Història de la llengua: 08 El segle XX

(Una vegada més comprovem la relacióentre la situació històrica i política i la lingüística)

Tres etapes:

  • fins l’any 1939: normalització institucional i lingüística
  • 1939-1977 (franquisme): supressió institucions i persecució lingüística.
  • 1977 ara: normalització institucional i lingüística

1. Recuperació de les institucions: Mancomunitat i Generalitat

  • Mancomunitat de Catalunya (1914-1925). Tot i que havia de tenir funcions purament administratives, i les seves competències no anaven més enllà de les de les diputacions provincials, va adquirir una gran importància política: representava el primer reconeixement per part de l’estat espanyol de la personalitat i de la unitat territorial de Catalunya des del 1714. Estava integrada per una assemblea que aplegava els noranta-sis diputats de Catalunya a les Corts espanyoles, i pel Consell, format per vuit consellers i el President. La seva acció política va estar regida pel consens entre les diferents orientacions presents, fossin o no catalanistes. Va ser presidida per Enric Prat de la Riba (19141917) i després per Josep Puig i Cadafalch (19171925), tots dos de la Lliga Regionalista, i va dur a terme una important tasca de creació d’infraestructures de camins i ports, obres hidràuliques, ferrocarrils, telèfons, beneficència o sanitat. També va emprendre iniciatives per augmentar els rendiments agrícoles i forestals introduint millores tecnològiques, de serveis i educatives i va potenciar els ensenyaments tecnològics necessaris per a la indústria catalana.
  • Generalitat de Catalunya (1931) i Estatut d’Autonomia 1932. Les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931, suposaren la victòria dels partits d’esquerres i la implantació de la República a Espanya. A Catalunya, el recentment format partit Esquerra Republicana de Catalunya, obtingué una victòria aplastant. Este fet conduí al seu lider, Francesc Macià, a la proclamació de la República Catalana dins la Federació de Repúbliques Ibèriques i la formació del Govern de la República Catalana, presidit per ell mateix. Transcorreguts 3 dies de govern, Macià rep la visita dels ministres Fernando de los Ríos, Marcel·lí Domingo i Lluís Nicolau d’Olwer. Després d’una llarga negociació, el president acceptà la reconversió del Govern de Catalunya en el Govern de la Generalitat de Catalunya i la tramitació d’un estatut d’autonomia per a Catalunya. A banda, l’Estatut donava a la Generalitat una ampla llista d’atribucions fins llavors impensables, com foren el control de l’educació i la sanitat, i la creació d’un tribunal de justícia català. Els tràmits parlamentaris a les Corts espanyoles retallen el projecte inicial, titllant-lo d’ambiciós i excesivament pretenciós. Després del colp d’estat fallit del general Sanjurjo, les Corts generals aproven l’estatut Català (una volta aplicades les reformes al projecte inicial), i oferixen la seua ratificació per referèndum. El referèndum,celebrat al 2 d’agost de 1931, en el qual participà el 75% de la població votant, obtingué un 99% de vots afirmatius. A més, fou recolzat per més de 400.000 firmes de dones Catalanes (llavors sense dret a votar). D’esta manera, el primer estatut d’autonomia concedit a una regió espanyola fou aprovat per ampla majoría popular. L’estatut de Núria tingué una vida relativament curta; fou vigent des-de la seua aprovació fins la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1934; Més tard, quan succeí la victòria del Front Popular al 1936, l’estatut es restablegué fins l’acabament de la Guerra Civil, quan fou derogat de forma final. (Wiquipèdia)

2. l’Intitut d’Estudis Catalans i la normalització lingüística

El suport institucional s’ajunta amb la voluntat popular per iniciar un procés de normalització lingüística.

  • La creació de l’IEC (1907) i de la Secció Filològica (1911) van suposar la base institucional que va possibilitat la normalització lingüística. Pompeu Fabra jugarà un paper fonamental.
    • Normes ortogràfiques i diccionari ortogràfic (1913)
    • Gramàtica catalana (1918)
    • Diccionari (1932)
  • L’Estatut d’Autonomia del 32 també va suposar que el català tornés a ser oficial a Catalunya
  • Normes de Castelló (1932). Intel·lectuals valencians adopten les normes de l’IEC adaptades al valencià.

3. La dictadura franquista

  • La repressió no és igual de forta durant tot el franquisme:
    • 1939-1945 és la més dura, assessinats en massa sense judici i prohibició de qualsevol publicació en català. El final de la guerra mundial i la derrota dels feixismes obliga el règim a suavitzar la repressió
    • 1946- 1956 es suavitza la repressió però la presència del català és molt escassa. L’any 46 es publica el primer llibre de la postguerra,  poesies de Verdaguer amb ortotgrafia d’abans de Fabra.
    • 1956-1975 Reconeixement internacional d’Espanya, 1953 reconeixment per part del EEUU, 1956 ingrés a l’ONU. S’obren noves possibilitats a mesura que la dictadura s’afebleix també per la pressió social.
  • L’ús culte del català es manté en la clandestinitat, a l’exterior i a mida que és possible aprofitant la legalitat vigent.

4. El català sota la dictadura

  • La repressió contra el català és brutal. Es prohibeix tot ús públic de la llengua a tots els nivells i només se’n permet l’ús privat.
  • La voluntat és la mateixa que amb el Decret de Nova Planta, però l’estat al segle XIX té moltes més possibilitats de coacció: mitjans de comunicació, ensenyament obligatori, ajuntaments….

5. La transició democràtica: la recuperació de la Generalitat

6. Situació actual de la llengua catalana

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *