Quan arriba la tardor, a l’escola Martí Poch aprenem a ballar sardanes. Els més menuts, puntegem; quan ja som una mica més grans fem els passos curts i més endavant ja practiquem els llargs. Enguany també hem fet una sardana curta o antiga i hi ha anys que ens atrevim amb una sardana de punts lliures.

La sardana és un bon recurs per a enfortir el sentit de grup, per a treballar el el ritme, la lateralitat, la coordinació, o aspectes culturals que ens són propis.

Aquest octubre la sardana ens ha vingut acompanyada d’un altre destacat element de la nostra cultura popular: els diables. Hem dirigit la mirada cap a la colla espluguina que acaba de celebrar els 25 anys. En aquesta línia, hem repassat un xic la seva història; hem llegit els reportatges i entrevistes publicades en aquesta mateixa revista; hem vist el bestiari espluguí; amb els més xics hem parlat de la por que ens pot fer el foc o el soroll dels petards; hem tractat les precaucions necessàries quan un va a un correfoc,…

Destaquem també la presentació que han ofert els companys de sisè als de cicle inicial sobre aquest tema; la xerrada en format d’entrevista que van oferir els pares i mares fundadors de la colla, als nens i nenes de cicle mitjà, on van exposar les vivències i records de les primeres etapes de l’entitat; el taller de percussió del Carlos Guerrero, cap dels tambors de la colla, als nens i nenes de cicle superior.

En la festa final vam tenir el caliu i la companyia de molts pares i mares, avis i amics.

Moltes felicitats a la Colla de Diables de l’Espluga; moltes gràcies a tots els col·laboradors i fins l’any vinent, sardanistes!!