Presentació

Des que els sàpiens transitem pel món que s’ha establert una relació permanent i canviant entre l’activitat humana i el seu entorn natural. Aquest diàleg, sovint asimètric, ha anat configurant el paisatge en cada etapa històrica. Un dels fruits primerencs i perennes d’aquesta relació han estat, i són encara, els camins.

Iter, actus, via, strata, calçada, carretera … el nom no fa la cosa, només la descriu temporalment, perquè el camí és una construcció “viva” i tal com un ésser viu: neix, creix, es diversifica, es transforma i fins i tot pot morir per desús, oblit, abandó… No és el cas del camí que avui ens ocupa: el camí ral de Manresa a Barcelona pel Coll de Daví, en molts llocs completament transformat i irreconeixible, però que encara conserva espais on el diàleg homo/natura es manifesta en el seu més esplendorós equilibri.

jgriera@xtec.cat