Hi havia una vegada uns nens que eren molt treballadors però el que més els agradava era les llànties màgiques. Un dia van anar al bosc a collir xampinyons. En van trobar molts xampinions, llavors van beure una cosa que brillava molt i van dir.

– Què és allò? Anem-ho a mirar, però hi ha algú i si ens agafa què farem!

Al cap d’una estona el Xavier li va dir a la Roser:

– Roser tu queda’t aquí que jo vaig a mirar allò.

– Vale – li va dir la Roser. El Xavier va anar allí sense fer soroll i va beure que era una llàntia màgica, en Xavier es va quedar parat va  cridar a la Roser ven fort:

– Roser, Roser! he trobat una llàntia!

-Ah! si? – va dir la Roser

– Vine corre! –  va exclamar el Xavier. I la Roser hi va anar i en va sortir un geni màgic i va dir:

– Si em traieu d’aquesta llàntia us deixaré que em demaneu un desig. – va dir el geni

– Què voleu que us consedeixi? – va dir – i la Roser i en Xavier van dir els dos alhora:

– Molta salut i molts diners! I el geni en un moment els va fer tindre molta salut i molts diners.

Els Xavier i la Roser el van treure de la llantia màgica i conte contat ja s’ha acabat i si no és mentida serà veritat.

Un dia d’estiu, una nena que es deia RAQUEL, anava a buscar la seva amiga LAIA per anar a la piscina juntes. A l’arribar, van veure que estava tot ple de gent. Van buscar i buscar per veure si trobaven algun lloc on seure, pendre el sol, menjar un gelat, beure… Al final, just a temps van arribar a trobar un lloc i a sobre, un lloc tranquil. Perquè van arribar a l’hora que tota la gent anava a dinar.

Elles súper contententes van cridar:-¡VISCA!ja no hi ha gent a la pisina, corre que si no tornaran hi començaran a…CRIDAR!!!
De sobte se’ls va costar un vigilant de la pisina i els hi diu:- Escolteu noies, que feu aquí? Elles li van respondre espantades:- Doncs estem prenent el sol! I ell va respondre:- Ah, molt bé, sento molestar-vos, adeu.
Al cap d’una estona, va aparèixer un pirata gegant, que volia fer que tota la gent marxés inclòs elles, però la Laia u va inpedir i li va dir:- Eh, Raquel no marxem ok? si vol que marxem haurà de lluitar amb mi!! Ella molt valenta va lluitar però…POBRA LAIA!!!! L’han derrotat,i de sobte la Raquel diu:- Doncs ara lluitare jo!! I sí, sí així va ser i la Laia l’animava com mai havia fet en la seva vida i al final de la lluita… QUI CREUS QUE HA GUANYAT?
Tota la gent deia: – EL PIRATA!! I no paravem de repetir!! I la Laia va dir a la gent del public:- Ha guanyat… LA RAQUEL!!!! Després d’allò que va ser un triomf per la Raquel, la Laia li va donar una copa d’or on hi havia un pirata dibuixat estès a terra i on la Raquel li posava un peu damunt de la seva esquena i cantava la victoria!!!
Nens i nenes aquesta història (SOMNIS D’ESTIU) s’ha acabat!!!
Ah, sí i prepareu-vos per la pròxima aventura que es dira…UNA NIT TERRIBLE!!! Adéu!!!

PLANTEJAMENT: Una vegada hi havia una Fada que es deia Fani i els seus pares es pensaven que encara era una nena, i ja tenia 17 anys, per això llavors la van ficar en un col·legi a Artesa de Lleida just a 5è, on estavem nosatres!! Es feia passar per una nena , quan va arribar al col·legi el Biel, la Mar, l’Eric, la Lídia, la Berta, la Janís, la Nerea i jo la vam acompanyar i li vam ensenyar el col·legi.

Ella, la Fani, només pensava en que al sortir del col·legi, com s’ho faria sense que ningú la veiés com és que es transformava en Fada. A ella no l’importava l’escola ni re , solament, l’importava com es transformaria.

NUS: Al sortir de l’Escola la Fani es va amagar a l’Ermita de Sant Ramon i allí es va transformar, però resulta que la va veure el. . . CAPELLÀ!!! L’home es va quedar blanc i va caure a terra, s’havia quedat inconscient, llavors la Berta, el Biel, la Lidia que sempre quedavem a jugar a l’ermita de Sant Ramon hi van anar i . . . VAN VEURE aaaaaaaaaaal… capellà inconscient, i vam dir: – correu, anem a buscar els pares, anem a cridar-los!

La Laia tota nerviosa va a trobar a la seva mare i comença: – Mama, mama  mira que ha passat . . . mama, mama, mama, mama  a Sant Ramon. .. Mama, mama, el capellà . . .

La mare la va serguir sense saber què li estava dient. Van anar cap a Sant Ramon i van veure el capellà estès a terra inconscient!!! Van trucar a una ambulància i va vindre de seguida i se’l van emportar fins a l´hospital MONTSERRAT. La Fada els va veure, perquè amb la màgia ho veia tot. Ho va veure tot i es va sentir culpable i va pensar. . .  “Els he de dir el meu gran secret.

Va anar a trobar els nens i els va dir: – Hola , (amb la cara trista i recaiguda ) nois i noies sou els meus amics i . . . us he de dir una cosa.

La Raquel li va dir: – Fani tu diguens el que pensis, i no t´amaguis, perquè som els teus amics!!.

La Fani els va dir : – Jo, jo… sóc , sóc…. un, una fada, per això vaig vestida aixi i m’he d’amagar cada dia quant surto del cole i no em podeu veure.  Ara us ho demostraré.

Tots es van quedar parats. No sabien com contestar i encara havien de veure com es transformava .

DESENLLAÇ- La Fani , fada és va transformar de fada a una nena normal.

I això els va sorprendre molt als nens sobretot a l’Adrià que es va quedar emocionat i va dir: – Guau Fani! Com ho has fet aixó? És molt emocionant no sé com ho pots fer ja m’ho ensenyarás, mola molt!!!!!!!!!!!!.

Tots els nens es van quedar al·lucinant i també es va quedar al·lucinant la Raquel que primer li habia dit allò. I el que o la que no li va sentar tant bé que la Fani ens ho hagués estat amagant va ser a dos persones la Nerea i la Berta. Que li van dir:

-A nosaltres no ens enganyaràs perquè has fet un truco i ens estàs enganyant a tots.

Els nens i les nenes la van defensar i ella també es va defensar sola. Al final ella i la Berta i la Nerea es van tornar a fer amigues i van anar tots contents. I la Berta i la Nerea ja estaven pensant un altre cop males idees. Pero no les van dir perquè si no les jutjarien i al final van marxar a jugar i a que la Fani fada els ensenyés els trucs a l’Adrià.

I S´HO VAN PASSAR MOLT BÉ!!!!!!!!!!! ADEU!