Reconec que aquest llibre em va sorprendre molt per la manera com està escrit. Em va sorprendre tant, que encara no tinc massa clar si m’ha agradat o no. I és que no és massa fàcil acostumar-te a un narrador que se’t dirigeix directament a tu com a lector i espectador d’una història. I encara és més complicat si aquest narrador és la mort.
L’argument és força entretingut, sobretot per a aquells que us agradin les històries ambientades durant la Segona Guerra Mundial. En aquest cas trobareu un cas més de les atrocitats que van dur-se a terme a Alemanya en nom de Hitler, explicades a partir d’una família alemanya que no era partidària del partit nazi, però que es veure obligada a complir les normes per tal de sobreviure.
Realment és un llibre en el que costa una mica d’entrar, però després t’enganxa tant per la forma en que està escrit com per el fons del tema.
El ciutadà alemany no compromés políticament, era ignorant? O potser complice per omisió?
És lícit mirar cap a una altra banda quan parlem de vides humanes?
Tenim l’obligació moral d’esdevenir herois?
Al cap d’avall, a la mort això no li engunieja gaire…