Monthly Archives: novembre 2008

AUDICIÓ DE LA SETMANA: EL TRENCANOUS.TCHAIKOVSKY

Hola de nou noies i nois.

Us preguntareu que perquè poso Tchaikovsky.

Doncs molt senzill. “El Trencanous” és una faula típica de les dates en les que ens trobem, el Nadal. Sí, ja ho sé que encara ens queden uns dies, però a mesura que ens hi apropem a les dates claus, posaré….Endevineu… Fer l'ullet

Bé…però ara parlem de “El Trencanous” i el seu compositor, Tchaikovsky.

Tchaikovsky era un músic rus del segle XIX (dinou) que va composar un seguit de Ballets molt coneguts. Els ballets són unes peces musicals composades  expressament per ser ballades amb dansa clàssica.

Les històries que expressen solen ser contes o narracions que s’han fet molt populars: La bella dorment, El llac dels cignes, Romeu i Julieta o el Trencanous.

Aquest últim és típic de sentir-lo o veure’l al voltant del Nadal, ja que la història succeeix la nit de Nadal. 

Aquí us poso un resum de la història del Trencanous: 

És la vigília de Nadal. Clara i el seu germà Fritz tenen  convidats a casa seva i aquests els porten regals; de sobte apareix el Sr. Drosselmayer, que és el fadrí de
la Clara, amb una pluja de regals. Entre les joguines que reben els nois, hi ha un ninot de fusta, un Trencanous, en forma de soldat del qual s’enamorarà de seguida la petita Clara. Durant la festa i esgotada per tant joc i ball,
la Clara s’adorm abraçada a la seva nova joguina, el Trencanous. Llavors passa un fet meravellós: el ninot pren vida pròpia. En quant pren vida, el rei dels ratolins el vol atacar, així que lluita amb ell i, després el Trencanous, es converteix, per art de màgia, en una atractiu príncep. Ja convertit en príncep acompanyarà
la Clara a un viatge pel regne de la fantasia: passen per un món fet tot de sucre, també  per
la Xina i 
la Rússia, se’n van a un món on ballen les flors, ….

Finalment
la Clara es desperta i s’adona que tot aquest viatge meravellós només ha estat un somni i que el príncep no existeix.  Quina pena que aquest príncep  i el viatge només hagi estat per una estona, en un somni, oi?

Què li farem….Posarem un vídeo amb un ballet de veritat i un altre vídeo que molts de vosaltres ja haureu vist en alguna ocasió 😉

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/7FjXjEKpjCw" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/ddTBeNv9PwQ" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AUDICIÓ DE LA SETMANA: VANGELIS

Hola curioses i curiosos… 🙂

Aquesta setmana es torna fer un canvi radical a la música que ens acompanya a les entrades i sortides del cole. 

Escoltarem alguns dels temes més famosos o coneguts (per vosaltres potser no tant, i per això us ho poso) d’un compositor encara viu doncs té aproximadament 65 anys que fa un tipus de música una mica particular.

Es diu :

VANGELIS

Evangelos Odyssey Papathanassiou ,més conegut com VANGELIS (clika aquí i veuràs la seva foto) és un famós teclista i compositor grec de música electrònica que va néixer a l’any 1943.

Va ser un del pioners en aquest tipus de música fent servir i experimentant amb els sintetitzadors. Els sintetitzadors generen uns sons “estranys” o sintètics, però ell els barreja amb sons de la natura, veus, etc…, creant melodies generalment suaus i al temps majestuoses i envolvents. Per aquests aspectes també s’inclou la seva música dins del gènere New Age.

Ell va ser el compositor de bandes sonores d’algunes pel·lícules. Entre elles destacarem Carros de fuego (guanyadora de l’Oscar a la millor banda sonora l’any 1981), Blade Runner (1982), i 1492: La conquista del paraíso (1992). Com a curiositat, ja que té algunes músiques dedicades a fenòmens còsmics o astronòmics,
la Unió Astronòmica Internacional va donar el seu nom, Vangelis, a l’asteroide número 6354. Us en poso un vídeo on surt una de les sevesobres més conegudes: “Carros de fuego

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/L-7Vu7cqB20" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AUDICIÓ DE LA SETMANA: el piano

S’acosta Santa Cecília, patrona dels músics, i ho celebrarem amb un petit concert de PIANO que ens oferirà una mestra de l’Escola de Música de Polinyà.

Per això us voldria fer cinc cèntims d’aquest instruments. Alguns ja ho sabeu, tot això que us explicaré ara, però sempre va bé refrescar la memòria, oi que sí?

Aprofitant, doncs, que assistirem a un concert de piano ( en aquest cas electrònic), proposo com audició de la setmana músiques tocades al piano.

Però què és el piano?

Hi ha moltes coses que es podrien dir d’aquest instrument, però farem un resum:

  • Pertany a la família de
    la CORDA percudida
    . Sí, és que a dintre de la seva caixa de ressonància es troben unes CORDES d’acer (224 cordes per a ser més exactes) que semblen com una arpa. Aquestes cordes són percudides (és a dir, “picades”) amb uns martellets folrats de feltre (que és un tipus de teixit).
  • Té un teclat compost per 88 tecles (36 de color negre i 52 de color blanc)
  • Tenen 2 o 3 pedals que serveixen per poder fer alguns efectes, com per exemple allargar més el so de les notes o per fer que soni més fluix,..

Abans del piano, existien altres instruments que se li assemblaven, però no podien fer notes fluixes o fortes. Per això, Bartolomeo Cristofori (el que es considera inventor del piano) va investigar sobre els clavicordis i els clavecins (antecessors del piano) i va trobar la solució perquè aquest instrument sonés més bonic i pogués fer forts i fluixos només amb la pressió del dit sobre la tecla. Això va passar més o menys a l’any 1700. Aquest “nou” instrument va ser batejat amb el nom de pianoforte, que en italià significa FLUIX I FORT.

Existeixen tres tipus de pianos: el de cua (o de concert),  el vertical (o de paret) i l’electrònic.

A mode m’exemple d’un piano, us en poso un ENLLAÇ A UN VIDEO. Perquè arribeu a apreciar les possibilitats d’aquest instrument, aquest vídeo té una curiositat…Ja veureu què passa 😉 Ah….la peça que sona és un fragment de Rhapsody in Blue ( de Gershwin)

AUDICIÓ DE LA SETMANA: el FADO portugués

Aquesta setmana unes cançons que vull que coneixeu perquè les tenim ben a prop, al país del costat. És el tipus de música que més es coneix de Portugal.

Els Fados són cançons que  acostumen a expressar sentiments com gelosia, amor, desamor, dolor, melancolia, nostàlgia, tristesa i altres aspectes dramàtics. Alguns FADOS tracten de coses alegres però tractats amb ironia (és dir, el contrari d’allò que es vol donar a entendre. Amb el que en veritat es tornen tristos…).

Generalment és cantat per una sola persona i està acompanyat per una guitarra portuguesa. Actualment hi ha fados que s’acompanyen amb altres instruments per tal que siguin més comercials. A mode de curiositat us diré que sovint, quan la gent està en una taverna o a una “casa de fados” a Portugal, hi ha persones que s’arrenquen a cantar fados a la gent, encara que siguin desconeguts. L’important és cantar la cançó amb sentiment de tristesa o dol. També es fan unes ornamentacions vocals que adornen la cançó i la fan més bonica. De cantants de fado famosos amb unes veus precioses, us en diré 3: Amália Rodrigues,    Dulce Pontes         Alfredo Marceneiro.

 Ara us en deixo un FADO  amb unes imatges de guitarres portugueses molt boniques.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/UBncEf95N1s" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

AUDICIÓ DE LA SETMANA: JOE SATRIANI

Aquesta setmana:

Joe “Satch” Satriani, un guitarrista instrumental de rock.

Satriani està considerat per molts com un dels guitarristes més tècnics del rock aconseguint dominar quasi totes les tècniques de execució del seu instrument. Pocs guitarristes poden arribar a dominar la tècnica i  profunditzar amb  èxit en els més simples estils com el blues and rock and roll.

Però també hi ha gent que el critica perquè pensen que és massa purista en la seva execució.

Joe Satriani va néixer al 1956 a New York i es va decidir a estudiar guitarra desprès d’haver sentit el concert d’un virtuós de la guitarra elèctrica : Jimi Hendrix. Us en poso un vídeoclip del propi “Satch”, de quan encara tenia cabellRialla perquè ara és completament calb 🙂

És una de les meves peces preferides… Espero que us agradi a vosaltres també.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/F4fPv450OYM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]