Definició, origen i importància

• Estudia la llengua des del punt de vista social, és a dir, l’ús que la societat fa de la llengua.
• Neix als anys 50 del segle passat als EEUU com a conseqüència de la seva diversitat lingüística i cltural

Fergusson : bilingüisme i diglòssia

• Classifica les societat on hi ha llengües en contacte en funció de dos conceptes el bilingüisme i la diglòssia.
• El bilingüisme s’aplica a les persones. És bilingüe qui parla amb una facilitat semblant dues llengües
• la diglòssia s’aplica a les societats. Hi ha diglòsia quan una llengua s’utilitza a nivell formal i l’altra a nivell col·loquial.
• La combinació d’aquests dos elements permet aFergusson classificar les societats on hi ha llengües en contacte en quatre grups.

Conflicte lingüístic i normalització

• Avui en dia els sociolingüistes fan servir el terme de conflicte lingüístic per plantejar el fenomen de les llengües en contacte
• Es dóna conflicte lingüístic quan en una societat una llengua domina políticament i socialment l’altra.
• Quan hi ha una situació de conflicte lingüístic es pot donar un procés de substitució lingüística o un procés de normalització lingüística.
• Quan la llengua oprimida perd àmbits d’ús i parlants s’inicia un procés de substitució lingüística que acaba amb la desaparició de la llengua oprimida.
• La normalització lingúística és el procés de recuperació de la llengua oprimida que guanya àmbits d’ús i parlants.
• La normalització lingüística té dos aspectes la codificació (creació d’una gramàtica) i extensió de l’ús social.

Els registres

• La sociolingüística també estudia els registres que és la utilització de la llengua en funció del context social.