Carta a les famílies.
A qualsevol família, quan les coses pinten magres, retallem allò que considerem més superflu. A la nostra família, quan alguna cosa o algú posa en perill allò que per nosaltres és important, ens hi oposem amb tota la nostra rauxa.
No discutirem que al nostre País les coses pinten magres, que cal estrènyer-se el cinturó –mentre en quedi-, cal retallar i, tothom sap que s’està retallant. Tenint en compte les reflexions anteriors, quina consideració se li està donant a l’ensenyament del nostre País?
En el nostre cas, deixant de banda les retallades dels sous dels mestres i de les mestres, amb les quals fins i tot podríem estar d’acord, si servís per mantenir o generar llocs de treball, en lloc de pagar sous milionaris a… poseu-hi els noms que tothom sap, abonar interessos d’un deute amb el qual no hem tingut res a veure i el bla bla bla que tothom sap. Bé, repetim, deixant de banda aquestes retallades, retallades que també evidencien el valor que es dóna a la nostra professió, la nostra escola ha passat de cobrar 7000€ de despeses de funcionament a cobrar-ne 4000€. Sort en tenim que llum, calefacció, neteja i manteniment van a càrrec de l’Ajuntament, sinó, possiblement estaríem fent aigües tal i com està passant a molts instituts, perquè ells sí que s’ho han de pagar tot de la partida retallada que els dóna el Departament.
Amb els diners encara s’hi pot fer més o menys, però amb les malalties, si toca, toca i aquí ja ens ha tocat viure-ho. Enguany la grip s’ha estacionat i ben estacionada a la nostra escola i, com que si no et donen una baixa superior a 10 dies no t’envien substitut o substituta, ens les hem hagut d’empatollar com hem pogut: ajuntant grups, deixant de fer atencions individualitzades, suports, desfent desdoblaments, desviant hores de dedicació a preparació de classes… és a dir, desmuntant una organització que té per finalitats millorar l’atenció de l’alumnat, augmentar la qualitat de l’ensenyament i lluitar contra el fracàs escolar. Qui n’està atent o atenta al que passa a l’escola se n’haurà adonat. Així ha estat que, a banda del que hem explicat, com si es tractés i, potser s’hi tracta, d’un país del Tercer Món, mig engripats i atrotinats hem hagut de tornar a classe i, més d’un cop, l’acte de valentia ens ha suposat tornar a recaure al segon dia.
Pel que fa al curs vinent ja han anunciat la retallada d’ hores dedicades a coordinació, preparació de classes… bé, enguany ja n’havien retallat. A veure, aquestes hores fan o no fan falta? És difícil explicar que tan aviat fan tanta falta com l’aire que respirem, com que de sobte, ja no fan falta. Potser el fracàs escolar no està tant en la lectura com volen atribuir a l’escola, com en la inoperància de les nostres polítiques educatives que, evidentment, necessiten millorar molt i durar.
Un últim apunt dels molts que podríem comentar: pujada de taxes universitàries. Qui més qui menys voldria uns estudis superiors per al seu fill o la seva filla. Actualment els estudis superiors estant deixant de ser un dret per convertir-se en un privilegi.
Per tot això i més, arreu del País ensenyants, alumnes i pares han iniciat accions de protesta. Les escoles públiques de la nostra comarca hem acordat:
• Informar les famílies.
• Col•locar el logo del No a les retallades als nostres blocs i pàgines web.
• Penjar pancartes a les fatxades de les escoles.
• Anar a l’escola tots els dimecres amb una samarreta groga.
Des d’aquestes línies us invitem a que us uníssiu a la nostra protesta, que és la vostra, i que cada dimecres, acompanyants i canalla vinguin a l’escola de groc ja sigui amb una samarreta, una camisa, un mocador, un distintiu… fem que el groc digui Prou!
Claustre de mestres de l’Escola Enric Grau Fontseré de Flix
Altres enllaços d’interès:
A la comarca:
D’altres comarques:
Aitana és una nena de 9 anys. Va néixer amb una cardiopatia congènita, per salvar la seva vida li han de fer un trasplantament a l’Hospital “Children’s Hospital Boston” (U.S.A) perquè aquest tipus de intervencions es molt perillós fer-les al nostre estat.