Sonet laietà

En un vestit de metall enfundada,

Ben lluitadora i fletxera fervent,

S’alça la bella dama acaronada,

Gràcil, laietana de naixement.

Laia l’arquera és ella anomenada,

De la creativitat apetent

D’en Brull dinàmic és abanderada;

Llibertat, feminitat amatent.

Oh Laia! Amb la mirada perduda

Cerques innocent la bona travessa

Que guiarà tots els mataronins.

La teva presència hi te cabuda;

Dispara una fletxa! Allà on no hi cessa

Ens il·luminaràs els bons camins.
Abdres Carbajo,Jiatai Lu.