Corrandes de l’exili, Pere Quart

[kml_flashembed movie="http://www.youtube.com/v/oZl5hCY5Fqg" width="425" height="350" wmode="transparent" /]

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re …
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.
L’estimada m’acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)
 
Perquè ens perdoni la guerra,
que l’ensagna, que l’esguerra,
abans de passar la ratlla,
m’ajec i beso la terra
i l’acarono amb l’espatlla.
 
A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l’altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.
 
Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d’enyorança
ans d’enyorança viuré.
 
En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
“Com el Vallès no hi ha res”.
 
Que els pins cenyeixin la cala,
l’ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.
 
Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

One thought on “Corrandes de l’exili, Pere Quart

  1. salut

    Ei, Santi. M’encanta el teu bloc, enhorabona. També sóc profe de català i et vull fer un suggeriment que em funciona molt bé amb els nanos: després d’escolar Ovidi Montllor, pots posar la versió del grup Pomada de les Corrandes, el Vallès. És una relectura del poema. A mi em funciona per fer-los veure que cadascú pot fer interpretacions diferents dels mateixos versos.
    Gràcies per compartir el teu treball. Per això et faig arribar un caramelet meu! SAlut!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *