Per iniciar el trajecte Manresa-Barcelona se sortia de les muralles de Manresa pel portal de Santa Llúcia. Només travessar el pont del torrent Miràbile i a tocar l’església de Santa Llúcia es trobava…
L’Hostal d’en Gorvins, documentat ja el 1429. En aquest hostal, situat vora l’església de Santa Llúcia, l’any 1530 s’hostatjaren els representants de la Generalitat de Catalunya, ja que per uns mesos Manresa fou la seu de la institució per raó de l’epidèmia de pesta que assolava Barcelona. (+)
El camí continuava pel raval de les Escodines amunt, i després de passar vora l’església de Sant Bartomeu, de la Creu del Tort i el convent de Santa Clara es trobava…
L’Hostal de l’Ala (can Brics) de la família Casasaies, que almenys durant el s. XIX va alternar les funcions agrícoles amb les hostaleres.
El camí continuava al davant la creu i el mas de la Culla per anar en direcció al Coll de Gam (Can Gravat) on començava el descens en direcció al pont de Vilomara passant pel Coll de Coscolla, on a mà esquerra hi havia el trencall d’anar a Viladordis i Sant Fruitós. En aquesta zona dels plans de Viladordis alguns autors citen com a hostal del camí el mas de les Arnaules avui desaparegut, però no n’hem trobat confirmació.
Una vegada arribats al riu Llobregat i travessant el pont apareixia al costat esquerre …
L’Hostal de Vilomara (o del Pont), important mas documentat als fogatges del s. XIV i origen de la nissaga Vilumara que donarà importants industrials seders i cotoners. (+)
Per la riba esquerra del Llobregat, i per la dreta del camí, arribava el camí que venia de Sant Vicenç.
El tram que comença ara travessant la serra de l’Obac fins a arribar a la Barata, d’una quinzena de km., és el que sempre ha estat de bast i que encara conserva l’encant d’un paisatge poc trasbalsat per la petjada humana.
Des del pont el nostre camí s’enfila recte amunt (avui encara el carrer Sant Jaume respecta el seu traçat) per abastar el Serrat dels Trons i no deixar la carena fins a arribar a…
L’Hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Majestuós casal documentat ja al s. XIII amb el nom de Sant Jaume Ça l’Erm i amb ermita d’origen romànic. Durant la guerra del Francès va servir de Quarter General de l’exèrcit de la zona sud-est de la comarca. (+) (+)
El camí segueix sempre carenejant en direcció sud-est i passant pel Coll de Gipó. En aquest coll, durant la segona guerra carlina, tingué lloc una emboscada on moriren força soldats entre els quals un capità, un coronel i un tinent coronel del Regiment d’Infanteria del Rei nº I.
Després de travessar la carena del Panissar s’arriba al Coll de la Morella, on es creuava amb el camí per anar a Rellinars o bé a Mura. El camí continua fins a arribar als…
Hostalets del Daví, el més elevat dels hostals del camí (640 m.). No se’n sap l’antiguitat, però apareix en el mapa de Pau Janer del 1780 i segons els llibres parroquials el 1853 estava habitat per Francesc Cases, la seva muller Antònia i dues filles la Rosa i la Francesca. Els avis de Rellinars parlaven dels plans de Coll de Vi i de la Creu de Coll de Vi, la contrada rebia aquest nom per la gran extensió de vinya i la quantitat de vi que s’hi produïa; comenten també que era conegut amb el nom de l’Hostal de la Mort, pels robatoris i crims que es deia que es cometien contra alguns viatgers rics que hi feien posada. Durant les guerres carlines està documentat que a l’hostal hi va tenir lloc l’afusellament de tres soldats.
Després el camí s’endinsa pel cor de la Serra de l’Obac i passa pel Coll del Correu, dit així perquè pel sender que arriba de migdia retornava al camí ral el correu que s’havia desviat a Terrassa per deixar la correspondència de Vacarisses i Rellinars a la bústia de la casa vella de l’Obac.
El camí continua vorejant el monòlit del Paller de Tot l’Any (sota del qual es troba la Font del Lladre) i quan arriba a les envistes de Castellsapera i l’Ullal de Porc es desvia a la dreta per vorejar la carena de Coll Estret i arribar al punt més elevat del trajecte (862 m), el Coll de Daví (en alguns mapes surt citat com al Mal pas del General i és a uns 150 m al N. de Coll Estret). Aleshores comença la davallada fins a …
La Barata, un altre hostal mític del camí, l’origen del qual es remunta al s. XIV quan l’abat de Sant Llorenç del Munt estableix al manresà d’ascendència italiana, Ramon Sabata i família, en aquest lloc del terme de Sant Joan de Matadepera.(+)
Al s. XVIII el viatger Francisco de Zamora hi va fer estada en diverses ocasions.
El camí prosseguia riera de les Arenes avall fins a trobar en el marge esquerre…
L’Hostalet d’en Torrella, establiment propietat de Joan B. Torrella, on el jornaler Francesc Ventaiol, l’any 1768, feia d’estanquer i a més de la venda de productes estancats (tabac, sal i altres) devia fer funcions també d’hostal. Per aquesta raó el 1786 Torrella fou denunciat per Barata per competència deslleial i instat per l’Intendent General de Catalunya a abstenir-se d’hostatjar passatgers i vendre pa, vi i altres queviures, ja que no tenia la llicència corresponent. Aquest hostal ha estat confós i anomenat molt de temps amb el comú i recurrent nom d'”Hostal de l’Arengada“, que David Hernández situa, molt documentadament, en el camí ral de Barcelona a Sallent prop de Mura i no pas aquí. (+)
Seguidament, el camí continuava per la Riera de les Arenes, que només porta aigua quan plou, i en l’actual carrer Sant Joan de Matadepera es trobava…
L’Hostal de la Marieta (o de la Llagosta), establiment fundat el 1772 pel rocafortí Francesc Ventaiol (a qui hem vist abans fent d’estanquer) i la seva esposa Maria Pratginestós. Al voltant d’aquest hostal s’hi aniran establint altres famílies formant un carrer anomenat de la Llagosta (actualment Sant Joan) que es transformarà en el poble de Matadepera.
El camí continua en direcció sud fins a trobar la cruïlla de Creu Bessanta, on el ramal de la dreta duia a Terrassa i el de l’esquerra a Castellar i Caldes. Poc després s’arribava a Sant Julià d’Altura on es trobava…
L’Hostal de l’Argelaguet, que ja surt citat en cròniques del s. XVI.
El camí es dirigia a Sabadell passant pel carrer de Manresa de la Creu Alta i entrava a la ciutat pel portal de Manresa (més tard anomenat del Raval o d’Europa, avui via Massagué i passeig de Manresa), i on avui hi ha la plaça del doctor Robert hi havia…
L’Hostal de Manresa, pel fet que hi feien parada preferent els traginers manresans.
El camí continuava cap a Barberà del Vallès, on al llarg del camí al s. XVII es trobaven…
L’Hostal d’en Llanes (can Pertegàs) a la Creu de Barberà
L’Hostal Nou
L’Hostal de la Farigola (can Pallarès) (+)
Abans d’arribar al Coll de Montcada i en la cruïlla del camí ral de Barcelona a Terrassa per Sant Quirze es trobava…
L’Hostal de la Begudeta, documentat des de 1492.
A partir d’aquest hostal restaven dues hores i mitja per arribar a destí, passant per Torre del Baró, Coll de la Trinitat, Sant Andreu de Palomar (1,5 h.) El Clot de la Mel (1/2 h) i finalment la ciutat de Barcelona (1/2 h)
Ras i curt en el trajecte de Manresa a Barcelona pel Coll de Daví, d’uns 56 km, s’hi esmerçaven 13 hores, segons les guies viatgeres de començament del s. XIX.
En Francisco Zamora en els seus “Diarios” explica que va trigar cinc hores per fer el trajecte de Manresa a la Barata. En una altra ocasió en el trajecte de Barcelona fins a La Barata va trigar set hores, una hora menys que el que marcaven les guies oficials.
Una ruta alternativa per anar a Barcelona era la que passava per Can Massana segons aquest itinerari:
Manresa – Oller del Mas – Hostal de Brunet – Casa Massana – El Bruch – Hostal Coba fumada – Esparraguera – Martorell – Sant Andreu de la Barca – Pallejà – Molins de Rei – Barcelona.
Per aquesta ruta el viatge es feia en catorze hores i mitja. A partir del 1835, quan queda ben habilitat el trajecte de can Massana a Manresa pel trànsit carreter, aquesta via anirà lentament substituint la de ferradura de Coll de Daví. L’arribada del tren a Manresa l’any 1859 donarà l’estocada final a l’antic camí ral de Manresa a Barcelona. Fins aleshores, però, el transport a bast del cotó des del port de Barcelona fins a les fàbriques tèxtils del sud-est comarcal; així com en sentit invers, la seda, el vi i aiguardent bagenc fins al port, s’havia fet pel feréstec camí ral de Coll de Daví.