L’alumnat de sisè recorda el seu pas per l’escola Martí Poch.
- Nosaltres vam entrar a aquesta escola l’any 2005 i ara som al 2014 i l’hem d’acomiadar. Segur que en aquesta escola hem viscut milions de moments inoblidables, bons i dolents, però per mi les més destacades són, les excursions al Garber, jo recordo que cada any que començava un nou curs només esperava que es tornes a acabar el curs per tornar a anar perquè m´ho passava molt bé. Però també recordo que un any, anava corrent i vaig caure i hem feia molt mal el peu, i al final va resultar que hem vaig trencar el dit petit, però totes les excursions que hem fet al Garber no les oblidaré mai. Íngrid Guillen Rauter
- De petit amb la senyoreta Fina a P-3 em va quedar un record que em va ensenyar com dir les vocals. També a P-5 la professora Goreti em va ensenyar llegir, la Fina i la Goretti em van ensenyar molt quan era petit. A P-3 la Fina em va dir i ensenyar als animals el tigre, l’elefant, el lleó, l’ocell etc. Nico Ramírez Plazas
- Jo recordo que quan era petita, a les classes i a les excursions, ens ho passavem molt bé tots junts jugan sense barallar-nos. Alguns companys van començar des de P-5, però es com si sempre ens haguessim conegut de sempre des de a la guarderia. M’agradaria dir totes les anècdotes, però la veritat es que la meva preferida es quan a 6 è, estava parlant amb una companya, mentre que vaig agafar el estoig i el vaig tirar cap enrere. Mentre que passava un company enderrere i li vaig donar un cop i ens vam estar tot el dia rient i va ser un dia molt divertit. I sempre recordaré els bons records, i moments que he tingut a l’escola amb les senyoretes i els meus companys. Sonia González Retenaga.
-
Jo recordo que a P3, P4 i P5 fèiem jocs i resseguíem les cintes que ens posaven al terra amb les vocals. Més amunt hi havien les professores de primer, segon, tercer i quart que ens ensenyaven coses més difícils i un pis més amunt hi ha cinquè i sisè que a cinquè fèiem molts treballs i coses divertides, però vaig tenir alguns problemes amb algunes companyes encara que jo no feia res nomès quan anàvem amb la senyoreta de sisè ella ens deixava seure on volíem, i jo m’assentava on volia, elles em començaven a insultar i jo estava com una penjada però ja o em arreglat i jo mai e fet res dolent encara que a principi de sisè van passar coses dolentes i molt fortes. Sílvia González Rufié.
- Aquest 9 anys que he estat a l’Escola Martí Poch, han sigut bons per una part, i dolents per l’altra. A P-3, jugàvem amb la cuineta del menjar i una nena em va prendre una pometa de la cuina i ens vam enfadar les dos, però va venir la Fina i ens va dir que no ens havíem d’enfadar per una pometa i ser molt bones amigues. Des d’aquell dia, la Júlia, és la meva millor amiga, gràcies a la Fina. A 3er, quan érem al pati, els nens de la classe jugaven a guerra de pedres al pati i un nen, sense voler, em va tirar una pedra al nas. Va ser la primera vegada que em va sortir sang al nas. Mireia Galíndez Cots
-
Jo de tots aquest anys que he estat a l’escola he passat un moments molt bons però per una altra part una mica més dolents. Tots aquest anys he anant fent moltes amistats de tots els cursos. Un dia A P3 estàvem jugant a guerra de cotxes i un nen em va tirar un cotxe a la cara i vaig començar a riure. També va vindre una nena que es una de les meves millors amigues. A 3r vaig tindre una mica de mala sort perquè em van tirar del tobogan un nen jugant i no em va fer re de gracia però al final vam fer les paus. Paula González Perdigon
-
Jo recordo que a la classe de P3 jugava amb les joguines: com el cotxe que al terra hi ha com un poble i jo conduïa el cotxe per allí. També recordo quan feia problemes a P5 era molt divertit. Gerard Forns Anglès
-
Jo recordo la meva infància feliç, recordo els moments divertits i emocionants ,fins hi tot els més tristos. Recordo de P-3 quan venien les castanyeres que em posava súper contenta perquè m’encantaven les castanyes i em feien molta gràcia.I del carnaval que ens preparàvem la nostra careta per sortir a jugar al pati… El record més gravat que tinc a la memòria van ser les colònies de 6è que vam passar molt moments tristos i a la vegada divertits,que recordo que quan les professores ens van dir que venien els de 5è ens vam enfadar, però amb ells també ens ho vam passar molt bé perquè sinò hauria sigut molt avorrit. Gabriela Roig Ayres
- Nosaltres vam entrar a l’escola al 2005 i ara actualment al 2014 estem aquí. Hem viscut la nostra infància aquí i no ho canviaria per res. A 3r vaig tindre una època bastant dolenta perquè tots m’insultaven però ara no tot ha canviat. Recordo un dia amb el Jose que anava tot corrent al lavabo, vaig caure i l’entrepà va caure al vàter i després va vindre un professor i per poc em tira el cafè al cap perquè no em va veure. tots Aquests anys són i seran els millors de la meva vida perquè sempre e estat amb els meus amics. David González Retenaga
- La meva experiència en l’Escola Martí Poch, ha estat molt bonica ja que per a mi he tingut molta sort de tenir uns professors molt simpàtics i gràcies a ells se fer tot el que puc fer actualment. Estic aquí des de P-3 i he passat molts bons moments, quan fèiem gimcanes, al Garber, a excursions a Barcelona, al bosc, al monestir de Poblet…etcGràcies a aquesta escola he conegut uns amics genials. El que més m’ha agradat d’aquesta escola , és tot el que fem com ens o passem.. Un dia estàvem amb un professor anomenat Jordi Crespo, i vam anar amb ell a classe d’angles, i va anar la Júlia Alcalde i jo ,i estàvem jugant amb la pissarra d’angles i estàvem posant, estrelles , cors, bolets,moltes enganxines va ser una experiència molt bonica i molt divertida. Geanina Estefania Cutitaru
- Durant tots aquests anys que han sigut nou anys m’ho passat bé al col·legi i sobretot a les assignatures de tutoria de la professora Sandra.
Durant els cursos hi ha hagut moltes excursions i la que m’ha agradat més ha sigut la de Barcelona, al museu del Barça i al Camp Nou. Una anècdota divertida que tinc és amb una excursió que el Flavius i l’Edgar es van perseguir per tot l’autobús. Jofre Saltó Calvet
-
Jo recordo que a P3 sempre jugava amb la cuineta! A P4, amb l’Elvira m’agradava molt quan jugava a l’hora del pati amb ella i els meus amics. A P5 que m’ho vaig passar molt bé quan la professora Goretti, va començar aperseguir un nen de la classe per tota la classe. Recordo que a 1r vaig voler fer la voltereta i vaig caure d’esquena al terra. 2n ens van ensenyar le taules de multiplicar,i a mi em costaven una miqueta, però la senyoreta Pilar m’ajudava. A 3r recordo que la Maria Meda sempre que ens volia fer callar tocava la campaneta, que sonava molt fort! A 4t amb recordo que em vaig quedar un dia a dinar al menjador i el menjar no m’agradava i vaig vomitar damunt d’una amiga meva. A 5è vaig fer la meva primera obra de teatre i em va agradar molt!
La Sandra la profe d’anglès sempre s’ha portat molt bé amb mi!!!!!! Recordo una vegada amb el Crespo a l’hora del pati a la Geanina i a mi ens va deixar pintar a la pantalla tàctil. I ara a 6è m’ho estic passant molt bé amb la senyoreta Míriam!! Júlia Alcalde Català
-
Jo recordo que vaig començar a P-3 amb la senyoreta Fina hi he acabat amb la senyoreta Míriam de 6è He experimentat moltes coses els 9 anys que he estat a la Escola Martì Poch. Ja que l’any vinent anem al Institut. Jo me’n recordo d’ una cosa divertida de fer una sardana cordinada, que vam fer a 6è al setembre. Aquesta any vam fer moltes coses per la Escola. A primer i segon ens van a calcular am el set-i-mig. Isidre Rosell Gallego
-
La meva experiència durant tots als meus anys a sigut tan com bona tan com dolenta. Enquesta escola ma passat coses molt bones,e conegut als meus millors amics… Mai hagués pensat que tindria aquestes emocions,he passat tristesa,alegria i fins i tot por per perdre els amics que tinc que m’han recolzat sempre tan com a les experiències bones com a les dolentes sempre han estat al meu costat i això es lo que sempre recordaré.
He perdut professors molts divertits com al Jordi crespo ,el Miquel aquest professor era molt divertit perquè ens tocava la guitarra. Tot això es el que m’emportaré al institut i el que tindre sempre al meu cor sempre us tindré al meu cor, sou els millors tan com les professores\a tan com els meus amic. Jose Fuentes Saez
- Jo recordo els moments amb la professora de P-5 la Goretti o quan l’Edgar s’extraviava. A primer vaig començar a anar sol a l’escola o quedar amb els amics per fer deures. El primer dia de segon vaig caure d’un arbre i em vaig caure de morros. A cinquè ho vaig passar molt malament per l’accident que vaig tenir a la cama, primer em vaig caure amb el patinet i em vaig trencar la tíbia i el peroné. La millor professora va ser la Sandra però nosaltres li diem “ticher”, és com una amiga per mi. Sisè és un curs molt divertit i espero que sigui sempre com es. Flavius Anca
-
Jo recordo la meva experiència, quan anava a tercer, que el professor Joan de educació física va organitza una sortida amb bicicleta fins a Milmanda. Jo anava de les primeres perquè tenia una bicicleta nova, també estava molt emocionada per provar-la i ser més ràpida que els altres. Quan ens faltava poc per arriba, teníem de baixar una baixada amb molta pendent llavors jo volia avançar els dos primers i vaig pedala molt ràpid que quan vaig arribar a baix hi havia pedres i les rodes de la bicicleta van relliscar i vaig caure. Em vaig fer un mal terrible, els genolls, els canells i els colzes pelats. Després va arribar la gloria amb el seu cotxe i jo em vaig pujar perquè em portessin fins a l’escola però primer vam acompanyar-los fins a Milmanda. Això no ho oblidarè mai.
També tots aquests any que he estat en aquesta escola he tingut coses molt emocionats però això no hagués passat si no hagués estat amb totes les professores de aquesta escola com: la Fina de P3, l’Elvira de P4, la Goretti de P5, la Maria Mercé de 1r, la Pilar de 2n, la Maria de 3r, la Maria Mercé de 4t, la Joana de 5è i la Míriam la meva tutora de 6è. Paula Altarriba Gajete
-
Jo vaig començar a l’Escola Martí Poch fa set anys a P-5 en aquest curs vaig tindre de professora a la Goretti primer vaig conèixer al David i sempre jugàvem a pegar-nos ham pales i sempre al final de la lluita sempre teníem que anar a queixar-nos alguna professora que un nen gran ens havia fet mal, a 1r vaig tindre a la Maria Mercè que sempre em castigava anar a la classe de segon, a 2n vaig tindre a la Maria Pilar que sempre m’ajudava a fer els exercicis, a 3r vaig tindre Maria Meda que sempre estava tocant la campana i quan ens anàvem a casa sol pensava que no toques la campaneta el dia següent, a 4t vaig tindre a la Maria Pilar que encara escoltava la campaneta de la Maria Meda i la Maria Pilar sempre hem ficava positius, a 5é vaig tindre a la Joana que sempre ens parlava de moltes coses a vegades era avorrit i a vegades no, a 6é tenim a la a bonica Míriam Dalmau que sempre fa tot el possible per ensenyar-nos i li tindríem que demanar li les gracies per ser una professora tan ben educada i tan pacient com ella i a la classe de angles la Sandra, a la de musica la Ernestina que sempre canta i em deixa amb la boca oberta, la de religió la Anna i l’Ester directora que sense ella aquest cole no funcionaria tan bé com funciona ara, sense l’Ester no podríem tindre un col·legi tan bonic. Gràcies per estar sempre amb mi.
Álvaro De La Llana Fernández.
