Durant els segles XVI i XVII tingué lloc a Catalunya un gran desenvolupament del fenòmen del bandolerisme. Les causes són variades i complexes però a grans trets tenien a veure amb la pobresa, la manca de feina, les desigualtats socials i els interessos d’una noblesa decadent que volien mantenir els seus privilegis d’origen feudal.
La mateixa paraula bandoler deriva de l’anomenat “dret de ban” que tenien els senyors feudals mitjançant el qual els seus serfs estaven obligats a formar part d’un escamot armat (ban) al servei del seu senyor i els seus particulars interessos. La revolta dels pagesos remences contra els anomenats mals usos a què es veien sotmesos de feia segles pels seus senyors va acabar amb la Sentència Arbitral de Guadalupe (1486) que posava fre a molts d’aquest arbitraris drets feudals. D’altra banda la monarquia augmentava el seu poder enfront la noblesa feudal.
Bona part d’aquesta noblesa no es resignà a perdre certs privilegis com el dret de ban sobre la pagesia i van reclutar petits escamots armats formats per marginats, malfactors, mercenaris… amb els quals poder continuar les seves guerres particulars. D’aquesta manera es formaren bàndols al servei dels interessos d’una frustrada noblesa rural. Van destacar per la seva manifesta enemistat i cruents enfrontaments les famílies dels Banyuls, senyors de Nyer (nyerros) i la família dels Cadell, senyors d’Arsèguel (cadells).
D’altra banda la petita noblesa catalana es vegué marginada per les polítiques de la monarquia que afavoria notablement la noblesa castellana. Tampoc tenien l’oportunitat de provar fortuna a Amèrica ja que això també era privilegi dels hidalgos de Castella. Enmig d’una crisi econòmica i social amb un fort atur, aquest es veié agreujat amb l’entrada d’immigrants del sud de França fugint de la persecució religiosa del seu país, que provocà l’augment de l’excedent de mà d’obra.
En una societat que tenia una bona part de la noblesa privada dels antics privilegis, sense ingressos ni sortides alternatives, sense cap projecte polític on concentrar els seus esforços; i, per la part més baixa de les classes populars, amb un gruix important d’homes sense feina i amb futur incert; no fou estrany que els dos sectors trobessin espuris interessos comuns i es formessin les bandositats.
Tot l’entorn del massís de Sant llorenç del Munt reunia unes bones condicions per tal que l’acció dels bandolers s’hi desenvolupés amb relativa facilitat. D’una banda existia una xarxa de camins (entre ells el camí ral de Coll de Daví) força aïllats i tanmateix transitats per mercaders i mercaderies que podien ser objecte de la cobdícia dels bandolers. Tanmateix hi havia gran nombre de masos on poder prendre aliments i tot allò que els fes falta. D’altra banda el massís també posseia una gran quantitat d’espessos boscos, canals, balmes, coves i tota mena d’amagatalls on amagar-se de la perssecució dels homes del virrei o del sometent.
A banda del llegendari Capablanca per l’àrea de Sant Llorenç del Munt i l’Obac passaren bandolers molt famosos, com ara el mític Perot Rocaguinarda natural d’Oristà al qual, l’any 1611, les autoritats catalanes cansades de perseguir-lo inútilment, li van concedir l’indult i el van enviar a Itàlia amb la graduació de capità de l’exèrcit. Rocaguinarda, cap dels nyerros, fou immortalitzat per Cervantes, que el va convertir en personatge central de dos capítols de la seva obra El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha. Fou de la quadrilla d’en Rocaguinarda en Joan Muntada àlias lo Minyó de Sant Llorenç Savall.
Un altre bandoler famós fou Gabriel Torrent de la Goula de Manlleu, àlies Trucafort. Aquest personatge era un antic i valent caçador de bandolers, pels quals pagaven fortes recompenses. Cansat de perseguir inútilment en Rocaguinarda, acabà sent el cap principal del grup dels cadells. En Trucafort amb una quadrilla de trenta-cinc cadells, passà per l’hostal de la Barata l’any 1615, on es feu servir menjar per a ell i la seva colla. Portaven segrestat un pagès de Cerdanyola, a canvi del qual van obtenir un fort rescat. El 1616 Trucafort fou capturat i torturat de forma salvatge. Poc després seria esquarterat públicament a la ciutat de Barcelona.
També actuaren a Sant Llorenç en Sastre Domingo i Jeroni Ramona, aquest últim cap de la banda dels avinyonesos, que el 1615 segrestà l’hereu del mas La Barata amb l’ajuda de’n Pere Perdiguer.
En Toni Ferrando gran estudiós del bandolerisme en el llibre Les sendes dels bandolers (d’on han sortit algunes de les il·lustracions que acompanyen el text) va fer un recull de notícies relacionades amb l’activitat delictiva en l’àrea de Sant Llorenç del Munt durant aquests segles de bandositats. A dit recull n’hem afegit algunes altres procedents, entre d’altres, d’en Sarret i Arbós o Magí Canyelles. Ressaltades les que tenen per escenari dels fets el camí ral de Coll de Daví.
A ressenyar que la notícia més matinera del camí correspon a una denúncia d’uns fets ocorreguts a Sant Jaume Ça l’Erm (Sant Jaume de Vallhonesta)
1294 (2 idus d'abril) Acarament a mà armada per part dels fills d'en Guillem Turrellardona de Castellfollit del Boix, Bernat, Raimon i Claramunt, armats amb llances, i en Berenguer amb ballesta, que amb altres consanguinis seus, amenaçaven, insultaven, colpejant i cridant: a Mort! a Mort! a Guillem Alegre ciutadà de Manresa, quan passava pel camí de Barcelona, amb dues mules, pel lloc de Sant Jaume Ça l'Erm. Testifiquen: la vídua Fanyans i el seu fill Jaumet, Jaume Rovira, Guillem Francàs, Andreu Sabater i en Bernat Bellsolà que venien darrera de dit Guillem Alegre. En Bellsolà testifica i jura que va sentir com els fills d'en Guillem Turrellardona insultaven i injuriaven... i que li deien 'puta' a la vídua Fanyans.
1529 Perdó general als bandolers que acceptin d’enrolar-se com a soldats als terços de Flandes i d’Itàlia.
1537, 23 maig
Joan Puigdoure batlle de Mura denuncia al veguer que Anthoni Vall el va voler apunyalar quan volia mediar amb la baralla que tenia aquest amb en Puig de la Balma i el fill d’Anthoni Matarrodona a la plaça de Mura.
1552, 5 d'octubre Guillem Gibert amb tres acompanyants més foren assaltats per sis bandolers prop de la font del lladre del camí ral. Anaven armats amb arcabussos i ballestes i un duia llansa, rodella i espasa Els robaren tot lo que duien i cinquanta-quatre sous. Els van lligar de mans i cames i fugiren.
1553, 8 de gener Pere Truyols traginer d'Organyà denuncia davant el sotsveguer que prop la font del lladre onze homes armats li prengueren els matxos amb tot el que portava dins de dues caixes a més de set ducats. Durant tot el dia van assaltar altra gent que passava pel camí: un pastor, dos traginers, un fadrí, un estudiant...
1553, 4 de desembre Prop de la creu del coll de Deví han mort un home que es diu Pere Vinyes blanquer de Manresa. Homes de Vacarissses han transportat a cavall el seu cos.
1559, 18 d’octubre
Anton Llobet de Mura mentre estava a les bohigues de l’espluga fosca d’en Vila fou amenaçat per dos homes que el volien matar. Va poder fugir per cames i arribar a Talamanca.
1564, 27 de maig.
Els fills del mas de la Mata es presenten aquadrillats i armats amb pedrenyals a unes ballades sense llicència que se celebraven a la plaça de Mura.
El batlle, en Puig de la Balma, no en va fer cap cas, però el fet va ser denunciat al veguer de Manresa.
1570, 4 de maig. Pere Cortey, argenter de Barcelona, i altres viatgers que l’acompanyaren, foren assaltats per sis bandolers prop de la font del Lladre, en el camí ral de Coll de Daví. En la denúncia s’esmenten els Hostalets del Prat, la Barata i Sant Jaume de Vallhonesta.
1571, 8 de març. Una quadrilla de bandolers assalta uns traginers manresans prop del Coll de Daví. Aquests transportaven teixits (un drap comial blau) de Gabriel Plandesans amb destinació a Barcelona. Ho denuncia dvant el veguer Bernat de Peguera.
1577, 28 de setembre.
Arnau Galí és assassinat brutalment, segurament per bandolers, en el camí ral de Berga al seu pas pel bosc d’Estenalles. Aquest dia fou trobat estès al mig del camí, lligat de mans, degollat d’orella a orella i amb setze punyalades al cos. El cas fou denunciat per Jaume Peric, traginer de Mura que treballava pel senyor de Talamanca, el qual trobà el cos.
1579, 2 febrer
Joan Sala del mas Roca denuncia en Pere Aulina i un company per penjar un cartell desafiant-lo a fer fora de casa seva la madrastra de la seva muller sota amenacça de mort per a tota la familia.
1579, 4 d’octubre.
Martí Puig, de Mura, denuncia que ha estat amenaçat per Joan Blanc, que portava dos pedrenyals. Anteriorment, aquest havia estat pres i obligat a pagar una compensació per una denúncia presentada contra ell per en Puig al sotveguer de Manresa. En Blanc volia que en Puig li tornés els diners que el sotsveguer li havia fet pagar.
1582, 28 de setembre Martí Regi de Barcelona és assaltat quan amb la seva mula passava prop la casa de les Arnaules per dos homes armats amb pedrenyals.
1583, 1 de novembre.
Jaume Vinyés, pagès de Matadepera, denuncia que sis individus armats, fent-se passar per oficials del rei que volien fer un registre a la masia, resultaren ser bandolers, els quals l’amenaçaren i li robaren tots els objectes de valor de la casa.
1584, 31 de gener.
Joan Sala, àlias Roca, teixidor de Mura, és amenaçat en un cartell de desafiament deixat a casa per Pere Oliva i el seu company Joan, en el que diuen haver promès fer un gran desastre en el terme de Mura.
1585, 2 d’agost.
Miquel Pinagosa, traginer de Berga, degollà i precipità dins l’avenc dels Codolosos, al camí ral de Mura a la Barata, Valentí Llobet, mosso del rector de Mura. El motiu d’en Pinagosa que viatjava a València fou robar-li la mula.
1585, 24 de desembre. Jaume Aynar, porter reial de la ciutat de Barcelona, quan viatjava a Manresa i a altres llocs portant documents oficials, fou assaltat i agredit amb una daga per dos bandolers armats amb pedrenyals en el camí ral del Coll de Daví, prop de l’indret conegut pel nom de Mal Grau.
1590, 2 de novembre.
És descobert el cos d’un home mort dins la balma dels Venedors, prop del camí Raló de Mura a la Barata. Es tracta d’un pelegrí de Matadepera que tornava de Sant Jaume de Galícia. Aquest assassinat segurament fou perpetrat per bandolers.
1591, 20 de març. Tres viatgers solsonins que venien de Barcelona foren assaltats pels bandolers en el Coll de Gipó, al camí ral de Coll de Daví. Poc abans, a l’hostal de la Barata, els havien advertit de la presència de bandolers en algun lloc del camí ral.
1592, 10 de febrer.
Joan Mestre denuncia que vuit o nou anys enrere, en la cruïlla dels camins de Mura a Puigdoure i el que ve de Coll de Boix, fou aturat per tres homes, els quals, fent-se passar per oficials del rei, el retingueren i li prengueren el pedrenyal. La denúncia fou presentada tan tard perquè finalment havia trobat i identificat un dels lladres, un apotecari anomenat Comelles.
1595, 16 de maig. Jaume Sabater, traginer de Lloret, que anava a vendre peix a Manresa, caigué estimbat, juntament amb la càrrega i el matxo que la portava, des de dalt d’un estimbat del camí ral del Coll de Daví. La causa fou l’empenta d’un altre traginer que viatjava en direcció contraria, que volia desenganxar les sàrries dels dos matxos, que s’havien enredat en creuar-se. Aquest fugí sense ajudar Jaume Sabater, que sobrevisqué a la caiguda.
1595, 15 d’agost.
Per motius desconeguts, Joan Gascó, mosso francès del mas Vilardell, de Sant Llorenç Savall, és agredit a cops de roc, a trets de pedrenyal i amb una daga per Jaume Rovira, un menor d’edat de Gallifa. Joan Gascó restà greument ferit.
1595, 16 de novembre. Tornat de Barcelona pel camí ral de coll de Daví el sotsveguer de Manresa Magí Naves acompanyat del Dr. Prats d'Artés, Janot Anglada i d'altres foren assaltats i robats per una colla de lladres. El sotsveguer va reclutar una partida per encalçar-los, cosa que succeí al mateix Coll de Daví. L'enfrontament ocasionà la mort de quatre homes del sotsveguer. D'altra banda el somatent matà dos dels lladres que foren penjats al mateix coll i quatre més foren presos i portats a la ciutat de Manresa.
1595, 1 de desembre. Els quatre lladres anteriors, tots de nació catalana, entre els que hi havia en T. Alzina d'Horta, foren esquarterats a la plaça major de la ciutat. Quatre quarters foren portats a coll de Daví i els dotze restants a dalt de Puigterrà. I per tal que no es perdés memòria de semblant cas, els caps dels infortunats foren exhibits dos a les torres del portal de Sobreroca i dos a les torres del portal de Valldaura.
1601, 15 de setembre.
Esteve Vidal, paraire de Castellterçol, és trobat mort a trets de pedrenyal prop de la masia del Soler, en el lloc conegut com la Coma dels Pèlecs, en el terme de Mura. Probablement fou mort per bandolers.
1602 Inici de l’actuació de Perot Rocaguinarda com a bandoler amb la presa del palau episcopal de Vic.
1605, 21 d’octubre.
Un desconegut disparà una escopetada contra Jaume Trullàs de Talamanca, Pregona de Sant Llorenç Savall i Arnau de Mura mentre aquests ventaven blat a l’era del mas Soler de Mura. Pregona resultà greument ferit.
1605, 24 d’octubre.
Té lloc una violenta disputa entre els Dalmau i els Borrell de la vall de Mur per causa del pas de ramats per un camí.
1606, 5 d’octubre.
Bernat Joanet, pastor francès de Salvador Puig de la Balma de Mura, presenta una denúncia per haver estat apallissat i amenaçat de mort per uns desconeguts.
1607, 29 de desembre.
Pau Ainer, pastor de la masia de Matarodona, denuncia que ha estat apallissat brutalment per Antoni Joan Mata, del mas de la Mata de Mura.
1609, 2 de desembre.
Rocaguinarda i la seva quadrilla assalten la masia de Can Boada, situada en el camí ral de Terrassa a Rellinars i Vacarisses. Durant l’assalt és mort Montserrat Alavedra, pagès de Rellinars.
1610, 1 de gener.
Guillem Balres, jornaler francès, mentre caçava per les vores del riu Ripoll, prop de les Arenes, rep una pedrenyalada al cap disparada per Joan Montvilar, pagès de la parròquia de Sant Julià d’Altura.
1610, 7 d’abril.
Els membres de la Unió contra els bandolers de Sant Llorenç Savall paren una trampa contra els bandolers Joan Muntada i Bertran el Carnisser a l’hostal de Sant Llorenç Savall. En Joan Muntada resultà ferit en un braç d’un tret de pedrenyal, però finalment els dos bandolers aconseguiren fugir.
1610, 26 de juliol.
Perot Rocaguinarda i tretze bandolers es fan donar de sopar a la masia del Soler, de Mura.
1610, 31 de juliol.
Una dotzena de bandolers, entre els quals hi ha Joan Muntada, àlies lo minyó de Sant Llorenç Savall, de la quadrilla d’en Rocaguinarda, es presenten al mas de la Mata i es fan donar sopar darrere la capella de Sant Jaume de la Mata.
1610, 1 de setembre
En Joan Corner anomenat lo Escolanet de Polinyà, a qui la ciutat de Manresa havia posat preu a la seva captura per sabotejar la sèquia (300 liures viu i 200 mort), desafià la ciutat dient que mataria tots aquells que volguéssin encalçar-lo. Capturat i mort prop de Vic, el seu cap va fer companyia als que s’exhibien al portal de Sobreroca.
1610, novembre.
Quatre bandolers armats amb pedrenyals curts es presenten de nit a la masia de l’Illa de les Arenes de Sant Feliu del Racó i es fan donar de sopar.
1611 Perot Rocaguinarda s’embarca a Mataró, amb els seus, cap a Nàpols com a capità de terços.
1611, 14 de febrer.
Miquel Valls, de catorze anys, pastor de la masia de la Mata, de Mura, és assassinat prop del Montcau pels pastors de Can Pèlecs, de Matadepera. En el cas hi ha implicat un fill de la masia de Can Pèlecs.
1612, 23 de juny.
Quatre bandolers es presenten a la masia del Soler, de Mura, i es fan donar menjar. Entre ells hi ha Joan Muntada, de la quadrilla d’en Rocaguinarda. En aquells dies en Soler era tancat a la presó de Manresa per causes desconegudes.
1612, 15 de juliol.
Pere Creus, jornaler francès, presenta una denúncia per haver estat agredit i ferit greument pels trets de pedrenyal i els cops de sabre que li donaren cinc individus coberts amb capes de pastor. Un d’ells portava una barba falsa. El denunciant treballava al mas Cadafalc.
1613, 19 de gener. Miquel Gènere, moliner, quan tornava del molí d’en Barba, de Castellar del Vallès, prop del Coll de Daví, fou assaltat per uns bandolers que tenien retinguda molta gent. Era la quadrilla del Sastre Domingo, el qual preguntava a tothom si un dels detinguts era un fill de la Barata, per tal de segrestar-lo i demanar un fort rescat.
1613, 2 de novembre.
Jaume Vall, del mas de la Vall, de Mura, amb Joan Xammar i en T. Santlleir, quan anaven a missa matinal, troben un home degollat i amb molts trets al cos en el camí real que va de la vila de Sallent i altres parts a la ciutat de Barcelona.
1615, 18 d’octubre. La família Barata, de Matadepera, quan tornava de missa pel camí ral de Barcelona a Manresa, fou segrestada per la banda de Jeroni Ramona d’Avinyó. Els bandolers s’emportaren presos l’hereu i el seu germà, pels quals exigiren un elevat rescat a l’hostaler Barata.
1615, 22 d’octubre. La banda dels Avinyonesos es troba a la masia de la Vall, de Mura, la qual han ocupat. Mentrestant en Trucafort i la seva banda passen per la Barata, on es fan donar de menjar. Porten segrestat un tal Coll, de Cerdanyola. El mateix dia, la quadrilla dels Avinyonesos, formada per uns dotze bandolers s’enfronten amb la d’en Trucafort, que són uns trenta, pels volts del mas de la Vall.
1616, 23 de febrer.
Tres viatgers terrassencs que anaven des del mercat de Caldes a Terrassa són perseguits en el terme de Castellar per sis bandolers. Entre ells hi ha Pere Perdiguer. Finalment, els deixen marxar i els donen un missatge per al notari terrassenc Pere Cruell, al qual han robat una càrrega de teixits en el Coll de Montcada.
1617.
Uns individus, segurament bandolers, roben les joies de la masia de can Sallent, de Castellar del Vallès, després d’amenaçar la mestressa Marianna Sallent.
1617, 15 de març.
Martí i Madrona Vila, del mas de la Vila, de Mura, declaren sobre l’assalt perpetrat contra el seu mas per cinc bandolers.
1620, 1 d’abril.
Francesc Bover, polvorer de Castellar del Vallès, denuncia que hom li ha robat mig quintar de pólvora que tenia guardada en el molí d’en Barba.
1620, 20 d’abril.
Una desena d’homes ataquen el notari terrassenc Pere Cruell i el seu fill a la riera de Rubí. El notari fou agredit amb daga i mort a trets. El fill resultà pràcticament il·lès.
1622 Inici de l’actuació de Joan Sala i Serrallonga com a bandoler
1624, 25 de maig.
La masia de Cadafalc fou assaltada i robada per bandolers armats amb pedrenyals quan tot just Miquel Cadafalc tornava de vendre blat al mercat de Sabadell. Aquests causaren destrosses a la casa i s’emportaren molta roba, joies i diners, fins i tot els dipositats en el bací de la Verge de Montserrat. També s’emportaren menjar i una dotzena de gallines.
1624, 21 d’octubre. Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó, i Pere Joan Agell, paraire de Sant Llorenç Savall, foren assaltats per un bandoler que portava la cara emmascarada i la roba girada del revés. Succeí entre Castellar del Vallès i Terrassa, en el camí ral de Barcelona. Valentí Illa aconseguí de fugir, però rebé un tret de pedrenyal a l’espatlla que el travessà de banda a banda.
1626, 15 d’abril.
Quatre bandolers intenten assaltar la masia de Can Pèlecs, de Matadepera. Els crits de via fora de les dones de la casa els fan desistir.
1626, 7 de novembre.
Una quadrilla de trenta bandolers assalta les masies del Gibert i de les Farreres de Rellinars. Entre altres coses, s’emporten els diners del bací de la Verge de Montserrat.
1629, 6 de febrer.
La masia de Can Pobla, de Matadepera, és assaltada i robada per tres bandolers.
1629, 25 de desembre.
Mentre se celebraven ballades a la plaça de Mura. Antoni Oliveres, pagès del poble, fou mort d’un tret de pedrenyal per Francesc Mata, del mas de la Mata. Fruitós Oller, de Talamanca, resultà ferit.
1632, 12 de juny.
Tres bandolers assaltaren el mas del Carner de les Arenes, de Sant Feliu del Racó, quan només hi havia dues dones. Dos anaven descalços, i el tercer, amb la cara emmascarada. Un d’ells portava tres pedrenyals a la xarpa. S’emportaren armes, diners i roba. Jaume Pèlecs, pagès de Castellar, disparà dues escopetades contra Bartomeu Carner davant les carnisseries de les Fàbregues de Castellar. En Carner resultà il·lès.
1634 Procés i execució a Barcelona de Joan Sala i Serrallonga
1638, 19 d’agost.
Bartomeu Carner, pagès de Castellar, és assassinat d’un tret de pedrenyal per Joan Homet. Poques hores abans havien estat sopant plegats, amb més gent, a l’hostal de les Fàbregues de Castellar del Vallès.
1644, 15 de febrer. Valentí Illa, de les Arenes de Sant Feliu del Racó, agredeix amb una destral el traginer francès Joan Franch i el fereix greument al cap. L’agressió tingué lloc al peu del camí ral, davant la capella de Santa Maria de les Arenes. Mentre l’atacava, Illa digué: “Gavatx, tu em vols fer pagar el que no et dec..¡”.
1647, 7 d’octubre.
Martí Bartres, Josep Oliveres i Josep Puigdoure, declaren sobre l’enfrontament a trets que hi hagué pels carrers de Mura entre Martí Escorcell i Francesc Bassillo, pagesos del mateix poble.
1656, 12 de febrer.
Ramon Casajoana, de Rellinars, armat amb pedrenyals, robà sis porcs a Valentí Illa, pagès de les Arenes de Sant Feliu del Racó.
Mapa dels bandolers catalans.
Pàgina dedicada a Antoni Ferrando amb qui vam coincidir el 25 de març de 1984 dalt de la Mola amb la dedicatòria del seu llibre “Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista”, i que fou l’origen de la tirada vers aquestes muntanyes.