LLegint el diari, he trobat aquest article, que crec que, juntament amb el powerpoint que hi ha penjat al bloc del Ceip Soleràs, ens acabarà de fer pensar tots una mica més…

“Tenim la sort de ser companys i amics d’un mestre d’Artesa de Segre. Durant els seus 27 anys dedicats a la docència sempre ha mostrat una plena dedicació als nens i nenes, incidint tant en la seva formació acadèmica com personal. En tot moment ha dedicat part del seu temps a escoltar-los i ajudar-los a resoldre els conflictes que han anat sorgint diàriament dins l’àmbit escolar.
Com a company, tant ara com durant l’etapa de cap d’estudis, sempre ens ha atès, aconsellat i recolzat en projectes.

De la mateixa manera els veïns d’Artesa el senten molt proper. Des que tenia 16 anys ha estat vinculat en nombroses activitats de la vida local: cofundador del moviment escolta artesenc, participació compromesa en el govern municipal (8 anys com a regidor i actualment col•laborador), i redactor de la revista local La Palanca…

I així, amb la seva condició de ciutadà implicat i mestre, el passat mes de novembre, al sortir de l’escola i veure com cinc nens es llençaven pedres, no va dubtar a intervenir per evitar que es fessin mal entre ells i als altres vianants i va obligar a un dels nens, que no obeïa, a deixar anar la pedra que duia a la mà picant-li amb el palmell de la seva.
Tots aquests fets van portar a un judici de faltes del qual va ser absolt. La sentència ha estat recorreguda per la fiscalia.

Una actuació molt estranya la del nostre company!… El seu deure com a ciutadà, mestre i persona hauria d’haver estat passar pel costat amb els ulls tancats?
És aquesta la convivència i la societat que volem?
O, com molt bé diu la jutgessa en la sentència: “El ciutadà, ja sigui mestre, advocat, metge… no té l’obligació de recriminar la conducta del menor i, en cas de perill, evitar mals majors siguin cap a la seva mateixa persona o per a la resta de ciutadans?”Indec?s