Hello, good pupils!

Què us sembla la música d’aquesta setmana?

Pels qui no sàpiguen què sona, més avall us en poso l’explicació.

Alguns ja hem parlat dels musicals: què són, quines pel·lícules són musicals i si en coneixem alguna cançó d’alguna altra pel·lícula o obra de teatre musical.

En Guillem de 3r ens havia cantat un fragment de la famosa cançó “supercalifragilisticoespialidoso” de Mary Poppins, que és una altra pel·lícula musical. I vosaltres…quina us sabeu? De quina pel·lícula?

Bé, per qui vulgui enterar-se de què es un musical i d’alguna cosa sobre “Grease”, us ho afegeixo. Podeu veure el vídeo (que conté la lletra per qui s’atreveixi a fer karaoke) i proposar altres cançons de musicals 🙂

GREASE(“Brillantina”)                      

És una pel·lícula rodada als EEUU del gènere MUSICAL. Els seus actors principals eren en John Travolta i l’Olívia Newton John. Aquests havien de saber cantar i ballar molt bé per poder fer aquest tipus de pel·lícules. UN MUSICAL (sigui en pel·lícula o en teatre) és un tipus de teatre que combina música, cançó, diàlegs i balls. Per poder escenificar un musical en un teatre, aquest ha de tenir un gran escenari on poder representar els balls còmodament. “Grease” és un dels musicals més famosos (segur que en coneixes més d’una cançó i possiblement hagis vist la pel·lícula) i millors considerats de tots els temps, juntament amb “Jesucrist Superstar”, “West Side Story”, “Cats”, “Rent”, o el “Fantasma de l’Òpera”. A Catalunya es va crear un musical que s’ha fet molt famós. Es titula “Mar i Cel” de la companyia teatral Dagoll Dagom.

Actualment s’estan representant espectacles amb cançons de grups famosos  que recorden el teatre musical com ara:” Hoy No Me Puedo Levantar” (amb cançons del grup Mecano), “Mamma Mia!” (del grup ABBA) i “ We will rock you” (de Queen). Són bons espectacles però no musicals realment ja que les cançons no s’han composat per a la historia sinó al revés.

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/Twtxf1zNdqM" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Hola altra vegada. Aquesta setmana he fet tard en intriduir l’entrada, però espero que igualment li feu una ullada.

Quin canvi d’estil musical, el d’aquesta setmana, oi?

Hem passat de música “clàssica” a música més actual.

Aquesta setmana la dediquem a un gènere que ens sol agradar força: el REGGAE

El Reggae s’origina a Jamaica ( que és una petita illa prop de Cuba) on perlen, sobretot, anglès.

Bob Marley és un dels cantants que va fer famós aquest estil de música. Va morir molt jove (només tenia 36 anys, a causa d’una greu malaltia), però encara la seva veu la reconeixem gràcies a les gravacions  de les seves cançons.

Com ja deveu saber, s’associa un vestuari i pentinats a aquest estil musical: les rastes al cabell, roba molt ample, colors de la bandera de Jamaica…

Les lletres de les cançons reggae són sobretot, lletres de protesta per la política, per les diferències socials…Tot i que també trobem lletres d’amor/desamor.

El seu ritme és característic i inconfusible: talls regulars sobre una música de fons tocada per la bateria rítmica, coneguda com a “Beat”, i la bateria, que es toca en el tercer temps de cada compàs. Quan escoltem reggae ens vénen ganes de bullugar el cos. I sinó…escolteu…a vuere què us passa al “body” 😉 Us en poso un vídeo on apareix el mateix Bob Marley per tal que veieu millor l’estètica rastafari 🙂

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/nQlOLARxC_A" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

PRIMER DE TOT: FELIÇ ANY NOU 2009!!!

Espero que hàgiu carregat les piles i us hàgiu fet el propòsit de començar l’any amb bon peu: fent deures, obeïnt als pares i als mestres, i totes aquestes coses que fan que sigueu bons minyons! 😉

Encetarem l’audició de la setmana amb el concert d’any nou que es fa a Viena (la capital d’Àustria), evidentment es fa l’1 de gener de cada any i les entrades són caríssimes i s’esgoten de seguida que es posen a la venda. Imagineu-vos si ha de ser important veure aquest concert en directe. Però per sort, sempre el donen per la televisió, així que el podem gaudir igualment, i ens surt més econòmic 🙂

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/YlSDiQjNtuA" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Aquest any l’ha dirigit un director importantíssim: en DANIEL BAREMBOIM.

La marxa Radetzky és una peça de Strauss que es sol tocar sempre en acabar el concert programat per aquell any. Tothom l’espera amb candeletes. És un moment molt màgic perquè el públic (que es vesteix de gala per aquella estona) pot participar activament en el concert. Se’ls deixa picar de mans seguint la pulsació de la música i el director es gira cap a ells i els dirigeix. Poques vegades veiem la cara al director d’orquestra, oi?

Aquest any els músics han volgut fer-li una broma al públic i al director. Voleu saber quina era? Doncs l’han deixat tot sol dirigint i ells han anat marxant. 🙂

Cliqueu l’enllaç per tal que pugueu veure un tros d’aquesta obra dels “adéus” de Haydn.

Fins una altra!