Història de la llengua: 05 Formació, expansió i consolidació de la llengua

Us he preparat una petita cronologia històrica perquè pugueu situar els moments més importants de la història de la llengua i a continuació teniu l’esquema de la redacció amb les idees més importants.

Cronologia Històrica.

550 ac Els grecs funden Empúries
218 ac Inici de la romanització
415 Barcelona, capital el regne dels visigots
554 Toledo, capital del regne dels visigots
712-719 Ocupació de Catalunya pels àrabs
732 Batalla de Poitiers (derrota dels àrabs)
759 Els francs ocupen el Rosselló
785 Els francs ocupen Girona
801 Els francs ocupen Barcelona (la frontera s’estabilitza 250 anys).

Segles XII i XIII expansió tres eixos: Occitània, península i Mediterrani.
Els senyors occitans són vassalls del Comte de Barcelona.

137 Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d’Aragó
1148 Conquesta de Tortosa, Lleida, Fraga i Mequinença
1153 Conquesta de Prada i Ciurana
1213 Batalla de Muret, mor Pere el Catòlic
1229 Conquesta de Mallorca
1235 Conquesta d’Eivissa
1238 Conquesta País Valencià
1323 Conquesta de Sardenya
1397 Conquesta de Sicília
1443 Conquesta de Nàpols.

Esquema i idees bàsiques de la redacció

0. Introducció

  • Des des de la Marca Hispànica s. IX fins al segle XV es produeix una important expansió territorial que comparta també l’expansió del català a nous territoris (Catalunya Nova, País Valencià, Illes….)
  • Normalització lingüística i, per tant, superació de la diglòssia llatí/català. Al s. XII la gent parla català, però la llengua escrita és el llatí. A partir d’aquí el català guanya nous àmbits d’ús i al s. XV el català és la llengua que parla la gent, la llengua de l’administració i la llengua de la literatura.

1. Fets històrics i socials rellevants d’aquest període.

  • La Marca Hispànica donarà origen a Catalunya. L’expansió dels comtats al segle XIII donarà lloc al naixement de la Corona catalano-aragonesa.
  • El pas del llatí al català és un procés lent que s’inicia al s. V, es consolida al segle IX i no té important presència escrita fins al segle XII.
  • Al segle XV podem dir que té una plena normalització lingüística.

2. Canvis socials, primers textos.

  • Amb la consolidació d’un poder polític català es consolida una nobles, primer, i una burgesia, després, que no saben llatí i necessiten escrits en la llengua pròpia.
  • Els primers textos són:
    • textos de lleis (Forum Iudicum) ja que i les noves estructures polítiques necessiten un suport legal
    • Les Homilies d’Organyà conseqüència del Concili de Tours en què l’església decideix que s’ha de predicar en vulgar.

3. L’occità: llengua dels trobadors.

  • Els primers poetes catalans escriruen en occità per tres motius:
    • la unitat política de Catalunya i Occitània.
    • Les similituds lingüístiques
    • La poesia occitana és el model de prestigi a Europa.
  • Fins que es mantingui la cort a Barcelona es mantindrà aquest fet tot i que els poetes escrieun en un provençal més acatalanat. Fins els grans canvis del s XV no s’imposarà el català com a llengua poètica.

4. La formació de la llengua literària, Ramon Llull.

  • Al segle XIII Ramon Llull és el primer escriptor que fa servir una llengua romànica per escriure sobre filosofia o ciència.
  • Això ho fa principalment per motius didàctics ja que els seu objectiu és convèncer àrabs i jueus de la superioritat de la fe cristiana i per fer-ho necessita el suport dels seus. Escriurà en llatí, àrab i català.
  • Ha de fer el gran esforç de crear un model de llengua literària i per això es basarà en la sintaxi llatina i la creació de nous mots i per l’adopció de cultismes.
  • El seu model es seguiran tots els qui escriuen en català.

5. Expansió i consolidació: el paper de la Cancelleria.

  • La Cancelleria és l’organisme burocràtic de la corona i utilitza tres llengües: l’aragonès (per Aragó), el català (resta de la corona) i el llatí
  • Jugarà al segle XIV el mateix paper que Llull el segle anterior, el seu model arriba a tot el territori i és el model que fa servir tothom.

6. El segle XV: la valenciana prosa i el renaixement.

  • Amb la cconquesta de Nàpols Alfons el Magnànim hi trasllada la cort i així els escriptors de la cort entren en contacte amb el renaixement.
  • Com a conseqüència de la crisi del principat, València substitueix Barcelona com a primer centre cultural i econòmic de la Corona.
  • La nova poesia adreçada a un públic burgès segueix les pautes del renaixement i es supera l’anacronisme que suposava escriure en occità.
  • Ausiàs March és el gran poeta del moment i la seva poesia pel seu contingut és plenament renaixentista encara que des del punt de vista formal continua sent medieval

7. Conclusió.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *