Els dies 18,19 i 20 d’octubre del 2014, set alumnes de 2CS (Izan, Anna, Mireia Llop, Mario, Gisèle, Rut i Chaymae) vam anar a fer enquestes a la gent (majors de 15 anys) del poble de Flix sobre la pobresa al món. Entre tots vam fer un total de 76 enquestes.
Ens vam repartir pels carrers fent enquestes. Quan vam acabar-les de fer totes vam entregar-ho a classe, vam fer el recompte, els tants per cent, els gràfics i vam treure’n les conclusions. Ha estat una feina que ens ha portat bastants dies de treball.
Nosaltres hem triat aquest tema perquè trobem que s’hauria d’arreglar. Volíem saber que en pensava la gent d’això, si ho volien arreglar o els donava igual. També, perquè és un tema que surt sovint per la TV i trobem que és molt interessant.
Resultats obtinguts i conclusions sobre cada pregunta:
Tothom sap que Àfrica és un continent molt pobre i que se n’han assabentat de diverses maneres.
Gairebé tothom vol que els governs ajudin molt més a la gent pobra.
La gent creu que els països rics haurien de mostrar-se més solidaris amb la gent pobra i ajudar-los més econòmicament.
No només els governs haurien d’ajudar la gent pobra, sinó que tots hauríem de fer-ho és el que pensa la gent de manera majoritària.
Solament una de cada tres persones està disposada a apadrinar un nen/nena del tercer món.
A la majoria de les persones no els agradaria anar a altres països a ajudar la gent pobra.
Valoració final, nosaltres mateixos sobre aquest treball pensem el següent:
Aquest treball d’anar preguntant a la gent per Flix ha sigut molt interessant i a la vegada divertit. M’agradaria tornar-ho a repetir!!!
Ha sigut una experiència molt bonica, ho voldria tornar a repetir! Perquè desprès saps el que pensen els altres.
M’ha agradat molt participar en aquesta experiència, ha estat molt divertida, desprès saps si la gent es solidaria o no li interessa res d’aquest tema.
Aquest treball ha sigut molt divertit, m’ha agradat molt anar pel poble a fer enquestes. Ho voldria tornar a repetir!
M’ha encantat la idea de fer l’enquesta. Espero que ho tornem a fer.
A mi m’ha agradat molt aquest treball perquè m’agrada molt fer gràfics.
Vuit alumnes de 2CS (Mireia A, Max, Alba, Joel, Remei, Humera, Marc i Pol) vam fer una enquesta sobre el procés sobiranista de Catalunya, és a dir, sobre la independència. Vam preparar les preguntes i les possibles respostes a la classe. Entre tots vam passar un total de 110 enquestes, encara que van haver 7 persones que no van voler respondre. La vam passar pel poble de Flix a gent major de 18 anys.
Nosaltres els hi llegíem les preguntes, després la persona ho contestava al seu full i tot seguit agraíem la seva col·laboració. A l’arribar a casa cadascú va fer el seu recompte i a classe vam calcular els totals, els tants per cent, vam dibuixar els gràfics i, finalment, vam treure les conclusions.
Vam triar aquest tema perquè és molt actual i volíem saber l’opinió de la gent del poble de Flix.
Resultats obtinguts i conclusions sobre els mateixos:
Solament una persona de cada cinc van anar a la manifestació de la V. Però a la meitat restant de la gent l’hi hauria agradat anar-hi.
La majoria de gent creu que Catalunya serà independent d’Espanya.
9 persones de cada 10 voldrien que Catalunya fos independent d’Espanya.
9 persones de cada 10 aniran a votar el 9 de novembre per donar la seva opinió sobre la independència de Catalunya.
El govern d’Espanya ho fa malament quan no deixa votar als catalans ho pensen 3 de cada 4 persones.
Gairebé tothom coneix gent que vulgui ser independent.
Gairebé tothom coneix a algú que no vol ser independent.
Valoració dels mateixos alumnes sobre el treball elaborat:
A mi m’ha agradat molt fer el treball de les enquestes de Catalunya sobiranista.
M’ha agradat molt fer aquesta enquesta per saber l’opinió de la gent de Flix sobre aquest tema.
Va ser molt divertit veure com tothom volia participar (em van faltar fulls). Ningú em va dir que no. M´ha agradat molt fer aquesta enquesta perquè tothom està molt preocupat pel futur de Catalunya.
Aquest treball a mi m’ha agradat fer-lo perquè era molt divertit anar pel carrer demanant a la gent si ens la podia contestar, si pogués canviar alguna cosa, seria que es fessin grups repartint la feina: uns per fer les preguntes de les enquestes i que vagin pel carrer demanant que la gent els contesti, els altres que facin el recompte i els altres que facin l’article.
A mi aquest treball m’ha agradat molt perquè sabem la opinió de la gent sobre el procés sobiranista de Catalunya, sabem que en pensen, que els hi agradaria que fessin… També em va agradar fer-lo perquè es un treball molt divertit. M’agradaria tornar-lo a fer.
A mi m’ha agradat fer la enquesta i en vull fer més.
A la primera reunió de delegats que es va realitzar tres setmanes abans del dia de la castanyada es va triar per votació la cançó del ball modern que es realitzaria el dia de la festa. La cançó elegida va ser: “Music de carrer, Txarango”.
Dos setmanes abans de l’esperada festa els alumnes de sisè assajàvem tots els patis al gimnàs. Quan el ball ja el teníem dominat vam començar a ensenyar-lo a la resta d’alumnes del col·legi. El motiu pel qual els alumnes de sisè preparem el ball és que es tracta d’una tradició que els alumnes de l’últim any preparem la festa.
Les emocions estaven a flor de pell, perquè ensenyar als petits és molt bonic i emocionant, també perquè estem a punt d’acabar una etapa de la nostra vida, plena de records i emocions que ens fan feliços.
A les hores de tutoria, tots els companys de classe ens vam distribuir els papers de com volíem anar disfressats a la recollida de castanyes a la residència d’avis, a l’escola bressol i a l’escola. Vam elegir qui volia ser monstre o castanyera. La primera elecció va quedar força des equilibrada, però ja a la segona, la cosa va quedar més equitativa.
Els qui van voler ser monstres, el seu paper era de fer por i els que van triar ser castanyeres, el que feien era recollir les castanyes dels avis, dels nens petits i dels alumnes de l’escola.
Els sentiments van ser contradictoris, és a dir, per una part estàvem contents de fer nostra la festa de la castanayada i per l’altra part tristos, perquè és la primera i última castanyada que preparem.
El dia 30 d’octubre de 2014, a les 10:30 del matí´, tots els alumnes de 2CS ens vam vestir de monstres i castanyeres, vam baixar la costa del poble, a les 10:40 vam entrar a l’escola bressol, els monstres van deixar les caretes a fora perquè als nens petits els hi feien por, els professors ens va dir que no féssim moviments bruscos perquè no s’espantessin i no ploressin
.
Tots els nens només entrar ens van mirar, alguns van començar a plorar però els altres ens van deixar moltes castanyes als cistells.
Portaven un mocador al cap i estaven molt guapets. Tot i així hi havia molts d’ells que ens coneixen però disfressats no.
A les 11 del matí vam entrar a la residència d’avis ens vam trobar a un avi assegut al sofà i vam parlar amb ell. Joan-Ramon, el director, ens va preguntar com es deia la mare de Marc un dels fisioterapeutes de la residència, nosaltres vam dir que era el fill de la mestra de l’escola Maria José. També vam anar a fer una visita imprevista a la directora.
Només entrar estaven tots els avis i àvies asseguts mirant-nos. Primer vam tocar la cançó del ball de la Castanya amb el flabiol i després vam ballar la cançó moderna “Músic de Carrer” de Txarango. Mentre ballàvem una àvia que tenía alzheimer se’ns va unir a ballar el ball. Quan es va acabar el ball un àvi ens va posar totes les castanyes als cistells de les castanyeres. Ens van fer aplaudiments, ens vam acomiadar d’ells i vam marxar. Esperem que els avis estiguin bé perquè nosaltres al cap d’uns anys també serem gent gran.
Desprès vam sortir a fora i ens vam fer un parell de fotografies, alguna també amb els treballadors de la residència.
Vam esmorzar al pati mentre els altres nens feien classe. Després vam anar per totes les classes de l’escola. Mentres espantàvem a pàrvuls Joan-Ramon va dir que encara no havíem arribat i alguns mestres van anar trucant a les portes per espantar els nens de 1r a 5è. A pàrvuls els nens que volien veure als monstres van sortir al pati. Alguns nens ploraven, pero altres no. Quan entraven les castanyeres els nens cantaven cançons sobre la castanyada.
Quan vam acabar a pàrvuls vam pujar a les classes de primària, es tractava de fer una mica de por i recollir les castanyes. Quan havien d’entrar els monstres Sebastià picava a la porta, al moment en que entraven les castanyeres els nens cridaven: “castanyeres, castanyeres”.
Ens ho vam passar molt bè, quan es va acabar el matí ens vam quedar amb moltes ganes de tornar-ho a repetir.Ja per la tarda, a l’escola, primer de tot vam tocar amb els flabiols la cançó “El ball de la Castanya.” Estàvem tots una mica nerviosos perquè havíem de tocar sols davant de tota l’escola i els familiars.
Després tots els alumnes de tota l’escola vam ballar “El Ball de la castanya”
Mentrestant els pares de l’Ampa anàven torrant les castanyes per menjar-nos-les després.
A continuació cada classe va ballar “l’entrada del ball de gitanes”, cada grup amb la seva coreografia que havia preparat. En començar estàvem neguitosos però després ens vam sentir molt còmodes ballant davant de la gent flixanca. Molta gent aplaudia des de les grades al ritme de la música mentre els petits ballaven. Joan-Ramon feia de “Speacker” i animava a la gent que ballava.
Abans de continuar la festa calia recuperar les forces, tots a menjar castanyes. Mentre menjàvem castanyes ens pintàvem amb les brases que quedaven a les capses i escoltàvem música.
També vam ballar Cola Song, Txarango, Tremor i altres.
Ens vam sentir contents perquè ens ho passàvem molt bé, però també tristos perquè no ho tornaríem a fer més. Va ser la última festa de la castanyada però la més divertida! Quina tarda més divertida que vam passar! Joan-Ramon ens va dir que havíem estat els alumnes que ho havíem fet millor fins ara.
Per editar aquest article vam escriure tots els alumnes en un únic document del Drive de Google. Per grups vam arreglar el que havíem escrit i vam triar imatges, sons i vídeos que nosaltres mateixos havíem gravat i que el mestre va penjar.
Nosaltres, els de la classe de 6è de Cicle Superior de Flix, hem estat jugant a un joc que es diu Botlogic. Ho vam fer el dia 14 d’Octubre de 2014, a les 09:00 del matí, li vam dedicar una hora de la classe de matemàtiques, però 25 minuts de joc real.
Aquest joc esta al Edu365, a la carpeta Imagina, el joc Botlogic. Una vegada a l’índex del joc has de ficar que ets un jugador, desprès has de ficar els anys que tu tens de 0-3, 4-8, 9-12, 13-18 i 19 anys o més. I una vegada ficat tot això cliques “a jugar ara“. També pots entrar al joc a través d’aquest enllaç:
http://botlogic.us/play
Ell joc consisteix en que un robot ha d’arribar a casa seva o agafar energia per passar de nivell. Per jugar, al costat de la pantalla del joc hi ha unes fletxes que indiquen la direcció: amunt, avall, a la dreta i a l’esquerra. Per complicar el joc hi ha unes corrents elèctriques, si el robot hi passa pel damunt s’enrampa, per desactivar-les es necessita prémer un botó de color vermell. També hi ha un llapis que serveix per ajuntar corrents elèctriques. Hi ha 20 nivells o pantalles a superar.
Vam realitzar aquest joc perquè era la setmana mundial del code week (programació), i per veure que un aparell electrònic no pot anar sol sense cap codi o sense que un programa fet per humans el controli. El codi week és la setmana dedicada al codi i als programadors que fan possible que els humans i les màquines s’entenguin.
Per saber-ne més consulta la pàgina:
http://www.xtec.cat/web/centres/celebracions/2014/codeweek
Hem obtingut els següents resultats:
La mitjana dels nivells que els alumnes de 6è va ser de 13 sobre 20.
Els nivells als que ha arribat més gent han sigut el 12 i el 14.
La mitjana de tota la classe de punts obtinguts ha sigut 45.485, per esbrinar la mitjana hem sumat tots els resultats i el hem dividit per 15 (tots els alumnes de la classe).
Han superat més pantalles de mitjana els nois que les noies perquè els nois tenen més estratègia amb el joc. La mitjana dels nois ha estat 14 i les noies 13, solament una pantalla de diferència.
Us aconsellem que jugueu a jocs així perquè són divertits, fàcils i alhora molt enginyós però s’ha de pensar. Per jugar-hi molt bé has d’utilitzar molta estratègia.
