Des de fa temps el pati de l’escola ha estat un lloc on les intervencions que s’hi han realitzat giren entorn de la seva millora i modernització. Les diferent juntes de l’AMPA i l’Ajuntament hi han intervingut per tal de deixar-lo en les condicions de seguretat pertinents i per donar resposta a les necessitats dels infants .
Any rere any hi ha modificacions, fa pocs dies es plantava un nou aurò per substituir el que s’havia mort.
Des del centre ens hem qëstionat pels interessos que l’alumnat té sobre l’esbarjo, i la pregunta de per què serveix anar al pati sol ser:
- Divertir-se, jugar i passar-ho bé
- Per descansar i tranquil·litzar-se
- Per esmorzar
- Per xerrar
Però el pati també és concebut com un espai de conflicte pels problemes que s’hi produeixen. Quan la pilota desapareix, les activitats canvien, es diversifiquen, igual que els tipus de relacions que s’estableixen. L’omnipresent joc del futbol fa invisibles la resta d’activitats.
Per un costat, hi ha l’obligació, per llei, de disposar d’una pista amb porteries i línies de futbol, que se sol usar com a pati; i per un altre, ens trobem amb el fet que com la majoria de centres, oferim als nostres infants pilotes de futbol, bàsquet… (de goma o escuma), sovint una per grup classe als alumnes de Primària.
La pista poliesportiva vermella de l’escola Martí Poch esdevé l’espai central en la majoria de patis i és sobre la que més intervencions es realitzen. Fonamentalment, s’ha ordenat l’ocupació “natural” que es regeix pels factors d’edat . Per contra, la pista poliesportiva grisa, està a disposició de la resta d’alumnat per tal que hi practiqui altres tipus de jocs: bàsquet i jocs tradicionals com saltar a corda, la xarranca …
Des del curs 2011-2012 desenvolupem un projecte d’intervenció sobre l’ús del nostre pati directament vinculat al joc, on els alumnes de cicle superior en són els directors. Aquest projecte el vam batejar com a DIVERTIPATI.
L’activitat va nèixer de mans dels mestres d’educació física i l’objectiu principal és que l’alumnat practiqui altres tipus de jocs a través dels seus companys a l’hora de l’esbarjo. Per aquest motiu, els alumnes més grans de l’escola es disposen per diferents llocs del pati per a realitzar els jocs que ells mateixos han preparat o inventat. Per a donar a conèixer l’activitat es fa difusió de la mateixa per totes les classes del centre, són els propis alumnes de CS que es reparteixen les diferents aules i els expliquen quins jocs es realitzaran durant aquell mes. També hi ha el calenari de jocs i el nom dels responsables a la cartellera del Racó de l’esport. I per fer-ho més evident encara, els alumnes encarregats de l’activitat aquell dia, porten una roba identificativa al llarg de l’estona de joc.
Les activitats que tenen més èxit són les que impliquen la corda, la pilota tova, jocs de punteria i els escacs; tot i que cada vegada més, els jocs reciclats elaborats pels propis alumnes són una font d’atracció pels infants de l’escola.
Aquesta experiència educativa amb el pati com a escenari d’intervenció fa que ens plantegem els següents aspectes:
- La transformació del pati com a eina per a la millora de la tasca educativa. Un entorn d’aprenentatge.
- La utilització d’elements i materials específicament dissenyats per al desenvolupament de jocs i activitats lúdiques en entorns exteriors d’aprenentatge.
- Establim una organització i una planificació durant l’estona de pati per transmetre uns valors concrets de convivència, cooperació, respecte, tolerància, treball en equip, etc.
- Potenciem el protagonisme de l’alumnat de cicle superior per animar-lo a participar en les decisions que afecten aquest espai, que és el seu àmbit per excel·lència (responsabilitat), on es produeixen més relacions (respecte) i on disposen de més llibertat (autonomia).
- Transformem el pati a partir de la participació de tota la comunitat educativa i sobretot dels interessos dels infants i els docents. L’objectiu no és tant el canvi del pati, sinó el canvi en la cultura dels jocs i del moment del pati.
Totes aquestes mirades han tingut un denominador comú: el joc, com a concepte i actitud.
Com a conclusió destaquem que: perquè existeixi realment un joc lliure enriquidor cal crear les condicions tant pel que fa a l’espai i la particular disposició dels objectes, com pel que fa a l’actitud vital dels companys més propers als infants.
- Potenciar el joc lliure significa facilitar estímuls per incentivar la creativitat, autonomia, defenses a la frustració, resolució positiva de conflictes, etc. Tot allò que facilita i necessita el joc. En definitiva, idear tècniques i recursos per desenvolupar la capacitat de jugar i no només fabricar llistes de prohibicions.
- Desfer mites: la intencionalitat educativa no significa exclusivament la intervenció directa, ni la participació en els jocs dels infants porta a la pèrdua d’autoritat o intromissió.
- El joc lliure no és sinònim de deixar fer ni d’inhibició de la tasca educativa. No es tracta de dirigir en tot moment les activitats dels infants al pati, sinó d’ampliar el ventall de possibilitats i anar deixant que aflori l’autonomia i iniciativa de l’alumnat en la tria i pràctica de les activitats al pati; cal entendre que aquest és un procés que s’aprèn i que les primeres fases signifiquen acompanyament i maximització de l’oferta.
- A partir de l’observació del que passa al pati i del que succeeix quan els infants s’agrupen de manera mixta, de quan s’intervé, quan es modifiquen petits recursos, etc., es poden treure les pautes per reflexionar sobre la intervenció i dotació d’aquesta amb intencionalitat educativa, incidint en les desigualtats de sexe, l’origen sociocultural, la pobresa de reportori lúdic, l’esperit creatiu, etc.
Els patis de les escoles: espais d’oportunitats de la Fundació Bofill va ser l’estudi de referència per a la realització d’aquest projecte, així com el diàleg i les conclusions que el claustre i els propis alumnes de cicle superior han aportat al professorat implicat en l’experiència al llarg d’aquests cursos.