És molt interessant un document que parla d’aquest camí a mitjans de segle XVI, concretament és un acte adreçat al batlle general de Catalunya el 10 de setembre de 1551, que du per títol “Originale supplicationis presentate magnifico Hieronimo Agosti, baiulo Cathalonie generali, per honorabili Jacobum Homs, assertim procuratorem ville de Terrassa”, on les autoritats de Terrassa, donada la seva perillositat, parlen de substituir-lo per un altre camí.
Jaume Homs, procurador de la vila de Terrassa, va dir que el camí que anava de Manresa a Barcelona passava pel coll de Daví i per la Barata abans d’arribar a Terrassa, en ser un lloc molt desert era propens als robatoris dels vianants. De manera que posades d’acord les universitats de Manresa i de Terrassa, van decidir que calia arranjar un altre camí que uniria les mateixes localitats, però passant per Rellinars i per Vallhonesta i que sortiria a l’alçada del pont de Vilomara.
Molt magnifich senyor:
Con temps fa los viandans y caminans qui venen de Manresa a Barcelona y de altres parts passen per lo cami publich qui es per lo coll de Daví qui affronta alla Barata lo quall cami es molt mal aixi per homens de peu com de cavall com altrament per esser lloch desertissim en lo qual se an fets molts robatoris y delictes per hont la ciutat de Manresa y vila de Tarrassa entenent acomodar major cami mes poblat mes pla y mes curt an desliberat dites dues universitats reyals de adobar y adeptar hun cami qui es de Tarrassa a Relinas y passa per lo terme de Vallhonesta y affronta ho ve al cap del pont de Vilomara per hont com se entenga de ampliar y adobar dit cami per que ab millor seguratat y per millor comoditat dels caminants ix en lloch mes poblat se puga anar y vanir sens llevar lo dit cami della Barata a vostra merse soppliquen los sindichs de Tarrassa li sie servey mane sie presa sumaria informatio sobre les coses contengudes en la present supplicatio y sien quant es necessari del dit cami sen fassa stabliment a dita vila de Tarrassa ab alguna poquedat de censos y sie comesa la present supplicasio ab algun assessor de la ballia y provehesqua lo provahidor lo offissi vostro implorato que liset etcètera.
Jaume Agramunt, mercader oriünd de Manresa i resident a la ciutat de Barcelona, viatjava sovint per aquells camins i estava totalment d’acord amb la perillositat del camí de coll de Daví. Segons ell, els manresans havien estat molt atemorits per les amenaces d’Antoni Roca, el qual els esperava al camí per atacar-los, de manera que molts d’ells es veien obligats a anar a Barcelona passant pel camí de la Guàrdia de Montserrat. Això ens fa pensar en aquell altre bandoler, Pere Planes, àlies lo Bornia, que vers l’any 1514 tenia espantats els manresans pels preus dels pontatges que aquests volien cobrar dels vianants al pont de Cabrianes.
Die VI octobris anno a nativitati do- mini millesimo DLI. Honorabilis Jacobus Agramunt mercator civis Barcinone testes citatus et qui juravit etcètera.
Et primo fuit juxta super contentis in quadam supplicacione oblata per Jacobum Homs mercatorem civem Barcinone procuratorem assertum universitatis de Tarrassa eidem testes.
Dixit que lo que sab sobre lo con-tengut en la dita supplicacio es que lo dit testes es natural de la ciutat de Manresa y que en dita ciutat te algunes cases y heretats y moltes vegades per tenir necessitat de donar recapte en dita heretat que te en Manresa es parit de la present ciutat de Barcelona a la dita ciutat de Manresa y pasava per lo cami qui vulgarment se diu de la Barata lo qual cami pasa per lo coll den Devi lo qual cami es molt aspra y molt perillos axi de ladres com a causa de esser molt solitari de gent lo qual cami es molt mal axi per homes de peu com de caval per la (spsura) del dit cami y molt desertissim en lo qual cami se han seguit molts robatoris y morts axi de nits com de die especialment en lo temps que vivie Antoni Rocha que los de la ciutat de Manresa volens venir a la present ciutat avian de anar a passar per lo cami de la Guardia per por que nols matas lo dit Antoni Rocha e assó per tenir lo dit Anthoni Rocha desafiats al menresans los quals alergaven molt lo cami y ere grandissim desatent per los dits cami- nants qui no gosaven pasar per lo dit cami e asso per esser molt aspre y desertissim com dit ha E que es veritat que venint de Manresa o anat a la present ciutat de Barcelona ha un altre cami qui ja entigament se deie lo cami de Manresa lo qual partie de Manresa y pasava per la vila de Tarrasa y que de Tarrassa va a Relinas y pasa per lo terme de Valhonesta y hafronta al pont de Vilomara lo qual cami es molt mes pla y molt mes acompanyat de cases y mes curt que no es laltre adobat que sia y mes abundant axi de ayguas vituales com de altres coses necessaries per los dits caminants e asso sap ell testes perque moltes vegades es passat axi per lo hum cami com de laltre e asso es lo que ell testes sap sobra lo contengut en dita supplicacio.
Pere Aimeric, paraire de Terrassa, era un altre dels habituals caminants del camí de coll de Daví, i va recordar en la seva declaració que hi va haver moltes morts. Quan ell era sotsbatlle de Terrassa, “se feu una mort de un home de Berga lo qual mataren prop lo coll de Devi”, de la mateixa manera que mataren un traginer d’en Anglada, de Terrassa. Diu aquest testimoni que hi havia molts robatoris i que el bestiar també corria perill.
Die XIIII predictorum mensis. Honorabilis Petrus Aymerich para- tor ville de Tarrassa testes citatus et qui juravit etcètera.
Et primo fuit juxta super contentis in quadam supplicacione oblata per honorabilis Jacobum Homs mercatorem civis Barcinone nomine qua supra eidem testes certa… et dixit que lo que ell sap sobre la dita supplicacio es que ell es habitant de la villa de Tarrassa e que es veritat que los qui van de Manressa a Barcelona y de altres passen per lo cami publich qui es per lo coll de Devi qui afronta a la Barata hi que es veritat que lo dit cami es molt mal axi per homens de peu com de cavall per esser loch desertissim y molt aspre e que es veritat que en lo dit cami se an fetes moltes morts specialment essent ell testes sotsballe de la villa de Tarrassa se feu una mort de un home de Berga lo qual mataren prop lo coll de Devi y que saben mataren un traginer den Anglada e que tanbe ho hoir dir que molt bestiar ha pres molt mal y morts de molta pobra gent per esser lo dit cami aspre y que tanbe en lo dit cami se han fet robatoris e que es molt desert de gent que stiga poblada en dit cami y que es molt molt per los caminants no ha fonts ni vinyes que los caminants per lo dit cami se puguen remediar e que tanbe es veritat que de la dita ciutat de Manresa a Barcelona hi ha un altre cami que va a Barcelona y passa per Tarrassa y en altres parts lo qual cami ell testes es passat moltes vagades lo qual cami es molt pla y molt poblat y mes curt y mes comodo axi per los caminans de peu com de cavall e que en dit cami hia moltes fonts y sens comparacio es molt millor y mes pla y mes acomodat axi per gent de peu com de caval lo qual cami es de Tarrasa y va a Relinas y de Relinas passa per lo terme de Vallhonesta y va a Buades y ve al cap del pont de Vilomara y asso es lo que ell testes sap sobre lo contengut en dita supplicacio.
Testimoniatge de Sebastià Paller de Santa Maria del Taudell en el mateix sentit:
Honorabilis Sabestianus Paller agricola parrochie Sancte Marie Taudell parrochie de Terrassa testes citatus et juratus etcètera.
Et primo fuit juxta super contentis in quadam supplicacione per honorabilis Jacobum Homs eidem testes lecta et publicata im… et dixit que lo que ell testes sap sobre lo contengut en la dita supplicacio es que ell testes com diha es de la parrochia de Taudell E que es veritat que de lo anar de Manresa fins en Barcelona hi ha un cami publich lo qual cami passan per lo coll de Daví qui affronta a la Barata lo qual cami sap ell testes que es molt mal y molt perillos axi per homens de peu com de cavall y es cami molt desert que en la maior part del dit cami no hi ha cases ni poblats en aquell en lo qual cami se han fet molts robatoris axi de nit com de die y que tanbe se han fet moltes morts specialment en dies passats y trobaren un home mort y tot despulat (y ague y seanard mat- xos de un home de ?) E que tambe es veritat que de dita ciutat de Manresa veni ha Barcelona hi ha un altre cami lo qual cami es de Tarrassa a Relinas y que passa per lo terme de Valhonesta e que afronta al pont de Vilomara per lo qual cami el testes es passat moltes vegades e que es veritat que lo dit cami es molt mes poblat y mes acomodat axi per los caminans e que es molt mes abundat de ayguas que nol venc qui passe per la Barata e que a parer de ell testes es molt mes curt y mes pla sens ninguns perils que lo dit cami es molt bo com ver ha esso es lo que ell testes sap sobre lo contengut en la dita supplicacio.
Testimoniatge de Joan Seguí, sabater de Manresa:
Honorabilis Joannes Segui sutor civis Minorisse testes citatus et qui juravit etcètera. Et primo fuit im… ipse testes supercontentis in quadam supplicacione oblata per honorabilis Jacobum Homs dicto nomine et dixit que ell testes es vingut de Manresa a Barcelona y es passat per lo cami publich qui passa per lo coll de Daví y va a la Barata y que passant per dit cami ha vist ell testes que es mal cami axi per aspre y los caminans axi deyen com desanal com encara que per esser desert en lo qual cami (hi ha loch sosseu que deducis leguns) e que es veritat que ell testes es passat per un altre cami que ve de Manresa a Barcelona lo qual passa per Relinas y passa per lo terme de Vallhonesta y axi es va a la villa de Tarrassa y que afronta al pont de Vilomara y que sap ell testes que adobantse dit camis era mes pla y mes poblat axi per los caminans de peu com de caval a davant del cami (haura malcamis a vinent e fa) de menjar he de beure per los caminans qui passaran per lo dit cami y asso es lo que ell testes sap sobre lo contengut en dita supplicacio.
El darrer testimoni que defensà la necessitat d’arranjar el camí de Rellinars fou el senyor Bernat Aimeric, senyor jurisdiccional de Vallhonesta. Digué que el de coll de Daví era un mal camí, “en esser mal cami, desert y aspre y solitari”, que des de Manresa a la Barata hi havia “duas grandissimas leguas” i que tant sols hi havia dos hostals, el del Pont de Vilomara i el de Sant Jaume de Vallhonesta.
Die IIII mensis novembris 1551 in dicta civitate Barcinone. Magnificus Bernardus Aymerich domicellus in vicaria Minorisse domiciliatus testes citatus et qui juravit etcètera.
Et primo fuit super ipse testes super contentis in quadam supplicacio per dictum Homs oblata eidem testis certa juxta Et dixit que lo contingut en dita supplicatio es ver en quant toque en esser mal cami desert y aspre y solitari per que dende Manresa fins a la Barata que ha duas grandissimas leguas noy ha sino dos hostals que la hagues Sanct Jaume de Valhonesta y laltre lo hostal del pont de Vilomara e asso sab ell testes perque es senyor del terme de Vallhonesta y es anat y vengut moltes voltes per lo cami en dita supplicacio contengut y en quant de que en esser establit dit cami a la vila de Tarrasa o, a la ciutat de Manresa per que es necessari per que en altra manera nos poden conservar los camins en terra tant aspra com aquella enten dir asso empero sens perjuy de ell testes com a senyor del terme de Vallhonesta y de altres barons a qui pugue cesar lo interes passant lo cami per sos termens E que a ell testes que si las ditas universitats fan lo cami en dita supplicacio mencionat sera fer be a tota aquella terra axi per anar lo cami per loch mes poblat per lo peril dels ladres y mals homes com encara per los caminans y cavalcadures per esser mes poblar y mes poblat”.
Extret de Joan Valls i Pueyo (Els camins de Manresa a Barcelona, passant per Castellbell i el Vilar i les barques del riu Llobregat. Dovella)