Escola L'Espígol
El dia a dia de la nostra petita gran escola
Manualitats: Pare Noel.
415 anys
Hem fet un pare Noel on la barba era la pròpia mà de cada nen. Un cop acabada l’activitat la senyoreta els ha fet amb maquillatge un pare Noel, no sabeu el contents que estaven!
 |
 |
| Free photo slideshow generated with Smilebox |
Psicomotricitat a l’Ombra.
215 anys
DESCRIPCIÓ: en un primer moment, deixarem espai als infants perquè experimentin de forma lliure amb la seva ombra i la dels altres.
A continuació començarem un treball més guiat, per tal que s’adonin de les peculiaritats de les ombres i experimentin el munt de coses que s’hi pot fer!
MATERIAL: Projector, ordinador i la imaginació dels propis alumnes.
 |
|
| Free slideshow design customized with Smilebox |
Visita a la Cooperativa: part II
315 anys
I ara…amb els de Primària!
 |
|
| This digital slideshow created with Smilebox |
VISITA A LA COOPERATIVA DE JUNCOSA!
315 anys
Us deixem el recull fotogràfic de la primera part de la sortida. El torn dels d’Educació Infantil!
 |
|
| Make your own free picture slideshow |
Papiroflèxia.
915 anys
Aquest article li dedico al mestre Miquel i tots els alumnes de cicle Mitjà i Superior per les seves grans habilitats amb PAPIROFLEXIA!
Espero que us agradi!
Diferent!
015 anys
Són els propis infants els que es senten interessats per les ombres, a partir d’experiències prèvies viscudes al carrer, al pati, en espais coberts etc, etc. Aprofitant aquest interés el divendres a psicomotricitat treballarem amb les ombres partint del propi cos, un llençol i unes llanternes. Per entrar en el tema, avui, hem visualitzat aquest conte: La Rateta que escombrava l’escaleta. Si, tots direu, es un conte que ja se’l saben,un clàssic, pero mai l’havien vist i escoltat emprant la tècnica de les OMBRES i amb un desenllaç atípic al del propi conte.
DEBAT
1215 anys
Qui no coneix el famós Facebook? A la classe de CM I CS de Juncosa vam proposar com a tema de DEBAT : és bo que els menors d’edat es posin al Facebook? Els arguments a favor i en contra van ser força sòlids. La tasca més “difícil” va ser la de la moderadora, jejeje! 🙂
En aquest vídeo podreu veure una petita mostra de l’activitat.
Una cançoneta pel nostre ninot de neu.
415 anys
Vam conèixer la historia del ninot de neu a traves d’un conte, en vam fer un mural i ara estem aprenent aquesta cançoneta.
L’Ariadna fa 6 anys!
615 anys
Aquest dissabte l’Ariadna ha disfrutat del seu sisé aniversari, i avui dilluns ho ha volgut compartir amb tots nosaltres. Felicitats!
L’Ainara ens fa 5 anys!!!!!!!!!!!
1015 anys
El divendres era el dia del seu aniversari, i un dia com aquest, se’ns va posar malalteta, avui ja estas amb nosaltres, tan riallera com sempre i per això avui des del bloc et desitgem uns feliços 5 anyets. Un petonas bonica!
Caçadors de bolets?
515 anys
Ara que ja hem acabat el projecte de la tardor us deixem uns bolets no hem hagut d’anar al bosc a collir-los, només hem necessitat uns envasos on a les botigues hi tenen les pomes, pintura vermella i marró, purpurina i uns gomets de color groc.
Quina sorpresa!
215 anys
El biel ens ha explicat que aquest cap de setmana el seu padrí li ha regalat un cèrvolet i ben ràpid ha pensat que era el Rudolf que hem treballat a l’escola!
A tots nosaltres ens l’ha volgut ensenyar, no sabeu els moviments i la cantarella que ens fa aquest petit cervol!
Psicomotricitat: avui…amb els cercles!
1815 anys
Així començem les classes de psicomotricitat els més petits cada divendres per després començar la sessió!
Es reparteix un cercle a cada nen i deixem
un temps per jugar lliurement amb ell per tota la sala.
Representem situacions, per exemple:
1. Agafem el nostre cotxe i el conduïm cap endavant.
Cadascú amb un pneumàtic.
2. Ara ho fem cap enrera.
3. Anem a l’autopista conduïm de pressa.
4. Anem per la ciutat i conduïm a poc a poc.
5. Mala sort! Hem punxat i em porto el pneumàtic rodant cap al taller.
6. L’arreglem i ens el posem com si fos un salvavides.
7. RELLEUS. Portant el cercle dintre a l’alçada de la cintura.
8. Qui és capaç de llançar el cercle rodant?
9. I d’altres maneres que no sigui rodant?
10. Arrosseguem el cercle amb els peus.
11. Amb el fre de mà, impedeixo que avanci el cotxe del meu company.
12. Passegem al company entre dos a mode de cavallet.
La part final ha estat de relaxació passant la pilota per les diferents parts del cos.
Sòm periodistes…
115 anys
En aquests cas, si no sabem la noticia…ens la inventem! 🙂
Pròximament us ensenyarem els resultats.
25 de novembre:Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones
015 anys
“Des de la més tendra infància i fins la mort, en el fons del cor de tot ésser humà hi ha quelcom que, espera sense defallença que se li façi be i no el mal. Això, en primer lloc, és el que és sagrat en qualsevol persona”. (Simone Weil)
Animeu el bloc amb els vostres comentaris!
215 anys
Pares, alumnes, padrins, padrines, mestres…que no costa tant…Vosaltres us passeu una bona estona i nosaltres ens motivem a continuar el bloc amb ganes! Aquest el poso jo…a que espereu la resta??? 😉
Els follets sabaters a P3 i P4
215 anys
A continuació, està el text de l’últim conte que hem explicat i visionat a l’ordinador els alumnes de P3 i P4: els follets sabaters. Hi havia una vegada un sabater que era molt pobre. No tenia diners, només tenia un trosset de pell damunt la taula per fer unes sabates. Com que estava tan trist, va pensar que ja faria les sabates demà i se’n va anar a dormir amb la seva dona.
Al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. Però quan va entrar, es va trobar que les sabates ja estaven fetes! Amb cara de sorpresa, les va mirar per tots els costats. Eren les millors sabates que havia vist mai!
– Qui ha fet aquestes sabates? – va pensar. I va cridar a la seva dona – Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
– Però què passa?
– Escolta, tu has fet aquestes sabates?
– Jo? No. Jo no sé fer sabates! Les hauràs fet tu – va dir la Maria.
– No. Ja estaven aquí quan he arribat.
En aquell moment, va passar per allí un senyor molt ric. Va entrar a la sabateria i quan va vore les sabates va dir:
– Quines sabates més boniques! Que me les puc provar?
– Clar que sí – va resprondre el sabater.
A aquell senyor li van parèixer les sabates més còmodes que s’habia posat mai. Així que li va donar el doble de diners que valien. El sabater es va quedar molt sorprés i va anar a comprar més pell per poder fer més sabates.
Aquella nit, va fer el mateix: va deixar el troç de pell damunt la taula del taller i se’n va anar a dormir.
Com cada dia, al matí següent, va sonar el despertador: riiiing! 
El sabater es va alçar del llit i se’n va anar al seu taller. I quan va entrar, es va trobar dos parells de sabates ja fets! Sorprés una altra vegada, va veure que els clients començaven a fer fila a la porta de la seva sabateria. Resulta que l’home del dia anterior ho va explicar als seus amics i ells també en volien de sabates tan boniques i còmodes. Com el sabater no tenia prou sabates per tothom, els clients van començar a cantar:
Sabater, bon sabater,
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,
les sabates m’has de fer!
les sabates, les sabates…
Sabater, bon sabater,
les sabates m’has de fer!
El sabater els va poder convèncer per a que tornessin l’un demà.
Amb els diners que va aconseguir dels dos parells de sabates, va poder comprar més pell. Cada nit la deixava a la taula del seu taller i al matí sempre es trobava totes les sabates fetes i enllestides.
Poc a poc, el sabater i la seva dona es van fer rics. Però, ell volia saber qui l’ajudava. Un dia d’hivern, va cridar:
– Mariiiia, Mariiiia! Vine, vine!
– Què passa?
– Necessito saber qui ens ajuda a fer les sabates perquè vull agrair-li tot el treball que ha fet.
– Doncs, saps què podem fer? – va dir Maria – Aquesta nit, en lloc d’anar a dormir, ens amagarem a l’armari. Deixarem un ciri encés damunt la taula del taller per poder veure qui entra per la nit.
Així ho van fer. I van tocar les dotze de la nit: dong, dong, dong… De sobte, es va obrir la porta i van entrar uns homenets molt petits, amb unes grans orelles de punta i molt mal vestits. Els follets contents, van arribar a la taula i van començar a treballar:
Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Les mans dels follets es movien molt ràpid, però a la vegada suaument. Les sabates van quedar enllestides en un tres i no res. Semblava màgia! Quan van acabar, van fer un salt i van desaparèixer. Tot el taller va quedar ben ordenat, les eines al seu lloc i les sabates ben col·locades. Semblava que no hagués passat res.
El sabater i la seva dona no s’ho podien creure. La Maria, amb llàgrimes als ulls per l’emoció, va dir:
– Gràcies als follets som rics!
– Però què podem fer per agrair-los el que han fet? – va preguntar el sabater.
– T’has fixat en com anaven vestits? Pobrets, van quasi despullats. I amb el fred que fa! Mira, demà serà Nadal. Anem a fer-los un regal. Els cosiré roba per a que estiguin ben calentets.
– Molt bona idea, Maria.
La dona del sabater es va posar a la feina de seguida. Els va cosir uns pantalons de color roig, una casaca verda, una barretina lila i uns mitjons a ratlles plens de cascabells.
A la nit de Nadal, en lloc de pell, van deixar tota la roba plegada a la taula del taller. Quina sorpresa que s’endurien els follets! El sabater i la seua dona van tornar a amagar-se a l’armari. I quan va ser mitjanit: dong, dong, dong… es va obrir la porta i van entrar el follets cantant:
Treu el fil
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
i torna a treure el fil,
estira, estira
i tap, tap, tap!
(bis)
Però, quan van arribar a la taula:
– Eh! Mira! Què és això? – va dir un d’ells.
– No és pell.
– Mireu, són pantalons! – va dir el més espavilat – Una barretina, mitjons… És roba!
Van començar a vestir-se molt contents. Tot eren riatlles, crits i cants.
– Estic guapo?
– Què calentet que estic!
– Visca, visca!
Finalment, van fer un salt i van desaparèixer. Però, no van tornar mai més. La seva feina ja estava feta… i ben feta!
Si el voleu escoltar obriu aquest enllaç!
Rudolf, el petit cérvol.
1115 anys
La senyoreta de p3 i p4 va trobar aquesta cançó amb català, els hi ha agradat molt i hem decidit aprendre-la. Els de P5 l’han escoltat aquesta tarda amb els de P3 i P4 i hem decidit que la representarem el dia que celebrarem la festa de Nadal, ja veureu quins cèrvols més divertits ho interpretaran!
Si la voleu escoltar feu un click a sota!
Canço “Rudolf el petit cérvol”
Us deixo la cançó per si la voleu aprendre o cantar!
RUDOLF EL PETIT CÉRVOL
Rudolf, el petit cérvol,
diuen que te el nas vermell,
púrpura com les brases,
tant lluent com el seu pèl.
tots els amics del cérvol,
fan riota alegrement,
no volen res d’en Rudolf,
perquè el troben diferent.
La vigília de Nadal,
Santa Claus li diu:
–
Rudolf no podries pas,
dur el trineu amb el teu nas.
ara els amics l’admiren,
i no deixen de cridar,
Rudolf el petit cérvol,
mai ningú t’oblidarà,
mai ningú t’oblidarà
Segon mural per ambientar la propera estació.
315 anys
Els alumnes de P3 i P4 aprofitant el conte que vam mirar del ninot de neu, n’hem pintat entre tots un de ben gran i hem titulat el mural: HIVERN DE COLORS. Mireu quin ninot de neu més eixerit ens ha sortit! 😉
I és gràcies a tu que..
Comentaris recents