La plaça del Diamant és una novel·la excel·lent d’una autora brillant: Mercè Rodoreda. És per això que la posada en escena hem feia una mica de por, però haig de reconèixer que és un muntatge excel·lent. Excel·lent en tot: en l’escenografia (i en tota la gent que la fa possible), en el vestuari, en el maquillatge, en la música en directe, i evidentment en la interpretació dels actors.

No us puc dir que aneu a veure-la perquè el dia 20 de gener va ser l’última funció al TNC, però si van de gira i en teniu oportunitat no dubteu en anar-hi. Veureu una obra única, que parla de la força d’una dona que tira endavant tot i les dificulatats que se li presenten a la vida. Tot amb la República, la Guerra i la post-guerra de rerefons històric. Gaudireu de tota la funció sobretot d’un segon i tercer actes colpidors.

Aquest any 2008 es celebra el centenari del naixement de Mercè Rodoreda, i la fundació Mercè Rodoreda de l’IEC juntament amb altres han organitzat una sèrie d’actes conmemoratius que podeu consultar a la web: www.anyrodoreda.cat

Anar a veure una funció de la companyia T de Teatre és gairebé una garantia de què passaràs una bona estona, i aquest cas no és una excepció.

És una obra original i divertida, escrita i dirigida per Javier Daulte. Et sorprendrà no només el desenllaç de la trama d’aquesta comèdia de terror, sinó especialment tota l’escenografia.

Han acabat la temporada al TNC però encara estan de gira.

Aquesta obra és una magnífica adaptació del clàssic L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol. El text comença amb Esteve al llit de mort, i en un “delirium” recorda tot el que ha estat la seva vida. És en aquest punt que se n’adona de què mai ha estat feliç perquè mai ha tingut res que l’il·lusionés, l’emocionés o l’apassionés. El que ha fet sempre és complir amb el seu deure sense qüestionar-se la seva individualitat i no és fins que ja és massa tard que descobreix una altra forma de vida possible (la que tindrà el seu fill Ramonet).

Si heu llegit l’original i us ha agradat no dubteu a anar a veure aquesta funció. Us sorprendrà gratament.

Aquesta és una obra de l’escriptor anglo-paquistanès Hanif Kureishi que parla sobre la família, més concretament sobre la crisis matrimonial. Joel Joan i Clara Segura són els actors que interpreten a un matrimoni que, a punt de trencar-se.  Él el personatge del Xavier qui va més enllà d’aquesta crisi per plantejar-se que ha estat la seva vida. Veu la necessitat de plantejar-se una nova vida que ha de ser, per damunt de tot, diferent a la vida que ha portat fins al moment.

En Joel Joan està en el seu “etern paper” tot i que de vegades resulta sobreactuat. Tot i això el muntatge és força original i està bé per passar una bona estona amb el drama de la vida.

Aquest musical està basat en l’obra Adéu, Berlin de Christopher Isherwood. Ens situa al 1931 en ple nazisme, però ens trasllada al Kit Kat Klub que és un “nigth club” que ens permet evadir-nos de la realitat del moment.

El muntatge és execel·lent (música, actors, escenografia…) i aconsegueix que per una bona estona ens divertim i ens oblidem de tot. Això sí sempre de la mà d’un gran mestre de cerimònies.

Si voleu un consell, no us la deixeu perdre!

Aquesta obra de teatre és un muntatge fet a partir de Calaveres atònites de Jesús Moncada. El text mostra la fi d’un poble, la fi de Mequinensa, com a conseqüència d’un projecte d’infraestructura: la creació d’un pantà. La riquesa del llenguatge i de les històries que s’hi expliquen, fan que el resultat sigui una representació alhora divertida i emotiva. Si heu llegit el text i us ha agradat no us la podeu deixar predre, però compte amb l’acompanyant que trieu perquè no és una funció apte per a “tots els públics”.

Aquesta obra de teatre és una comèdia de Claude Magnier.

És una bona obra interpretada, en aquest cas, per Joan Pera que sap donar-li perfectament el toc “d’esbojarrament” que demana.

Els que l’hem vist actuant en altres ocasions pensem que la funció és fluixa. Però de tota manera si voleu passar una estona entretinguda i distreta, aneu al teatre!