Un gos que vivia sol anava a buscar menjar per a l´hivern i el gat s´ho passava bé jugant, cantant i fent coses divertides.
Passà el gos pel costat del gat i li diu:
-Què fas?
-Jugant , que no ho veus?- el gat va contestar.
-Quan arribi l´hivern veuràs! – li diu el gos.
-Veure el què? – Li diu el gat.
-Doncs adéu!  Ja ho veuré quan arribi l´hivern –  li diu el gos.
Arriba l´hivern i …
El gat va anar a casa del gos, i li va preguntar al gos:
-Em puc quedar el que falta de dia a casa teva?
El gos s´ho va pensar i al final va dir que sí.
I el gat estava molt content, el gos li va dir que el pròxim any  s´hauria d’esforçar per ell mateix.
El gat li va dir que sí amb el cap, i així el proper any s´esforçaria per ell mateix.

Ensenyança:         “Si vols estar tranquil demà, treballa dur avui.”

Albert Prats Bagés
1CSB

Era un dia fred d’hivern en mig de l’Antàrtida, hi havia un ós polar molt traïdor i una foca.
L’ós anava caminant sobre el gel i es va topar amb la foca. L’ós es volia menjar a la foca, i la foca li va dir:
-No em mengis si us plau,faré tot el que vulguis! No em menjaràs, oi?
L’ ós li va dir:
-No, no però hauràs de fer tot el que jo et mani i si t’ atreveixes a replicar…, no en quedarà de tu ni els ossos.
I la foca quin altre remei li va quedar que fer cas a l’ós. La primera cosa que li va manar és que anés a casa d’un ós polar i que li pengés a la porta de casa un missatge dient–li que s’havia de reunir a les quatre que farien apostes de menjar.
I així va ser a les quatre en punt, ni un minut menys ni un minut més, van fer les apostes de menjar i la foca ho va perdre .
La segona cosa que li va manar va ser que és posés dins de l’aigua del oceà glacial Antàrtic i que observés el que el que hi havia. La foca li va dir que hi havia altres foques, lleons marins , peixos… L’ós li va dir que ho havia fet molt bé. I l’última cosa li va demanar és que es casses amb el primer lleó marí que passés per allà davant.
En va passar un de molt groller i la foca es va desesperar, però es va casar perquè l’ ós la deixés viure tranquil•la i no la molestés més. La foca no estimava a aquell ós marí tant groller.
Al final l ‘ós va dir a la foca:
-Com has fet tot el que jo t’ he dit ets lliure.
L’ós va reflexionar sobre el que havia fet i per això l’ós es va quedar sol.

Ensenyança: Tothom és lliure de prendre les seves decisions i ningú li ha de dir com ha de ser  la seva vida. Cadascú  és responsable d’ell mateix i les accions que faci té les seves conseqüències al llarg de la vida.

Ada Ballesteros Martí         1CSB

En un equip de futbol  d’animals que es deia Barça hi  havia un jugador anomenat Messi i un altre anomenat Munir.
En Messi tenia molts trofeus i es burlava d’en Munir que ja tenia 18 anys i no en tenia cap.
Van anar passant els anys, en Messi ja estava retirat i en Munir tenia molts més trofeus que en Messi. En Munir va agafar  fama mundial. A la Champions va aconseguir el rècord de gols superant a Messi i fins i tot va aconseguir més pilotes d’or que Messi.
Un dia, quan ja tots dos eren massa grans per jugar a futbol, es van trobar en un partit del Barça. Es van saludar i en Messi  va demanar perdó a en Munir per haver-se burlat d’ell. Al llarg de la seva vida jugant a futbol havia aconseguit més trofeus que ell.
Ensenyança: ’’No te’n burlis de la gent perquè amb el temps etpoden guanyar’’

Isaac Sediki 1CSA

Una tarda d’estiu, un gos que es deia Redy va anar a fer una cursa important. Van donar el tret de sortida i tots els cotxes van sortir molt ràpids, menys el de Redy que anava molt poc a poc.
Al cap d’una estona, va veure un conillet que es queixava:
– Ai, ai!! La meva poteta!
Redy li va preguntar:
– Què t’ha passat?
El conillet li va dir que un cotxe li havia aixafat la pota.
Redy el va curar i el conillet li va donar les gràcies i li va dir que marxés de seguida perquè sinó no guanyaria la cursa. Redy li va dir que era més important curar-li la pota que guanyar la cursa.
Quan Redy va voler ficar el cotxe en marxa, no s’engegava. Llavors va aparèixer un mag que havia vist el que havia passat i li va donar una benzina màgica perquè s’ho mereixia.
Quan va engegar el cotxe, va començar a volar i va avançar a tots els cotxes fins a la meta. Va guanyar la cursa i la copa.

Ensenyança: “La bondat sempre s’emporta el millor premi”

Victor Miguel Montornés 1CSA

Una vegada, en un bosc, hi havia una guineu i un gat petit. Quan tots dos estaven passejant tranquil•lament es van trobar i la guineu va dir al gat:
– Què tal si fem una cursa?
– D’acord, vinga, comencem! – va contestar el gat.
– 1…2…3…Ja! – van cridar tots dos.
El gatet va arrencar a córrer però la guineu no tenia pressa, estava tota convençuda de que seria ella la guanyadora.
La guineu el va avançar però… al final va guanyar el gatet!
La guineu li va dir:
– Molt bé! Has guanyat! I com que has guanyat et mereixes venir a casa meva a berenar i si vols pots quedar-te a dormir.- li va dir la guineu.
El gatet va respondre:
– D’acord, no tinc casa i em fas un gran favor.
Mentre berenaven van plantejar-se de quedar un dia per a ajudar al gatet a trobar casa.
Va passar un temps i quan es van trobar ja tenia casa, el gatet no va necessitar l’ajuda de la guineu, es va espavilar tot sol.

Ensenyança: “ Si t’esforces aconsegueixes el que et proposes”

Ainhoa Giral 1CSA

Una bonica tarda d’estiu, un llop molt babau es va trobar amb una rabosa més intel•ligent que ell i li va dir:
– Rabosa, vine què et vull menjar!
La rabosa, sense espantar-se, li va contestar:
– D’acord, menja’m, menja’m!
– Ho dius de veritat?- li va dir el llop tot sorprès.
– Sí, sí, ja em pots menjar! Però abans deixa’m anar a beure aigua a aquell riu del costat – li va demanar la rabosa.
– D’acord- va dir el llop.
La rabosa va marxar a poc a poc, es va aturar al riu tranquil•lament i en veure al llop despistat va arrencar a córrer.
Al cap d’una bona estona, quan la rabosa ja era lluny, el llop es va adonar de que la rabosa era més petita que ell però més intel•ligent, li havia pres el pèl.
Ensenyança: ’’Moltes vegades l’astúcia és més important que la força’’

Sira Bagés Jornet 1CSA

Hi havia una vegada, fa molts i molts anys, un bosc on hi habitaven molts animals i una nena petita més o menys de set anys. Era pèl-roja, molt simpàtica i vivia en una caseta amb la seva família.
Un dia, els seus pares es van morir i el seu germà gran se’n va anar de casa. La nena es va quedar sola i, quan encara no ho havia superat, li va passar una cosa molt estranya: podia parlar amb els animals. Es sentia contenta per aquest fet però, tot i així, continuava estant trista.
Una tarda, hi va haver una ventada molt forta mentre la nena estava amb els animals i va anar corrents cap a una cova on s’amagaven tots ells.
Quan va passar la ventada, la nena va anar cap a casa però la va trobar desfeta. Tota trista, va anar altre cop cap a la cova i va preguntar als animals si la podien ajudar.
Als animals els havia passat el mateix que a la nena: s’havien quedat sense refugi.
Tots es van ajudar mútuament i al final tots es van posar contents fins i tot la nena.

Ensenyança: “En els moments difícils, és molt important l’amistat”

Roser Castellví Carranza     1CSA

Una vegada un conill i un esquirol estaven passejant pel bosc i van xocar. L’esquirol va preguntar al conill:
– D’on vens?
El conill li va respondre:
– Vaig a buscar-me una casa que no en tinc i aviat començarà l’hivern.
L’esquirol li va dir:
– Si vols pots passar l’hivern a casa meva.
El conill, tot content, va contestar:
-D’acord, gràcies! Anem tirant cap a casa teva!
Quan feia uns quants dies que vivien junts, l’esquirol li va proposar:
– Ja que estàs a casa meva, podries ajudar-me a arreglar la teulada. Està una mica vella, hi ha algun forat i si plou o neva ens mullarem.
El conill li va respondre:
-No, això és casa teva. Jo no penso ajudar-te!
L’esquirol va començar a arreglar-la tot sol fins que ho va acabar.
Un dia, el conill li va demanar molt descarat:
– Esquirol! Vine i porta’m cereals!
Aquest li va contestar tot enfadat:
– No sóc la teva xaxa! Si en vols agafa-ho tu i encara gràcies.
– Si home- li va contestar el conill.- Això és casa teva i jo no vull agafar res.
L’esquirol, tip del conill, li va dir que sortís un moment a fora. Quan va sortir li va tancar la porta.

Ensenyança: “ Si ajudes als altres, ells t’ajudaran a tu”
Judith Sabate 1CSA