Fer un treball en grup pot ser divertit i gratificant. Però també pot ser complicat… Avui en parlem i us donem uns quants trucs perquè pugueu treballar en equip ben a gust!

Hem de fer un treball en grup però no ens deixen escollir amb qui el farem. No podrem anar amb el nostre millor amic, amb qui ens entenem tan bé. Si ens toca anar amb companys molt diferents de nosaltres, serà més difícil posar-nos d’acord. Sí. Però també és cert que podrem resoldre aquestes diferències i aprendre’n molt.

Ens toca un company manaire

Quedem el primer dia i un dels companys, abans que obrim la boca, ja ens ha organitzat el treball i reparteix les tasques al seu aire. A la resta de grup no ens sembla bé. Què podem fer? Ho hem preguntat al nostre psicòleg, F. J. Fossas, que ens aconsella que, si ens passa això, deixem les coses clares des del principi. És a dir, que hi parlem clarament i li diguem com ens sentim: “La bona comunicació en un treball en equip és fonamental.” Tenir algú al capdavant del grup no és necessàriament una cosa dolenta. “Els lideratges poden ser productius i positius, però si hi ha un líder, aquest ha de sortir d’una manera natural i ser acceptat per tota la resta”, ens diu el senyor Fossas.

Ens toca un company poc motivat

Ja fa dies que estem fent el treball i ens adonem que hi ha un company que no participa, no fa la seva part de la feina i, fins i tot, algun dia dels que hem quedat, no s’ha presentat i no ha avisat… Què hem de fer? “Si algú no vol cooperar li hem de fer entendre que el compromís és essencial, que cal que aporti el millor de si mateix, i que posi tot el seu esforç perquè el treball funcioni”, ens explica el nostre psicòleg.Parlem amb aquest company i fem-li entendre que el necessitem perquè el treball surti bé.“Un equip és com una maquinària amb diferents engranatges, que han de funcionar tots bé. Si un falla, l’equip fracassa. Tothom és imprescindible.”

Per fer el treball ens podem organitzar de maneres ben diferents. Però deixant de banda el mètode que fem servir, hi ha unes pautes comunes a l’hora de treballar en equip que són fonamentals perquè tot surti rodó:

NEGOCIAR

Com enfoquem el tema del treball que ens han encarregat? Nosaltres hem pensat de fer-ho d’una manera, però resulta que a la resta no els acaba de fer el pes… Què fem? Doncs haurem d’aprendre a negociar, com ens explica el senyor Fossas: “Quan es treballa en equip és fonamental escoltar totes les idees i buscar solucions de consens, que incloguin a tothom. Quan estem en grup difícilment estarem d’acord amb tot, per tant, S’HA DE NEGOCIAR. I en aquest context, fer això és més important que el fet que cadascú se surti amb la seva.” No es tracta que guanyi el millor, sinó de fer el que sigui millor per al grup.

En un treball en equip no val prendre decisions al nostre aire i treballar sense tenir en compte la resta del grup. El millor és definir bé els objectius i que puguem anar posant en comú el que fem, per rectificar-ho o donar-hi el vistiplau.

COOPERAR

Com dèiem, tots formem part d’una podem aportar a l’equip.
-Som bons ordenant idees? Podem aportar una bona base per a fer el guió del treball.
-Som bons dibuixant o tenim una vena artística? Podem aportar la part gràfica del treball (mapes, gràfics, il·lustracions, fotos…).
Cadascú pot treballar, doncs, allò en què es vegi més capaç. Ens pot anar molt bé repartir les feines en funció d’això. I si veiem que algú del grup no es veu amb cor en cap dels aspectes? Doncs és feina de tot el grup donar-li un cop de mà i ajudar-lo perquè pugui aportar el millor d’ell.

Objectiu: treure bona nota?

La valoració del professor és important, però no és l’únic objectiu d’un treball en grup! Pel camí aprendrem moltes coses de les quals, potser d’entrada, no veurem la utilitat però que a la llarga (i a la curta!) ens ajudaran a madurar, relacionar-nos i tractar amb les persones. Com diu el nostre psicòleg, “els beneficis de treballar en equip són múltiples: aprenem a col·laborar, a compenetrar-nos, a tenir confiança en els altres i en nosaltres mateixos, a donar suport i ajudar, a compartir, a fer i acceptar crítiques, a tenir empatia –saber-nos posar al lloc dels altres–, a ser flexibles, a adaptar-nos, a intercanviar experiències, coneixements, idees i emocions, a lluitar per objectius comuns i compartits, a escoltar, a respectar”. Fantàstic, oi? Què, som-hi?

Text: EUGÈNIA MORER
Il·lustració: CARLES ARBAT