Joan Rois de Corella

Balada de la garsa i l’esmerla

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par, de les altres esparsa,

que del mirar mos ulls resten alegres.

I,al seu costat, estava una esmerla,

ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan il·lustre,

que pogués dir les llaors de tal perla.

I, ab dolça veu, per art ben acordada,

cant e tenor, cantaven tal balada:

 

Del mal que pas no puc guarir,

si no em mirau

ab los ulls tals, que puga dir

que ja no us plau

que io per vós haja a morir.

 

Si muir per vós, llavors creureu

l’amor que us port,

e no es pot fer que no ploreu

la trista mort

d’aquell que ara no voleu.

 

Que el mal que pas no em pot jaquir,

si no girau

los vostres ulls, que em vulen dir

que ja no us plau

que io per vós haja a morir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *