Història sobre com des de la no violencia, que en el món del ioga s’anomena “Ahimsa“, podem aprendre a conquerir tots els nostres desitjos. Fins i tot, ho pot aconseguir el millor guerrer del món.

En Caucasum era un jove valent i un expert amb l’espassa, que somniava convertir-se en el millor guerrer del món. En tot l’exèrcit no hi havia ningú que el guanyés, tot i així, somniava en ser el més gran dels generals. Però, ja n’hi havia un altre general, que era el rei. Un dia, Caucassum li va fer saber el seu desig i el rei li va respondre: “El teu desig és sincer però no podrà ser, perquè abans tens molt per aprendre.” Caucasum es va enfadar una mica, i va pensar que aniria a tots els gimnasos i escoles que coneixia de la ciutat per aprendre les millors tècniques i agafar la millor força i tots els millors secrets. Però així i tot, no era prou. Algú li va dir que hi havia un castell on es guardaven tots els secrets per ser un gran general. Al entrar en aquella fortalesa, Va trobar un senyor vell, que era el savi que residia allà, i el va obligar a deixar-ho tot, totes les armes, la roba que portava… Tot. Llavors, li va dir: “Ara, aniràs a la teva habitació i començaràs el teu entrenament: 100 dies”.  _ “100 dies sense fer res?” Va exclamar el jove, “Com és possible!”.

Primer va començar a perdre la paciència; a continuació, va començar a fer tonteries; després, a desesperar-se. Fins i tot, va començar a estar nerviós perquè no podia sortir de l’habitació. Però passats 101 dies va començar a sentir que fent totes aquelles coses no aconseguia canviar res i que els dies passaven més ràpid si tenia paciència. Així va ser com el vell mestre li va obrir la porta i li va dir: “Has superat la primera prova! Ara ve la segona prova. I la segona consisteix en guanyar cada batalla”. I ell va pensar, bé doncs perfecte! Com ja sé moltes tècniques serà fàcil. Però, el que no imaginava Caucasum era que el lligarien a una cadira de peus i mans, i que hauria de lluitar amb tots els guerrers que vinguessin així, sense disposar ni dels braços ni de les cames. Evidentment, no va poder lluitar… Aquest exercici es repetia un dia rere l’altre i és clar, sempre perdia. Fins que un dia va decidir parlar: i els va preguntar als guerrers: “Escolteu, a vosaltres no us agradaria fer una altra cosa que no estar aquí mirant-me a mi, que estic lligat a la cadira?” Això va succeir el dia 202. Llavors el mestre s’apropà a ell i li va dir: “Molt bé, has après l’arma més poderosa: la paraula. Si aconsegueixes unir l’espassa, la força i la paraula ja ho tindràs casi tot. Només et queda la tercera prova”. La tercera prova era enfrontar-se a 7 guerrers!. Cadascun d’aquests guerrers tenia el seu exercit propi i cada dia havien de lluitar els uns contra els altres i així cada dia, un dia rere l’altre… I ell va pensar…: “així no guanyarà ningú perquè tots els guerrers tenim el mateix nombre de persones”. Llavors va pensar: “I si cuido i ajudo a guarir-se les persones que estan ferides?” Llavors va començar a guarir les persones ferides dels altres exercits. I els va portar cap el seu terreny i els va curar. Fins que un dia es va quedar amb totes les persones de tots els exercits. Però va haver un guerrer que no estava d’acord i li va dir un dia: “No, no… Jo encara que no tingui exercit vull lluitar contra tu!” I ell li va dir: de debò? “Tu lluitaràs contra tothom, tu que has deixat a la teva gent, que estava malferida i has deixat totes les persones abandonades del teu exercit, de debò creus que pots lluitar amb mi i guanyar?” Llavors aquest guerrer es va adonar que no, que Caucasum havia guanyat la tercera batalla. D’aquesta manera va tenir totes les armes que necessitava. La pau és la que més li va agradar, ja que no va haver de lluitar més contra tots els exercits!

I així, se’n va tornar cap a palau, sense escuts, sense armes i només amb un somriure a la boca. I quan va ser allà, el Rei, sabeu què li va preguntar?

“Què hi ha de nou, General?”.

Fi