Daily Archives: 5 maig 2008

l’Arc de triomf

Què és?

L’arc de Berà (al qual se’l sol incorrectament referir com arc de Barà) és un arc de triomf situat a uns 20 km al nord de la ciutat de Tarragona, prop de Roda de Barà. L’arc es troba situat sobre el traçat del que fou la via Augusta, actualment està sobre la carretera nacional 340.

El seu nom derivaria del comte Berà. És un arc honorífic constituït per un cos central sobre un podi, decorat amb falses pilastres acanalades que culminen en capitells corintis. Té una única obertura en arc de mig punt. La part superior de la construcció té un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa. És de pedra calcària, segurament d’algun lloc proper.

La construcció és de l’època de l’emperador August, vers l’any 13 aC. Se suposa que fou dedicat a August o al seu geni i que va servir per marcar els límits territorials que depenien de Tàrraco.

arcbera.jpeg

Com és?

L’estudi dels capitells i de les característiques arquitectòniques del monument permeten datar la seva construcció en època de l’emperador August, al segle I dC. El monument fa 12,28 metres d’altura per 12 d’amplada i 2,34 metres de gruix. L’amplada del portal és de 4,87 metres i més de 10 metres d’alçada, recolzat sobre una línia d’impostes, que uneix dos blocs construïts amb grans carreus de pedra calcària local alçats sobre un basament o podi. Aquests dos cossos són decorats amb unes falses pilastres estriades, rematades per capitells corintis, que sostenen un entaulament format per arquitrau, fris i cornisa, de la qual se’n conserven tres blocs amb un denticulat decoratiu.

Bibliografia

http://ca.wikipedia.org/wiki/Arc_de_Ber%C3%A0

Èric Oró, Adrià i Òscar Berengué

Neptú

 ·Què és ?

Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetres però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exterior. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), degut a la seva òrbita excèntrica, està més a prop del Sol que Neptú.

·Característiques

A l’orbitar tan lluny del Sol, Neptú rep molt poca calor. La temperatura a les regions més altes de l’atmosfera és de 55 K (-218 ºC). Com que Neptú és un gegant gasós no té superfície sòlida, però a mesura que un s’endinsa més i més en la seva atmosfera la temperatura augmenta pel que sembla que el planeta pot tenir una font interna de calor. Es pensa que pot ser un romanent de la calor generada per la concreció de matèria durant la creació del planeta, que ara irradia calor lentament cap a l’espai. La velocitat del vent en l’atmosfera de Neptú, de fins a 2.000 km/h, és la major del sistema solar i es creu que els vents s’alimenten del flux de calor interna.

·Composició

L’interior és roca fosa amb aigua, metà i amoníac líquids. L’exterior és hidrogen, heli, vapor d’aigua i metà, que li dóna el color blau.

És un planeta dinàmic, amb taques que recorden les tempestes de Júpiter. La més gran, anomenada Gran Taca Fosca, tenia un tamany similar al de la Terra, però al 1994 va desaparèixer i, després, se n’ha format una altra.

Els vents més forts de qualsevol planeta del Sistema Solar són els de Neptú. Molts d’ells bufen en sentit contrari al de rotació. Prop de la Gran Taca Fosca s’han mesurat vents de 2.000 Km/h.

·Moviments

Neptú com la terra té un moviment de rotació

Aquest moviment s’origina quan el planeta gira sobre si mateix i cada tomb son exactament 15hores i 8 minuts que passen a la terra o sigui els dies i les nits passen mes ràpid que ha la Terra.

Neptú igual que la Terra te moviment de translació.

Aquest planeta dóna tombs al sol com tots els altres planetes, cada tomb són 164’8 anys o sigui 1 any dels nostres a Neptú són 164’8 anys perque a Neptú li costa més de dona 1 volta perquè esta més lluny que nosaltres del sol

Els temples

Que és el temple?

A Tàrraco, a més del recinte de culte del conjunt monumental del fòrum provincial, hi havia altres temples, dels quals es tenen notícies a través de l’epigrafia, de la numismàtica o de les fonts escrites.
temple.jpg

El temple d’August, conegut a través de les monedes encunyades a la seca de Tàrraco i citat per Tàcit (que ens diu que l’any 15 dC es va autoritzar la seva construcció) havia estat situat tradicionalment, a la zona del fòrum provincial. La cronologia d’aquest, el testimoni de diverses inscripcions relacionades amb el culte imperial trobades reutilitzades a l’àrea de la Necròpolis Paleocristiana, pròxima al fòrum de la colònia i el fet que en aquesta zona s’ha trobat un conjunt icònic d’estaruària imperial, fa pensar, però, que el temple d’August estigués situat en el fòrum de la colònia.

Diversos elements ens parlen d’altres temples que estarien localitzats a Tàrraco, la situació dels quals avui desconeixem. Les dues ares o altars votius que es poden apreciar en aquesta sala en són una mostra.

Una porta una inscripció referent a un mestre de cases anomenat Quintus Attius Messor, que va pintar i restaurar a expenses seves l’exedra i la façana del llavors ja envellit temple de Minerva.

La inscripció de l’altra anomena a un personatge, Baba, que intervingué en la construcció del temple de Tutela.

També hi ha nombrosos fragments de relleus, alguns dels quals, possiblement, correspondrien a un trofeu, de procedència malauradament desconeguda.

Bibliografia

http://www.mnat.es/cat/mnat/marq/marq12.html

El Geni – Berta Giribet

– Molt bé, torna a sortir i torna’m a demostrar que ets un geni. Va tornar a dir l’estudiant.

– Què vols que faci ? – Va dir el geni tot enfurismat. I el noi li va contestar mirant fixament uns arbres fruiters:

– Vull que t’enfilis, si pots, a aquells arbres i agafis cinc fruits diferents. El geni es va quedar sorprès i va dir:

– Però, si només n’hi ha quatre?! I el noi fent-se el llest li va replicar.

– Així me’n vaig, vaja quin geni de ” pacotilla “. Però el geni tot queixós li va dir:

– No, no queda’t !!!

El geni va agafar la primera fruita, una taronja, la segona, una poma, la tercera, un préssec, i la quarta i l’última una maduixa. Llavors el geni es va quedar quiet pensant i mirant tot el que l’envoltava. L’estudiant se’l va quedar mirant amb cara de llest i pensant en la seva magnífica idea, que era una vegada, després de mirar els arbres fruiters, va veure al fons del pomer, una fruita estranya que havia sortit per error; el geni no la trobaria!

El geni amb cara de pomes agres va mirar fixament a l’estudiant i li va dir: – Molt bé, molt bé em rendeixo!

– Visca!!! – Va saltar content l’estudiant.

El geni no va sortir mai més d’aquella ampolla, havia fet el ridícul! L’estudiant havia guanyat el geni li va donar els diners i… una mansió! L’estudiant havia construït una mansió plena de biblioteques, sales d’investigació, habitacions de descans… tret d’una, l’habitació geni genial, on guardava l’ampolla amb el geni.

geni2.jpg