Els camins rals (contracció de reial) eren aquells que estaven sota la jurisdicció de les autoritats reials (batlles i veguers). Eren camins d’ús públic i per tant els senyors feudals no hi podien imposar taxes de pas (barratge) per transitar-hi. La seva construcció i manteniment anava a càrrec del Comú (conjunt de veïns d’una vila o poble). Els masos i pobles per on passaven gaudien de certs privilegis i es beneficiaven del comerç que el camí proporcionava.
El més famós i popular camí ral que comunicava Manresa amb Barcelona va ser durant molts segles el que creuava el Llobregat pel pont de Vilomara, carenejava la serra de l’Obac pel Coll de Daví i davallava cap al Vallès per Matadepera, Sabadell, Barberà i, després del Coll de Montcada, entrava a Barcelona passant per Sant Andreu i El Clot.
Avui dia aquesta ruta ha quedat completament transfigurada amb les modernes vies de comunicació. No obstant queda un petit reducte on sembla que el temps ha quedat aturat. Justament aquell tram del camí que sempre ha estat de bast, només apte per passar-hi a peu o amb animals de pota. Aquest tram és el que va del Pont de Vilomara fins a la Barata, travessant la magnivellosa serra de l’Obac. Itinerari que tan bé ha descrit en Toni Ferrando i Roig de qui manllevem el seu plànol
Al llarg de gairebé un mil·lenni d’existència, el camí va veure aparèixer al seu redós nombrosos hostals. La majoria eren masies que alternaven les feines pròpies del camp amb les de donar hospitalitat als viatgers, traginers i cavalleries. Al llarg de l’itinerari es fa un repàs d’aquells hostals que en un moment o altre ha deixat constància de la seva activitat hostatjadora.
Vídeo del recorregut Pont de Vilomara-La Barata fet pels alumnes de sisè de l’escola Pompeu Fabra del Pont de Vilomara i Rocafort. Juny 2013.
CamiRal from Virus de Nèspola on Vimeo.