amb un qualsevol. El dolent se volia casar amb ella per la fortuna i els reis per la fortuna del altres.

Mentrestant la novia cadàver va decidir casar-se amb el noi que li haiva posat l’anell al dit. Van decidir casar-se al món real. La Princesa els va veure i va anar a l’esglèsia, i quan va arribar el moment la novia cadaver volia que el noi es casés amb aquella noia i no amb ella. I de sobte va aparèixer el noi dolent, que s’havia de casar amb la noia per poder quedar-se amb els seus diners. La nòvia cadàver el va mirar i li va dir: tu, tu vas ser el que em va matar! I el dolent va dir: – Elisabet ets tu! I de sobte va agafar el vi enverinat per poder casar-se amb l’Elisabet. Es va beure el vi enverinat i es va tornar lila perquè ja estava mort. Després va continuar la boda. Aquesta historia ja sa acavat.