Mercè Rodoreda publica Mirall Trencat l’any 1974, 12 anys després d’haver publicat la seva obra més emblemàtica, La plaça del Diamant. Al mig havia publicat l’any 66 Jardi vora el Mar i El carrer de les Camèlies (1967).
Teniu una introducció amb el quadre familiar, després l’enllaç amb wiquipèdia per si voleu saber més coses de la Mercè Rodoreda, a continuació allò que viquipèdia diu de la novel·la i, finalment, un altre comentari prou interessant.
Us ho adjunto amb un fitxer pdf i espero que us sigui útil.
4 CONCLUSIÓ
Per començar no m’agrada llegir llibres de lectura ho tinc que fer perqué és obligatori
A mi, no m’ha entusiasmat perquè és molt descriptiu en els personatges i paissatges i això fa que el ritme narratiu sigui molt lent i que cada vegada és faci més pesat.Però l’història en ella mateixa està bé, el que m’ha fallat és que fos tan descriptiu.
El que si que te d’avantatjós és que els capítols no són massa extensos i es fa més agradable a l’hora de llegir.
que vagi be
sóc en juanin
Hola! 🙂
Jo estic d’acord amb el juanin en què és un llibre difícil de llegir, i també que si llegeixo llibres de lectura és perquè els professors ens ho demaneu, perquè si fos per mi, et puc assegurar de que no me’l hagués llegit. No és el tipus de novel·la que m’agrada llegir, m’agraden més els llibres d’aventures i els llibres on hi apareixen diàlegs, perquè en el cas del “Mirall trencat”, no hi apareixia diàleg, la escritora ho va escriure tot seguit i fa que sigui més pesat a l’hora de llegir-lo. Una de les coses que m’ha afavorit a l’hora de llegir el llibre ha sigut que els capítols no eren massa extensos.
Fins aviat! Molts petonets!! 🙂
Cristina Morales Martínez
Particularment aquest llibre no ha estat el que em pensava des del començament. Quan vaig començar a llegir-lo, els primers capítols se’m van fer eterns, creia que mai acabaria el llibre. És una molt descriptiu, tal com diuen els meus companys, i això fa que sigui dificil de llegir i una mica avorrit. Després d’acabar el llibre m’he adonat que tampoc ha estat tan pesat com semblava al començament tot i que no m’ha acabat d’agradar. A mi si m’agrada llegir però no aquest tipus de llibre. M’agraden més els llibres d’aventures o els llibres on l’argument esta relacionat amb gent de la meva edat on em puc sentir identificada.
Que vagi molt bé!
Petons:)
Jo estic d’acord amb el Juanin i la Cristina, ja que el llibre es fa llarg, i a més m’he fet un embolic amb tots els noms dels personatges. Encara que el llibre esta ben fet y ben estructurat, i si l’he llegit ha sigut perquè era obligatori.
Fins aviat Santi!
David Álvarez Buenestado
Laura tens raó! jo també prefereix-ho llibres on em pugui identificar amb els personatjes.
Au! que vagi bé!! 😛
Jo també estic d’acord amb vosaltres.
Se m’ha fet molt llarg de llegir perquè expliquen molts personatges i també perquè explica les coses amb molts detalls i això et posa nerviós i no et concentres bé en l’historia.
Però el llibre ha estat bé, el seu argument es bastant bo.
Christian Casado Sanchez
Saluts!!
no hi he posat l’accent en “és”.
Saluts!!
Jo estic d’acord amb vosaltres, perquè a mi no m’agradan els llibres massa descriptius, ja que són molt aburrits. M’agradan més els llibres on predomina l’acció i els diàlegs. A més, tampoc mágrada que m’obliguin a llegir llibres que no m’agraden.
Desde el meu punt de vista, jo crec que ens haurien de deixar elegir els llibres que es llegeixen a l’institut.
Saluts,
Pablo
Aquest llibre, des del meu punt de vista, a més de ser molt llarg, es fa molt pesat, perquè és massa descriptiu, i de vegades innecessàriament. A vegades, també, m’ha costat enllaçar un capítol amb l’anterior.
Salut!
Emilio Melgarejo Hernandez
M’he equivocat en l’apòstrof de m’agrada (he posat “mágrada”)
vinga pablo espavilat jejeje
;)Ola!
Em sento bastant identificada amb les opinions dels meus companys. Jo també crec que és un llibre molt descriptiu i a vegades es fa pesat, però d’altra banda t’ajuda moltíssim a l`hora d’imaginar-te els espais o els personatges.
El llibre, el trobo molt dramàtic, però m’ha agradat bastant perquè és un tipus de lectura que mai havia fet abans.
Helena Mengibar
eeiiii doncs io estic d’acord mb els companys que diuen que el llibre es massa dirigit a la descripcio dels personatges personalment no m’ha agradat en bona part per que penso que hauriem de llegir llibres que ens culturitzin y no noveles de desamors….personalment trobo molt aburrit aquest tipus d’argument…sembla una miqueta “el tomate” y no m’agrada gens….no t’enfadis santi som colegues ja sabs…jeje.ens veiem.
styfen cardenas.
PD: jo també estic d’acord amb tots ells, alhora que diuen que el llibre ha sigut massa desriptiu.
be doncs, ja m’en vaig.
dew a tothom!!
.NaTaLhY.
Bé, aquest llibre, en general, no m’ha agradat gaire perque ja vaig llegir altres llibres com Aloma i La Plaça del Diamant, i no m’atreu gaire aquesta autora, tot i que es una de les millors autores espanyoles del segle XX. A mi, em sembla que es repeteixen molt les seves histories d’amors.
aquest llibre no m’ha agradat gens perque m’hagrada mes els llibres de terror i de misteris i també llibres que tinguin un contingut filosofic…
bones!!
A mi com a quasi tots, el llibre m’ha semblat molt extens: moltes pàgines i molts personatges, i per tant una mica pesat. Crec que aquest llibre estarà bé per a la gent adulta que haurà viscut en aquesta època i es pot sentir identificat, a mi personalment m’agraden més els llibres no tan llargs o si no una bona pel.lícula… 🙂
Que vagi bé santi!
A veure…estic d’acord amb tots…el llibre era massa descriptiu i amb poques aventures…avorrit vaja…A més la percepció del temps no està molt ben feta, perquè per exemple, en un capítol el nens poden tenir 8 anys i en el següent ja tenen 12 o tretze. Què ha passat durant aquest temps? Res interessant? I perquè se’l salta aquest temps doncs? Si tota l’estona parla de coses que no són interessants… Puntuació personal: 4/10
Bon dia!
La veritat és que no em llegiria aquest llibre si fos obligatori, també he de dir que llegir en català em costa més i si ningú en forces una mica no llegiria llenç així que penso té un part positiva, Merce Rodoreda es molt bona escriptora i ho demostra al llibre creant ambients i escenes molt detalles i interessants, no obstant en aquest llibre m’ha avorrit molt. També tinc que fer-me una mica responsable d’això perquè he llegit el llibre a miques i amb aquesta historia tan enrevessada m’he perdut sovint.
P.D: També penso que ja ens podrien deixar elegir els llibres que volem llegir. Jo al principi de curs vaig deixar de banda un llibre que m’agradava només perquè era obligat llegir dos llibres, un de castellà i un altre de català, i com que jo no llegeixo molt segurament nomes podré continuar-lo en les vacances.
I Santi no et queixares no que la teva classe no té opinió, no pensava trobar-me aquest munt de comentaris!! 🙂 😉
Fins aviat!
Jo tinc la mateixa opinió que la majoria dels meus companys. M’ha semblat un llibre bastant avorrit i que es fa mol pesat de llegir i això fa que no hi posis molt d’interès i al final t’acabes fen un embolic amb tots els personatges. Crec que es fa tan pesat perquè dedica mol de temps a descriure qualsevol cosa, com el jardí o els espais que apareixen i a les coses importants que passen als personatges no els dona tanta importància. Jo agrairia que els pròxims llibres fossin un altre tipus de novel•la.
soc la Carla Martínez
Vasilen fas unes afirmacions una mica precipitades, la primera part del llibre segueix el temps real i cronològic, en canvi, a la segona el temps és psicològic, s’estructura a partir dels pensaments dels protagonistes. Hi ha una tècnica literària que és el flash-back en què partint del present es fan invocacions puntuals del passat. Enamoraments, assasinats suïcidis, guerra… deunidò les coses que passen….
M’ha semblat que el llibre era un embolic perquè passaven molts anys i de vegades perdia el fil de la història, a més tampoc no em va agradar perqué ben bé es moren tots els personatges.
Hola Santi 😀
soc l´Albert Mayordomo(H)
que comentar del llibre, que la veritat no m´agradat gaire perquè és com si fos un novel·la d´aquestes que surten per la televisió.
I els llibres que sempre tenim que llegir tan en català com en castellà sempre són del mateix tema, de la postguerra a Catalunya i amb un noia jove com protagonistes.
Bueno resumint que el llibre no ma entusiasmat massa.
Com la majoria dels meus companys crec que el llibre és molt extens i com que passen molts anys la història es torna molt pesada. Personalment no m’ha agradat prefereixo un altre tipus de llibre on la història es centri en un sol personatge i no en molts a l’hora
El tema de l’obra és un tema complicat, la descripció dels personatges es molt detallada.
La meva opinió personal és; que és una obra magistral amb una estructura ben marcada, però hi ha estones en les que les abundants descripcions és fan pesades i que es poden resumir en poques línies, per això em sembla avorrit y costa molt de llegir com diuen els meus companys.
auest últim comentari era de la Laura Astiasuainzarra
aquest no auest
Hola Santi:
Com la majoria dels meus companys diré que aquest llibre no m’ha agradat, més millor dit m’ha costat molt llegir-lo. Una de les raons, és que el llibre era molt descriptiu i això fa que s’entretingui molt en coses molt simples, cosa que a mi particularment em dona ganes de deixar de llegir el llibre. Per un altre costat he de dir com el meu company de classe Albert Mayordomo Cañameras, que seu al costat meu, que gairebé com tots els llibres de castellà i en aquest cas de català són de la postguerra, i en la historia sempre hi ha una família com a protagonistes
Hola a tothom!
Em sento bastant identificat amb totes les vostres opinions. Encara que sigui una de les escritores més reconegudes de la novel-la monòleg interior, crec que és un llibre massa descriptiu i això fa que el ritme de lectura sigui bastant pessat. Una de les seves avantatges de que sigui molt descriptiu es la facilitat de posar-te en situació i un dels inconvenients crec que el transcurs del temps està bastant oblidat.
Penso que una part positiva que trec és que sinó fos obligatori llegir aquests tipus de lectures, mai llegiría un llibre en català i tampoc no coneixería escritors coneguts. Estic d’acord amb el meu company Pablo que ens haurien de deixar, d’alguna manera, escollir els llibres.
Conclusió: És un llibre que encara que tingui les seves coses bones i dolentes m’agradat bastant perquè l’argument està ambientat amb la postguerra i també perquè aquest tipus de lectura no l’havia fet mai.
P.D: Per què els dos llibres que porto llegits estan tots dos ambientats amb la postguerra?? ?
No creus en les casualitats? 😀
Penseu que les lectures no les decidim a l’institut sinó a la universitat… Mirall trencat en tot cas està ambientat abans i la postgerra només és la decadència final…