A les 6 de les calendes de març de 1330, en Fra Guillem Aat del monestir de Sant Llorenç del Munt, dóna i estableix a Ramon Barata, ciutadà de Manresa, i a sa muller Constança i als seus fills i successors, perpètuament, per a posseir i cultivar i també per edificar i construir cases o mas tota la part de terra amb entrades i eixides, amb drets i pertenències que posseïx dit monestir amb ple dret i lliure alou en la parròquia de Sant Joan de Matadepera, en el lloc anomenat a Linars, i que dit monestir comprà a Bartomeus, muller de Bernat Xpiani i del mateix Bernat del mas Roure.
Termeneja a Ll. amb pertinències del mas de Gilaberts; a M. amb un torrent que és entre aquesta part de terra i amb en Lacuna i de dit mas Roure; a P. amb el mas Moratons i a T. amb el mas Querol.
Aquest establiment és fet amb la condició d’edificar i construir cases o mas i que dit Barata i els seus són homes propis, sòlids i afocats del monestir de Sant Llorenç del Munt.
Per cens s’ha de donar quatre sous, moneda barcelonesa, i la dècima dels fruits amb tota fidelitat i 10 sous per la ferma d’espoli.
També té dita abadia, en l’expressat mas, homes de redempció, i per cada home que es redimeixi s’ha de satisfer dos sous i no més. I si dit Ramon Barata volgués nar a un altre lloc a fer contínua residència ha de donar per la seva redempció dos sous de llei, i a més ha de retornar aquella dita part de terra, cases i mas que allí fes.
Concedeix a dit Barata i successors seus que no tinguin a dit Abat i als seus successors en dit monestir la intèstia, la exorquia i la cugúcia; de manera que els fa lliures, francs i immunes mes, amb tot i això, no poden reconèixer a altre senyor, sinó fins que dita abadia els concedeixi llicència.
A qualsevol que es volgués vendre i també establir tenen igualment l’obligació de fer cases i mas i a ésser homes sòlids, propis i afocats de dit monestir.
Per l’entrada d’aquest establiment satisfan dits Barata 30 sous moneda barcelonesa de llei.
En Ramon Barata fou succeït pel seu fill Bernat Barata, el qual morí solter i a 20 de gener de l’any 1352 feu donació del mas de La Barata a sa germana Elisenda Barata, casada amb Guillem Lacuna.
El 20 de gener de 1613 el bandoler Sastre Domingo intentà segrestar un fill dels Barata, pel qual pensava demanar un rescat de quatre-centes lliures.
El 18 d’octubre de 1615 l’hereu del mas fou segrestat per Jeroni Ramona i la banda dels “avinyonesos”. Els bandolers demanaven dues mil lliures de rescat, però l’hereu aconseguí escapar-se després de dos dies de captiveri.
Aquesta situació d’amenaça per part de bandositats que patia aquesta rica pairalia explicaria que molts batlles del terme portessin el cognom Barata. Entre els anys 1542 i 1645 dels tretze batlles que tingué Matadepera set portaven aquest cognom.
El 10 de febrer de 1622 el Bisbe de Barcelona dóna autorització a Miquel Roca Barata i la seva muller Elisabet Barata i Margarit per construir una capella dedicada a Sant Roc.
El 27 de gener de 1703, el Batlle General de Catalunya, en Joan Descallar, concedeix a Josep Barata, Real Privilegi per a tenir hostal privatiu, pagant per l’entrada 77 lliures i 2 sous que cada any ha de prestar en Barata al senyor rei per dita facultat. Aquest privilegi fou concedit durant el govern del Duc d’Anjou, Felip V, rei de Castella d’acord amb la solicitud feta per en Barata en aquests termes: “Josep Barata, pagés de la parròquia de Matadepera, possessor de la casa anomenada de la Barata, situada vora el camí real pel qual es va de Barcelona a la de Manresa i altres parts, en la qual casa de temps immemorial han acostumat los possessors a acollir alguns passatgers, per la incomoditat de no trobar-se en aquell paratge cap hostal, i per ço desitja aconseguir la facultad de tenir hostal en dita casa nomenada la Barata i de bendre en ella pa, vi. carn, ordi, civada i tot el necessari per als passatgers, i així mateix tenir fleca i taverna en dita casa amb la privativa de que cap altra persona puga tenir hostal, fleca, ni taverna disn dit terme, sinó que fos la mateixa Universitat de dita parròquia”
El dia 9 de març de 1786, el Baró de Linde, Intendent General del Principat de Catalunya, fa saber a Joan Baptista Torrella que s’abstingui d’hostatjar passatgers i de vendre pa, vi i queviures i en cas contrari se li aplicarà la pena de 200 lliures. Dita intimació fou amb motiu d’una denúncia presentada pel possessor de l’hostal de la Barata, perquè dit Torrella “hostatja viatjans en dues cases que posseeix en dit terme i en elles ven pa, vi i queviures, i a la iniciació de dit Torrella intenten altres varis fer el mateix”
El dia 6 d’abril de 1846 Joan Barata i Guitart paga 14 sous, import de set pensions, per la facultat de tenir hostal, fleca i taverna privativa.
En Francesc Barata i Montanyà fou teòleg i escriptor del s. XVIII. De rector a Premià el 1710 passà a ser canonge de la Seu de Barcelona i prior de l’església de Montserrat de Roma. Va fer diverses estades a la casa pairal en els anys 1726, 1736 i 1747. Va escriure un llibre intitulat “De les dones més famoses de la Història”.
Un altre personatge de la nissaga fou n’Antoni Barata i Matas.