Category Archives: General

2a Trobada d’escacs escolars a la Conca de Barberà

Divendres 7 de febrer s’ha dut a terme una trobada amb joves escaquistes de la comarca i molt bon ambient.

Han jugat un total de 31 nens i nenes de diferents centres de la Coca de Barberà.
Voem donar les gràcies al Club d’escacs de l’Espluga pel suport rebut i les mestres del centre que ho heu fet possible.

escacsClica sobre la imatge i veuràs més fotos!

L’alumnat de Cicle Superior visita el Monestir de Santes Creus.

Fotos de la Sortida a Santes Creus del dia 30 de gener de 2014 from Classe 5è on Vimeo.

Santes Creus CS Escola Marti? Poch 30-1-14 hd from Classe 5è on Vimeo

 

El passat dia 31 de gener, els alumnes de cicle superior de l’Escola Martí Poch, realitzaren una sortida a Santes Creus, guiada pel CdA Monestirs del Cister.

Aquest article és un recull de les vivències dels alumnes.

 

“Primer vam esmorzar, davant la façana, on vam poder observar dues finestres d’estil romànic (arc de mig punt) i una altra al centre d’estil gòtic (arc apuntat). Després ens posaren en dos grups i ens explicaren que el monestir de Santes Creus pertany a la ruta del Cister i que fou començat al segle XI i acabat al segle XVI”. “Els monitors preguntaven com era la façana, l’estil i tot el que els envoltava, com la rosassa, l’arc de mig punt o l’arc apuntat”.

“Ens van explicar una llegenda que explica que els pastors veien llums al terra i que a cada llum hi posaven una creu. Les llumetes que veien, però, eren els ossos que enterraven, perquè els ossos tenen fósfor i el fósfor brilla en la foscor”.

“Es muntà una maqueta de fusta del monestir, es completaren algunes fitxes, ens difressàrem, es construí un arc… Després vam fer una visita pel monestir i vam aprendre quin era l’estil arquitectònic dominant i ens van dir que era de transició, entre el romànic i el gòtic. Ens van ensenyar on dormien els monjos i perquè els nobles estaven enterrats al claustre i el monjos a terra: per qüestió d’humiltat!”.

“També ens varen parlar de la piràmide de població i de la posició que ocupaven els pagesos: a  baix de tot, perquè eren els més pobres. Els reis, que eren els més rics estaven a dalt de tot”.

“Els fulls que utilitzaven per escriure els llibres eren fets amb pells de bè. Ens van explicar que per a fer un llibre, es necessitava la feina d’un any d’un monjo i cinquanta ovelles”.

“Allà hi feia molt de fred i vent. Quan vam entrar al claustre s’hi estava molt bé: senties els ocells, notaves l’escalfor del sol…”.

“Anàrem a dinar a l’Albereda de Santes Creus, al costat del riu Gaià”.

“Visitant el monestir vaig aprendre moltes coses, però el que més em va agradar va ser anar a la presó”.

“És un lloc molt bonic de visitar, Santes Creus i els voltants. Si hi aneu creiem que us agradarà!”.

 

Els monestirs

Aquest paquet d’activitats s’ha elaborat com a material complementari a la proposta de treball del SEDEC “Monestirs de Catalunya”. L’aplicació s’organitza en cinc blocs:

  • La vida a l’edat mitjana
  • La vida als monestirs
  • El gòtic i el romànic
  • Els cistercencs i els benedictins
  • Una ullada global 
    Es treballen quatre tipus diferents d’exercicis (associació, text, trencaclosques i sopes de lletres). 
http://clic.xtec.cat/projects/monestir/jclic/menu.jclic.zip

La Cultural Jordi Francolí

La meva vila

La meva vila és clara i oberta a tots els vents,
la pedra i l’atzavara li guarden tots els batents.

La meva vila és clara i amiga del tragí,
la fa un puntet avara l’argent del Francolí.

La meva vila és clara. El vent, l’aigua i el sol
li queien a la cara, i els duu des del bressol.

Amb les lletres de Mn. Ramon Muntanyola i les músiques de Jordi Francolí, l’alumnat de Primària aprèn a estimar més la vila, la música i alhora col.laborar amb La Cultural Jordi Francolí.

la cultural

Com hem d’ensenyar bones maneres als més petits

Digues ‘gràcies’!”, “i la paraula màgica…?” són expressions que els pares recorden sovint als seus fills. L’aprenentatge de les bones maneres s’adquireix des de petit i, tot i que aquesta habilitat social es pot educar, mai no hem de forçar el nen.

Ni forcis ni humiliïs a un nen si sent vergonya quan ha de saludar a algú i s’amaga darrere teu, o bé si observes que no mira als ulls d’algú quan li parla. Sigues molt pacient en aquests casos i explica-li la importància social que té el fet de saludar, ser amable, i atendre i prestar atenció als altres en el tracte. Posa-li exemples: un ‘hola’ o ‘bon dia’ quan s’arriba a qualsevol lloc, un ‘gràcies’ quan ens serveixen un plat o un ‘perdoni’ si ha ensopegat o ha molestat involuntàriament a una altra persona.

De fet, alguns nens petits no són capaços encara d’expressar espontàniament aquestes fórmules de cortesia. A què és degut? Per als adults, un ‘bon dia’ o ‘bon profit’ són expressions sense valor afectiu, tan sols un acte reflex. Quant als nens, totes les paraules que utilitzen i incorporen al seu vocabulari han de tenir sentit per a ells i, precisament, no el troben en aquest tipus de frases fetes.

Per aquesta raó, els nens solen saludar les persones a les que tenen afecte perquè realment així ho senten i, en canvi, les persones estranyes els deixen indiferents. A més, cal tenir en compte que els nens fan un gran ús del llenguatge no verbal i se solen expressar d’una altra manera: amb un somriure, la mirada o els gestos del cos. Els cal temps perquè aprenguin íntegrament el llenguatge estereotipat dels adults.

A mesura que es faci gran, el nen es converteix en un ésser social i comença a entendre gradualment per a què serveixen les expressions de cortesia i les bones maneres. Quan creixen, els nens comencen a imitar el comportament dels adults i a mostrar-se afables amb els altres a partir de l’ús d’aquestes expressions.

Per això, cal que prediqueu amb l’exemple:

  • Els adults hem d’agrair sempre les atencions dels altres.
  • Cal aprofitar qualsevol ocasió per mostrar als nens com ha de comportar-se una persona amable i educada. Per exemple, en presència del nen o la nena digues-li al cambrer del restaurant: “moltíssimes gràcies, era tot molt bo, hem gaudit molt”.
  • Intenta no limitar-te a un simple ‘hola’ o un breu ‘gràcies’. Construeix una frase sencera: “m’has ajudat moltíssim estenent la roba” o “què be haver-te trobat aquí, me n’alegro molt!”.

Al nostre país, solem saludar amb dos petons a la galta, no només quan coincidim amb una persona propera o coneguda, sinó també amb estranys que ens acaben de presentar. Des que són petits, és bo introduir els nens a poc a poc en aquesta convenció social estesa. Comenta-li que és de bona educació donar dos petons o bé donar la mà en tots aquests casos.

Recorda que mai no has de fer xantatge al nen perquè es porti bé o es mostri correcte en situacions socials. Ha d’aprendre a fer-ho sense cap recompensa a canvi i saber que la cortesia de veritat és mostrar sempre respecte cap als altres.

Referència bibliogràfica:

Comment apprendre la politesse aux enfants sans se crisper? Pomme d’Api. [accés: 22 de novembre de 2013].

Webs recomanades

Associació Mundial d’Educadors Infantils

Què deu tenir el Nadal a l’Escola Martí Poch?

Els infants són els qui el gaudeixen intensament.  Als centres escolars es viu i es respira el Nadal.  A l’escola Martí Poch, per començar, arriba el Tió, el cuidem molt bé, segur que després cagarà per tothom, això sí després d’escoltar la seva cançó i rebre un bon cop de bastó!  Muntem i guarnim l’arbre o els arbres de maneres ben creatives.  Passen estels de bons desitjos. Ens diem paraules dolces i boniques en versos dels poetes estimats. No hi falten els pessebres de petites figures que més tard prenen vida en un Pessebre vivent  que crea moments màgics.  La música i les nadales no hi poden faltar per unir-nos i fondre’ns en uns mateixos sons.  Deu ser que el Nadal ens fa sortir la il.lusió, els bons desitjos i l’esperança d’un món millor, allò més tendre que portem dins nostre.  

nadal 041Alumnes de quart durant el concert de Nadal

Alumnes de cicle inicialAlumnes de cicle inicial fent cagar el tió

nadal 010Pessebre vivent dels alumnes de sisè

Alumnes de P-3Alumnes de P-3